Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Assemblees ciutadanes per democratitzar el combat contra la crisi climàtica

Al voltant de 300 persones a títol individual i 32 col·lectius socials, veïnals i ecologistes donen suport a una campanya que exigeix al govern de la Generalitat de Catalunya una "Assemblea Ciutadana pel Clima" com un primer pas per "democratitzar la participació dels i les catalanes" en la gestió de l'emergència climàtica, segons indica Claudia Bosch, membre d'Extiction Rebellion (XR)

Manifestació el passat 27 de setembre a Girona en el marc del moviment Fridays for Future / Carles Palacio

“Per canviar el món cal fer soroll”, va clamar Roger Hallam, un dels fundadors d’Extiction Rebellion (XR), moviment ecologista sorgit a Londres (Regne Unit) el 2018 amb l’objectiu d’influir i canviar les polítiques ambientalistes dels governs del món. Dies després, aquesta crida d’auxili pel canvi climàtic es va deixar sentir en ciutats com Berlín (Alemanya), Nova York (Estats Units) i Sidney (Austràlia); set dies de desobediència civil que es van iniciar un dilluns, el 7 d’octubre de 2019, des de Madrid fins a Ciutat del Cap (República de Sud-àfrica), més de 60 ciutats amb una sola veu van llançar un SOS al món pels efectes desastrosos que impacten en el clima.

El desembre de l’any 2018, a Barcelona, com que la premsa local no informava sobre el canvi climàtic ni les protestes en altres llocs d’Europa impulsades XR, diverses persones van decidir reunir-se per activar una extensió del moviment gestat a Londres, al qual a poc a poc s’han anat afegint més grups de defensa ecologista.

La Llei del canvi climàtic de Catalunya (aprovada el 2017) ja preveia una “taula social del canvi climàtic”, que no s’ha implantat i que segons les impulsores de la campanya seria una mera trobada “d’actors no vinculants” sense participació ciutadana efectiva

El dimarts 21 de gener de l’any 2020, el govern de l’Estat espanyol va declarar l’emergència climàtica i ecològica en resposta al consens generalitzat de la comunitat científica que reclamava una “acció urgent per salvaguardar el medi ambient, la salut i la seguretat ciutadana”. Aquesta declaració contenia un compromís de garantir la participació ciutadana en el procés de presa de decisions en matèria de canvi climàtic mitjançant l’establiment d’una “assemblea ciutadana del canvi climàtic”.


Unitat per proposar

Més de 300 persones a títol individual i 32 organitzacions ecologistes, socials i veïnals adherides fins al moment promouen una campanya per establir una “Assemblea Ciutadana pel Canvi Climàtic” a Catalunya i pretenen aconseguir que es digui la veritat sobre l’emergència climàtica per part dels mitjans de comunicació i els governs, i que s’actuï per neutralitzar les emissions d’efecte hivernacle.

Algunes d’aquestes organitzacions són Ecologistes en Acció, Revo Prosperitat Sostenible, Animal Rebellion Barcelona, ​​el Moviment per la Justícia Climàtica, Solidaritat i Comunicació (SICOM), Tamettut – Associació de Dones Amazigues, The Honest Food Collective, Badalona pel Clima, l’Associació Juvenil Tempesta, l’Associació Els Verds de Badalona, ​​la campanya No al TTIP, CETA i TISA, l’Assemblea Ecologista de la UAB, Greenpeace, la Xarxa per la Sobirania Energètica, el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica, Famílies For Future Barcelona, ​​Entrepobles, SomlaClau, Equo Catalunya, ClimAcció, ATTA Permacultura, XR Mallorca, Justícia Alimentària, el grup per al consum ecològic i responsable El Garrofer, Procés Constituent, Extiction Rebellion (XR) de Barcelona i la Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i LaFede.cat.


Campanya per a l’assemblea

Bosch explica que l’1 d’agost de 2017 es va aprovar la Llei del canvi climàtic a Catalunya, però no ha entrat en vigència, i, per tant, cal que la ciutadania pugui participar en les polítiques públiques que afecten el canvi climàtic, perquè no només es deixi en mans d’experts que donin recomanacions no vinculants, que és el que succeiria amb la Taula Social del Canvi Climàtic com a canal de participació ciutadana, establerta a l’article 31 de l’esmentada norma. Les organitzacions que impulsen la campanya consideren que la proposta de reglament de composició i funcionament d’aquest òrgan planteja una trobada d’actors no vinculants, cosa que la convertiria en un ens de participació no efectiva.

“Crec que l’any passat es va aconseguir moure el tema, ja que mai s’havia parlat de la crisi climàtica, però el problema és que només se’n parla, per això són necessaris aquests mecanismes de participació directa”, afirma Claudia Bosch, activista d’Extintion Rebellion

“Volem servir com a palanca per sacsejar una mica l’escenari polític mundial i col·locar el tema en l’agenda. Crec que l’any passat es va aconseguir moure el tema, ja que mai s’havia parlat de la crisi climàtica, però el problema és que només se’n parla, per això són necessaris aquests mecanismes de participació directa”, afirma l’activista.

Des de les organitzacions impulsores de l’assemblea s’expressa certa perspicàcia a la promoció de la participació ciutadana que es fa des del govern de la Generalitat catalana i s’estima que no s’han habilitat mecanismes que realment atorguin poder de participació a la ciutadania. Un exemple clar, des de la campanya, es va veure en “la Primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica del passat mes de gener, que, segons el moviment per l’emergència climàtica, va adquirir una orientació classista, ja que per participar-hi s’havia de pagar una quota, i l’assistència es va orientar fonamentalment a representants d’empreses privades i funcionariat.


Desbloquejar espais participatius

Des de la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB) s’apunta que les assemblees ciutadanes són una iniciativa de democràcia amb la qual es poden desbloquejar espais formals de participació a causa de l’èxit que tenen en alguns països on les han implementat. A l’Estat espanyol seria un projecte pilot, segons Joan Maria Soler, coordinador de projectes de la FAVB.

“Qualsevol persona que s’enfronti amb dades a l’escenari del cataclisme climàtic no dubtarà a donar suport a propostes eficaces que sovint els polítics són timorats a l’hora prendre, per prebendes o càlculs electorals de curt abast”, segons Josep Maria Soler (FAVB)

Per a aquest activista veïnal, l’opinió de la ciutadania en general és un com un veredicte; per tant, hi ha d’haver un procés deliberatiu que contingui tota la informació possible i escolti les aportacions dels col·lectius –científics, especialistes i activistes–, i que garanteixi la selecció i deliberació amb mecanismes clars que en preservi la independència, lluny de les intoxicacions provinents de grups d’interès, per evitar pervertir les resolucions, de manera “que l’assemblea ciutadana tingui una dimensió comunitària en la participació”, recalca Soler.

“Estem convençuts que qualsevol persona que s’enfronti amb suficients dades a l’escenari del cataclisme climàtic anunciat no dubtarà a donar suport a propostes eficaces que moltes vegades els polítics són timorats a l’hora prendre-les, sigui per prebendes o càlculs electorals de curt abast”, conclou el portaveu de la FAVB.

Canvi climàtic i drets humans

“En el futur, la qüestió del canvi climàtic es convertirà en l’eix fonamental de treball en les agendes de cooperació, pau i drets humans”, afirma Luca Gervasoni, president de Lafede.cat – Organitzacions per la Justícia Global, que també s’ha sumat a la campanya per les Assemblees Ciutadanes pel Clima, ja que “el conflicte climàtic arrossega la migració i el desplaçament directe i indirecte a escala global”.

Assemblees ciutadanes per democratitzar el combat contra la crisi climàtica

 

Des de LaFede.cat es preveu que pot ser rellevant que en aquestes assemblees ciutadanes es demani una transició energètica cap a energies renovables que sigui social, justa i democràtica; apostar per un canvi en els estils de vida (mobilitat internacional, aposta pel transport públic, productes de llarga durada, etcètera) i construir un model social i econòmic basat en el decreixement.

L’aprovació de les assemblees ciutadanes seria un reconeixement a la ciutadania per participar i ser escoltada pel govern, segons Gervasoni, que addueix que “l’emergència climàtica requereix un canvi radical de model econòmic. Veiem com els interessos econòmics de les elits i les multinacionals impedeixen els canvis, quan no aprofundeixen el model ecocida”.

Per Luca Gervasoni (LaFede.cat), “l’emergència climàtica requereix un canvi radical de model econòmic. Veiem com els interessos econòmics de les elits i les multinacionals impedeixen els canvis, quan no aprofundeixen el model ecocida”

En relació amb el canvi climàtic i l’actual pandèmia del coronavirus, el cooperant al·lega que “se sap que tot el sistema econòmic és depredador de recursos naturals i ignora els costos mediambientals. Els experts coincideixen que la pèrdua de biodiversitat, els fenòmens ambientals extrems i un alt nivell de mobilitat internacional poden facilitar l’expansió de virus i bacteris. Tenint en compte que la contaminació ja tenia incidència directa sobre el sistema respiratori, el moment actual d’augment progressiu de la temperatura, la inestabilitat i els canvis continus no faciliten la investigació ni la predicció de la recerca de solucions”.

Gervasoni pronostica un futur poc prometedor amb la crisi climàtica a Catalunya, en el qual influeixen factors com l’augment de la temperatura, la contaminació, la pujada del nivell del mar a tota la franja litoral, les sequeres, les pluges torrencials, l’increment de morts prematures, etcètera: “Tindrà efectes sobre l’urbanisme, augmentarà les malalties, expulsarà població i augmentarà les desigualtats de tota mena. L’escenari és terrible i per això cal actuar amb rapidesa i convicció”.

 

Articles relacionats