Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Deu anys construint teixit social a les comarques del Nord del País Valencià

Atzeneta del Maestrat es troba de celebració. El passat 13 d'abril el Casal Popular d'aquest municipi de l'Alt Maestrat va complir deu anys des de la seua inauguració, tot i que l'origen es remunta fins al 2004, quan un grup de joves va crear una comissió cultural per dinamitzar la programació oficial de les festes del poble. En aquesta dècada, les més de 150 sòcies del casal han treballat per construir teixit social als pobles del Nord, combatre la despoblació rural i reivindicar la cultura valenciana

/ Miquel Lapuente

El 13 d’abril es va celebrar la festa del desé aniversari del Casal Popular d’Atzeneta del Maestrat, un casal que serveix de punt de trobada i per construir teixit social als pobles del Nord. Es tracta d’un centre obert i autogestionat, que es defineix com “un projecte aglutinador sense dogmes ni prejudicis, que fomenta la participació activa i compromesa com a mitjà d’articulació d’una societat lliure i crítica”. La part més activa de l’organització del casal la duen a terme dos col·lectius, la Comissió Cultural i l’Assemblea de Joves, amb aproximadament una vintena de participants cadascú. Però, el nombre de sòcies que hi participen de les activitats supera les 150 persones, encara que “el casal no és de les sòcies, és de tot el poble, i està obert per a qualsevol que vulga vindre”, explica Jaume Gil, president de l’Assemblea de Joves. El casal s’organitza de manera assembleària, i trimestralment convoca assemblees obertes a tot el poble perquè qualsevol puga participar activament de les decisions del Casal. “En aquests últims anys, ha millorat molt, la joventut del poble s’està implicant molt més”, afirma Tamara Porcar, membre de l’Assemblea.

El seu origen es remunta al 2004, quan una colla de joves va crear la que van anomenar “Comissió Cultural de persones crítiques i amb iniciativa”, amb l’objectiu de potenciar i diversificar l’oferta d’activitats de les festes patronals del poble. “La base de les festes de la nostra zona són orquestres, bous i misa. Nosaltres vam incidir en l’opció de crear activitats alternatives que giraren entorn de la nostra cultura”, apunta Xavi Pallarés, president de la Comissió Cultural. Cinc anys després van decidir obrir un casal amb l’objectiu “d’expandir el projecte i que tot el món poguera implicar-se en la vida cultural del poble”, afegeix. Així va néixer el Casal Popular, que en els seus 10 anys d’història ha dut a terme una gran diversitat de projectes per al seu poble i els del voltant, entre els quals destaca la creació de l’Aplec de Penyagolosa, que enguany celebrarà la seua 3a edició a Xodos.

 

Un poble amenaçat pel despoblament

Atzeneta del Maestrat és un poble d’uns 1.200 habitants que, encara que oficialment està situat a la comarca de l’Alcalaten, ha pertangut històricament a l’Alt Maestrat, com defenen les seues habitants. Com a tants altres pobles de les comarques del nord del País Valencià, el despoblament afecta, no només a Atzeneta, que en 100 anys ha disminuït la seua població en més de 2.000 habitants, sinó també als pobles del voltant, com ara Benafigos, actualment, amb 150 habitants o Xodos, amb 110.

Un dels objectius del casal és, precisament, dinamitzar la vida del poble per fer-lo més atractiu i així lluitar contra l’amenaça del despoblament a la comarca. “Si no es fa res al poble, és complicat que la gent que se’n va estudiar o treballar fora, després tinga ganes de tornar”, considera Porcar. Així mateix, des del casal es realitzen també activitats centrades en aquesta problemàtica, com ara la confecció d’un grup de treball per treballar polítiques de despoblament, organitzat el mes passat per l’Assemblea de Joves de cara a la tercera edició de les Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat, que se celebraran a Benlloc.

 

Un dels objectius del casal és dinamitzar la vida del poble per fer-lo més atractiu i així lluitar contra l’amenaça del despoblament a la comarca |Miquel Lapuente

 

La relació del casal amb el poble sempre ha sigut bona, d’una banda amb l’Ajuntament, del qual ha rebut subvencions per a dur a terme alguns projectes, com és el cas de la Biblioteca Municipal. “Tot i que no depenem de les subvencions, l’Ajuntament ens recolza, perquè som una eina útil per al poble, el teixit social del veïnat passa pel casal”, assegura Gil. En la mateixa línia, Pallarés remarca que mai s’ha aturat cap activitat perquè l’Ajuntament no els haja facilitat cap subvenció, ja que el finançament dels projectes està coberta principalment amb les quotes de les sòcies. D’altra banda, la rebuda per part del veïnat ha sigut sempre positiva, entre altres coses pel fet que tracten de fer activitats per a totes les edats. “Es busca trencar la possible imatge inicial de ‘col·lectiu de joves’, per parlar d’una franja d’edat sense nombres ni per dalt ni per baix, totalment oberta i enriquidora”, afirmen des del col·lectiu. “Les activitats per a xiquets i xiquetes també han fet que molts pares i mares es facen sòcies”, indica Gil.

 

Biblioteca, xarxa wifi gratuïta, espectacles i jocs de taula

Des de la Comissió Cultural, s’han realitzat molts projectes enfocats a dinamitzar la vida del poble, com ara la posada en marxa de la Trobada d’Escoles en Valencià a les comarques d’interior, la revitalització del grup de teatre l’Albarda, especialitzat en correfocs i teatre de carrer; la redacció del Butlletí d’Informació Municipal del poble, entre els anys 2010 i 2012; o la creació i gestió de la Biblioteca Municipal el 2012, a través de la qual s’organitzen activitats culturals com presentacions de llibres, cinefòrums o cicles de contacontes. Un dels projectes amb més èxit va ser la implantació de la xarxa Guifi.net a Atzeneta, la qual abasteix de connexió a internet gratuïta a totes les cases de les sòcies del casal, no només del poble sinó dels pobles del voltant, com ara Els Ibarsos, Les Useres o Xodos. “Sempre tractem d’aprofitar el que tenim, i com que tenim alguns informàtics, ells van ser els que es van encarregar d’aquest projecte”, explica Pallarés. En l’actualitat, el projecte que estan duent a terme és l’organització d’unes jornades de pensament i reflexió que van començar el mes passat, sota el tema de la comarcalització del País Valencià.

Un dels projectes amb més èxit va ser la implantació de la xarxa Guifi.net a Atzeneta, la qual abasteix de connexió a internet gratuïta a totes les cases de les sòcies del casal, no només del poble sinó dels pobles del voltant, com ara Els Ibarsos, Les Useres o Xodos

L’Assemblea de Joves s’encarrega més de les activitats relacionades amb l’oci, com ara l’organització de cicles de monòlegs i música en valencià, on han participat artistes com Eugeni Alemany, Toni de l’Hostal, Pau Alabajos…; o la creació d’una Zona de Jocs, on tenen una col·lecció de més de 100 jocs de taula. Es tracta d’una activitat que “potencia la interacció cara a cara dels joves, la presa de decisions i el treball en equip”, afegeixen des de l’Assemblea. Així mateix, l’assemblea participa en el projecte Xarxa Jove, impulsat per la Generalitat, que serveix de punt d’interconnexió amb la joventut dels pobles veïns, i amb l’ajuda del qual s’han dut a terme projectes com és Anigmàti-k, un club de lectura intercomarcal. A més a més, a les festes patronals s’organitzen activitats alternatives a la programació oficial, com ara gimcanes, tallers per a infants, una nit de disfresses, una nit de música en valencià… “Algunes d’aquestes activitats coincideixen amb els bous, de manera que a qui no li agraden els bous té una alternativa”, explica Porcar. Per a Gil, “la idea és que tot el poble s’implique en l’organització de les festes, no només l’Ajuntament”.

 

L’Aplec de Penyagolosa, una iniciativa per unir pobles

El projecte en el qual l’assemblea està més implicada actualment és el recentment creat Aplec de Penyagolosa. L’any 2017, la Comissió Cultural va proposar la creació d’un Aplec que servira de punt de trobada amb els pobles del voltant de Penyagolosa per tal de fomentar i enfortir el contacte entre aquests. Així va nàixer l’Aplec del Penyagolosa. Es va inaugurar a Atzeneta, l’any posterior es va celebrar a Vistabella, la tercera edició se celebrarà aquest estiu a Xodos, i, previsiblement, l’any pròxim a Benafigos, seguint així una roda que va passant pels quatre pobles de la mancomunitat del Penyagolosa. La comarcalització d’aquests pobles ha estat sempre en conflicte, ja que Atzeneta, Vistabella i Benafigos, encara que oficialment pertanyen a l’Alcalatén, històricament pertanyen i se senten part de l’Alt Maestrat, mentre que Xodos sempre ha format part de l’Alcalatén. No obstant això, van decidir que, com aquests quatre pobles tenen una forta connexió i cultura conjunta, el més convenient era fer l’Aplec entorn de la mancomunitat de Penyagolosa. En qualsevol cas, “l’Aplec està obert a què en un futur es pogueren unir més pobles de la zona, com ara Les Useres”, explica Gil. “L’objectiu de l’Aplec és unir més els pobles d’aquesta zona, fer societat, i reivindicar la nostra llengua i la nostra cultura”, conclou Porcar.

A la festa del desé aniversari es van realitzar diferents activitats, com ara la confecció d’un mural en favor de la igualtat de gènere |Miquel Lapuente

 

Tot i que bona part de l’organització de l’Aplec l’assumeix el poble amfitrió, l’associació de l’Aplec, conformada per gent dels quatre pobles, dona suport amb les tasques d’organització. La valoració de l’evolució de l’Aplec és en general positiva, “cada any està venint més gent, i això és senyal que estem fent les coses bé i que ha sigut un encert crear-ho”, postil·la Pallarés. D’altra banda, de cara al futur, un dels projectes que des del casal es vol dur a terme és la promoció de la Festa Vicent Andrés Estellés al mes de setembre, que es projectaria com una activitat de l’Aplec i que també aniria rodant pels pobles, creant així una festa més d’aquesta comarca.

 

Una festa d’aniversari combativa

A la festa del desé aniversari es van realitzar diferents activitats, com ara la confecció d’un mural en favor de la igualtat de gènere, un taller de jocs de taula, un teatre d’animació a càrrec de La Xalera, i va culminar amb els concerts dels grups Xavi Sarrià i el cor de la fera, Auxili, La Kinky Band, Essència i DJ Manshtip. “La festa va ser tot un èxit”, assegura Gil. Es van vendre més de 900 entrades, la qual cosa ha permés cobrir les despeses. “Una nit magnífica, farcida de moments emotius, d’imatges inoblidables i d’un sentiment de fraternitat i complicitat que ens va permetre sobreposar-nos al fred per mitjà de l’escalfor de la reivindicació, la cultura, la llengua i la festa”, descriuen des del casal. Tot i això, han denunciat una agressió masclista que es va produir durant la festa per part d’un individu que va assetjar a unes companyes de l’Assemblea de Joves que estaven gaudint de les actuacions. “A sobre, l’agressió es va produir tot just després que pronunciarem un discurs feminista”, detalla Porcar. També destaquen que la resposta del públic va ser exemplar, “adoptant una determinació ferma i sense fissures a l’hora de foragitar i assenyalar públicament aquest tipus de comportaments”.

A la vesprada es va presentar el documental “Projecte Territori d’Acció: L’autopista elèctrica de Castelló”, amb posterior debat a càrrec de la productora Sistema del Solar i la Plataforma contra les línies de Molt Alta Tensió (MAT), una problemàtica que afecta directament al poble i a la comarca, ja que el projecte de la xarxa d’alta tensió que es pretén instal·lar creuaria l’Alt Maestrat passant per Meanes, prop d’Atzeneta. El poble, com tants altres pobles afectats, es mostren disconforme amb aquest projecte. “Aquest tipus de projectes lleven vida al paisatge i als pobles”, sentència Gil.