Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Hala Bedi guanya la batalla de la llei mordassa al govern basc

El mitjà de comunicació de Vitòria-Gasteiz (Àlaba) Hala Bedi va anunciar que arribaria “fins al final” i així ha estat: el periodista Mikel Sáenz de Buruaga ha estat culpable fins que li han permès demostrar el contrari. La sentència és ferma i obliga el govern basc a abonar totes les costes del judici. Guanyar aquest judici suposa per Hala Bedi una “petita victòria enfront de la injustícia”, que hauria d’establir un precedent de cara a la derogació definitiva de la llei mordassa

/ Redacció Hala Bedi

“Haig d’estimar i estimo el recurs contenciós administratiu presentat pel Sr. Mikel Sáenz de Buruaga González contra la resolució de 21 de novembre de 2017 del director de l’Ertzaintza, per la qual se’l sanciona amb una multa de 602 euros, com a autor d’una falta greu de desobediència prevista en l’art. 36.6 de la Llei de Protecció de Seguretat Ciutadana; i contra la resolució de 27 de març de 2018, del viceconseller de Seguretat del govern basc, per la qual es desestima el recurs d’alçada interposat contra aquella, i, en la seva conseqüència, declaro que l’actuació administrativa no és ajustada a Dret i l’anul·lo i la deixo sense efecte”.

Aquestes són les últimes paraules de la sentència signada per la magistrada en relació a la llei mordassa que el govern basc pretenia aplicar per primera vegada en la seva història a un periodista. Es tracta d’una sentència ferma contra la qual no cap recurs ordinari.

Després que el Govern Basc apliqués la Llei de Seguretat Ciutadana per gravar una intervenció policial al barri d’Errekaleor el maig de 2017, Hala Bedi i Mikel Sáenz de Buruaga ho van tenir clar des del principi: “Arribarem fins al final”. Es tractava del primer periodista sancionat pel govern basc amb l’anomenada llei mordassa.

El periodista va declarar: “Està en joc més que una sanció de 600 euros. Amb la llei mordassa tothom és culpable fins que es demostri el contrari”

Gairebé dos anys després, el 2 d’abril de 2019, enfront dels jutjats i acompanyat per desenes de persones minuts abans del judici i més tard assegut enfront de la jutgessa, Sáenz de Buruaga es va reafirmar i va anar més enllà: “Aquí està en joc més que una sanció de 600 euros. Amb la llei mordassa tothom és culpable fins que es demostri el contrari”.

Tal dit tal fet. Després de gairebé dos anys, Hala Bedi “ha arribat fins al final” i Sáenz de Buruaga ha demostrat no ser culpable malgrat que durant 22 mesos sí que ho va ser per a l’administració pública. No obstant això, en el moment en el qual es van confrontar els testimoniatges, la versió de l’Ertzaintza va caure pel seu propi pes.


El govern basc haurà de pagar les costes del judici

Es condemna a l’Administració al pagament de les costes. Així de clar ho expressa la sentència de més de 20 pàgines. El govern basc haurà de pagar les despeses del judici, incloses les de l’advocat d’Hala Bedi que ha portat tot el cas, Julio Sánchez González, del col·lectiu Askatasun Kolektiboetarako Abokatuak (AKAB) que va néixer per a apoderar al moviment popular”. Des del primer moment, aquest advocat així com el col·lectiu han optat per la via d’arribar “fins al final”.

Hala Bedi va explicar sempre que es tractava d’”un informe fals elaborat per l’Ertzaintza”. Per això, després d’esgotar totes les vies administratives, l’abril de 2018 va anunciar que apostava per acudir a judici contenciós-administratiu en contra de la resolució sancionadora.

Sempre han denunciat que era “un informe fals elaborat per l’Ertzaintza”, per això van acudir a judici contenciós-administratiu

Una vegada esgotat el procés administratiu, que Hala Bedi va titllar de “kafkià”, i a les portes de la via judicial, Hala Bedi va considerar que s’havia “vulnerat greument” el seu dret a la defensa, en haver estat ignorades i rebutjades totes les proves presentades, inclosos documents audiovisuals i declaracions de testimonis directes que contradeien la versió policial.

A més, diversos elements portaven a Hala Bedi a creure que, “efectivament, ens trobaríem davant un muntatge policial”, construït no el mateix dia dels fets, sinó posteriorment, com a “càstig al treball periodístic desenvolupat a Errekaleor“, i com a “venjança per la denúncia pública” realitzada després de l’agressió soferta aquell dia. Finalment, els arguments han donat la raó a un projecte comunicatiu col·lectiu que enguany compleix ja 35 anys.

 

*Article publicat originalment a Hala Bedi