Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Barry Horne, una vida i una mort per l'alliberament animal

Fa dues dècades que l’activista animalista britànic Barry Horne va morir mentre duia a terme la quarta vaga de fam des de la presó. La seva trajectòria en l’activisme i l’acció directa pels drets dels animals i la seva mort l’han convertit en un referent mundial

Barry Horne (a la dreta), després d'una acció directa d'alliberament de gossos Beagles / Arxiu

Dins el moviment animalista, que defensa acabar amb tota activitat que impliqui explotació animal, hi ha qui ha defensat i defensa l’acció directa com a millor via per aconseguir-ho, i un dels referents és l’activista Barry Horne, que va morir el 2001 durant una vaga de fam contra la vivisecció. Com la resta del moviment, basat en l’antiespecisme, considerava que tots els animals, humans o no, tenen dret a viure en llibertat i sense ser maltractats o explotats de cap manera. Des dels casos més clars, com la indústria de la carn i del cuir, fins a d’altres menys evidents, com els zoològics i la producció de mel.

Barry Horne era un escombriaire de Northampton, una ciutat anglesa superpoblada situada entre Birmingham i Londres. Va néixer l’any 1952 en un país on l’economia encara s’estava recuperant després de la Segona Guerra Mundial i va morir el novembre de l’any 2001, sota la custòdia del govern britànic, a presó, convertint-se així en el que alguns han etiquetat de “màrtir” i esdevenint un referent històric i encara vigent de l’activisme pels drets dels animals a escala mundial.

Una de les primeres accions amb gran impacte mediàtic que se li atribueixen va ser l’intent d’alliberar els dofins de l’aquari de Morecambe, l’any 1988

Una de les primeres accions amb gran impacte mediàtic que se li atribueixen va ser l’intent d’alliberar els dofins de l’aquari de Morecambe, l’any 1988. Horne i els seus companys van ser detinguts tot just després d’intentar alliberar, sense èxit, el dofí Rocky. És cert que aquella acció va ser un fracàs i que van multar a Horne i el van condemnar a sis mesos de presó, però cal tenir en compte que l’intent fallit va tenir conseqüències històriques. Va arrencar un gran debat social i es van activar diverses campanyes que, cinc anys després, van aconseguir el tancament de tots els delfinaris del Regne Unit.

Barry Horne durant la seva darrera vaga de fam |Arxiu

 

Una altra de les accions més conegudes que va dur a terme Horne va tenir lloc l’any 1990, quan, amb altres activistes, va rescatar gairebé una trentena de conills i més de vuitanta gossos de l’empresa Harlan Interfauna. L’empresa, actualment absorbida per Envigo, es dedica, sobretot, a la venda d’animals per a l’experimentació i testat de productes farmacèutics i d’alimentació, entre d’altres.

Durant els següents anys de la seva vida, Horne va ser arrestat i condemnat a presó nombroses vegades per altres accions de sabotatge a empreses que es dediquen o que es dedicaven a l’explotació animal. La majoria d’aquelles accions implicaven explosius o altres artefactes incendiaris, però cal destacar que mai va tenir l’objectiu d’atemptar contra la integritat física dels treballadors d’aquelles empreses. Quan l’activista feia esclatar i cremava aquelles seus, pretenia causar danys econòmics a la indústria d’explotació animal i, sobretot, per mantenir ben viu i en boca de tothom el debat antiespecista.

Va ser arrestat i condemnat a presó nombroses vegades per altres accions de sabotatge a empreses que es dediquen o que es dedicaven a l’explotació animal, la majoria implicaven explosius

L’any 1997 van acusar Barry Horne de col·locar artefactes explosius a una botiga de venda de productes de cuir d’un centre comercial de la ciutat anglesa de Bristol i de cremar una de les seus de la farmacèutica Boots a l’illa de Wight. Es va declarar culpable de l’acció de Bristol, però sempre va negar la seva participació en els incendis a l’illa. Tot i això, van declarar-lo culpable per tots dos casos i el van condemnar a divuit anys de presó. Aquella era, i segueix essent, la condemna més llarga que s’hagi sentenciat contra un activista per l’alliberament animal.

Aquell mateix any, Tony Blair, al capdavant del partit laboralista, havia promès crear una comissió i realitzar una consulta popular amb relació a les pràctiques d’estudi dels òrgans en animals vius, la vivisecció. En veure que els laboralistes no complien la seva promesa, Horne va iniciar tot un seguit de vagues de fam reclamant la prohibició d’aquesta pràctica. Tot i que no va ser escoltat per part del govern, que el titllava de terrorista i que, per tant, justificava no fer-li cap cas, les protestes van generar força rebombori als carrers del Regne Unit.

Una acció antiespecista en memòria de Barry Horne |Arxiu

 

Després de tres vagues de fam que, en conjunt, sumaven gairebé cent cinquanta dies de protesta, Horne va decidir iniciar-ne una quarta. El 5 de novembre de l’any 2001, dues setmanes després, moria de fallada renal a causa de la inanició.

La vida i la mort de Barry Horne fan que encara actualment sigui un referent en el món de l’activisme antiespecista. Dos anys després de la seva mort, el grup anglès de punk Inner Terrestrials treia un àlbum que incloïa una cançó dedicada a Horne, on el definien com ‘”un home que va donar la seva vida per aquells que no poden defensar-se”. També l’associació Igualdad Animal li dedicava unes paraules l’any 2009: “[…] era una persona humil i senzilla, de poques paraules, a la vegada que fort i valent. Sempre va ser un pilar de suport per als ànims dels activistes que van lluitar al seu costat. Un individu de grans conviccions i idees clares que no es va plegar de braços davant les injustícies que veia, sinó que va carregar-hi centenars d’animals alliberats”. Només cal buscar el seu nom al web de l’Animal Liberation Front (ALF), un dels grups d’activistes antiespecistes més coneguts i actius del món, per veure com encara ara dediquen constantment les seves accions a Barry Horne.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU