Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Biden no ha vingut a rescatar el poble palestí

Tot i ser crític amb l’expansió colonial d’Israel, el futur president dels Estats Units ha estat un fervent defensor de la causa sionista durant gairebé mig segle

Joe Biden amb Benjamin Netanyahu / Arxiu

El desembre de 2016, un president Obama a les acaballes del seu mandat no feia ús del seu dret a veto en una resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides que condemnava la política d’assentaments d’Israel sobre territori palestí ocupat. Va ser una decisió més aviat simbòlica, que volia ser un càstig a l’estratègia d’expansió colonial de Benjamín Netanyahu. Les relacions entre Obama i el primer ministre israelià eren tenses, i estaven molt deteriorades pels constants desafiaments de l’home que avui encara té la batuta del govern de l’Estat jueu.

A Washington, però, el gest va provocar un terratrèmol polític, era la primera vegada en dècades que els Estats Units no protegia el seu principal aliat a l’Orient Mitjà. I la polèmica va arribar al Senat. La Cambra Alta va emetre una resolució el gener del 2017 criticant al president sortint per aquesta abstenció. Entre els senadors que van impulsar la proposta hi havia una demòcrata acabada d’aterrar: Kamala Harris.

El mite fundacional també va enlluernar el nou president electe estatunidenc, Joe Biden. El seu suport a Israel s’ha mantingut sense fissures des que el 1973 va conèixer Golda Meir

La relació de la pròxima vicepresidenta amb Israel ve de lluny. Aquell mateix 2017, la senadora per Califòrnia participava en una conferència de l’AIPAC, el principal lobby proisraelià als Estats Units. En el seu discurs, Harris, declarava la seva estima per Israel, mentre rememorava la seva infància: “Havent crescut a Bay Area, recordo afectuosament les urnes del Fons Nacional Jueu amb què recaptàvem donacions per plantar arbres a Israel”. Unes memòries que, tanmateix, no incloïen el fet que part d’aquells arbres es plantaven sobre les runes de pobles palestins destruïts durant la Nakba de 1948. Amb les seves declaracions, Harris reproduïa la narrativa del mite fundacional israelià. Segons aquesta, l’Estat jueu hauria fet créixer un jardí en un desert, ignorant que unes 750.000 persones –cap a dos terços de la població palestina- van ser expulsades i van haver de fugir de casa seva per no tornar mai més.

El mite fundacional també va enlluernar el nou president electe estatunidenc, Joe Biden. El seu suport a Israel s’ha mantingut sense fissures des que l’octubre del 1973 va conèixer en persona a Golda Meir. Recorda aquella trobada amb la primera ministra israeliana com “una de les més significatives” de la seva vida i, de fet, no ha dubtat a reivindicar-se des de llavors com a “sionista”.

“Ja és hora que deixem de disculpar-nos pel nostre suport a Israel”, reclamava en un apassionat discurs al Senat, el 1986. I continuava: “Si no hi hagués Israel, els Estats Units haurien d’inventar un Israel per a protegir els seus interessos a la regió”.

En els moments de màxima tensió entre els governs de Netanyahu i Obama, Biden –vicepresident de l’administració demòcrata entre 2009 i 2017– era considerat com la figura que mantenia els ponts intactes. Era el “policia bo”, segons un diplomàtic israelià de l’època citat per mitjans hebreus.


Canvis cosmètics

Tant Biden com Harris s’han declarat partidaris de la solució dels dos Estats. S’espera que el seu to sigui molt diferent del de Trump, però serà molt difícil revertir el seu llegat. El dirigent republicà es va aliar estretament amb els interessos ideològics de la dreta israeliana. Entre diverses mesures controvertides, va cancel·lar els fons per a l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) i per a l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA). També va reconèixer els Alts del Golan ocupats a Síria com a territori israelià, i Jerusalem com a capital d’Israel, traslladant-hi l’ambaixada.

A més, va donar ales a la construcció i ampliació de les colònies sobre territori palestí ocupat, va promoure acords de normalització entre Israel i diversos països àrabs, i va presentar un pla de pau ple de concessions a Israel. La seva proposta donava via lliure a l’annexió israeliana de parts de Cisjordània, i plantejava un Estat palestí esqueixat, sense sobirania completa ni continuïtat territorial.

Tant Biden com Harris s’han declarat partidaris de la solució dels dos Estats. S’espera que el seu to sigui molt diferent del de Trump, però serà molt difícil revertir el seu llegat

Biden ja ha confirmat que no farà marxa enrere en la maniobra de l’ambaixada. En canvi, sí que preveu la reobertura de l’oficina de l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OLP) a Washington –que Trump va tancar–, el retorn del Consolat dels Estats Units a Jerusalem Est i el restabliment del finançament per a l’ANP i UNRWA. Aquesta última proporciona assistència, educació i salut a milions de persones, no només dins els territoris palestins, sinó a tota la regió.

Unes millores que, en l’opinió de la periodista del diari Haaretz, Amira Hass, a qui més beneficien és a l’Estat d’Israel. Així ho escrivia recentment: “Biden, un polític proisraelià de la vella escola, entén la importància de l’Autoritat Palestina per a Israel, ja que (a Israel) li estalvia la molèstia de governar a la població palestina ocupada. Per tant, el nou president dels EUA necessita assegurar-se que l’ANP no col·lapsa econòmicament o perd rellevància política”.

Hi coincideix també Maha Abdallah, advocada i activista palestina: “Si hi ha un restabliment de relacions amb l’ANP i l’OLP, me n’alegro per a ells. Però no és la resposta justa, no es necessita suport financer sinó voluntat política per a reconèixer els drets dels palestins i fer-los efectius ja”, assegura a la Directa. I continua: “les faccions palestines han fallat reiteradament al poble palestí, amb errors reiterats durant anys, que ens han portat al context actual, en què estem acorralats, sense marge de maniobra”.

“No es necessita suport financer sinó voluntat política per a reconèixer els drets dels palestins i fer-los efectius ja”, assegura l’advocada i activista palestina Maha Abdallah

En aquest sentit, és probable que, com a contrapartida, el govern de Biden exigeixi al president Mahmoud Abbas la represa de converses amb Israel. A més, “això inclou –encara que no se’n parli– el retorn de la cooperació entre la CIA i l’aparell de seguretat palestí”, indica l’analista Sam Bahour, estatunidenc d’origen palestí resident a Ramal·lah. En canvi, no s’ha fet cap referència pública “sobre com reparar els danys produïts no només per Trump, sinó també per les anteriors administracions durant dècades”, afegeix Bahour.

En opinió seva, hi ha qüestions centrals que no s’han plantejat, “com el reconeixement de l’Estat palestí –com ja han fet la majoria de països del món–, o l’assumpció de responsabilitats per part d’Israel, el poder ocupant, pels seus crims de guerra, un desig de bona part de la comunitat internacional, però que els Estats Units veta al Consell de Seguretat de l’ONU”.


Els assentaments, el centre d’atenció

Una setmana després d’anunciar-se el triomf de Biden, les autoritats israelianes s’afanyaven a llançar la licitació pública per a la construcció de 1.257 habitatges a la colònia de Givat Hamatos, a Jerusalem Est. Un projecte que havia estat congelat durant anys per la ferma oposició de la comunitat internacional. I és que de prosperar, dificultaria el pas de les palestines de Jerusalem a Betlem, i en conseqüència a la resta de Cisjordània.

L’acceleració en el tràmit d’aquest nou assentament mostra –asseguren activistes d’organitzacions com Peace Now– la voluntat del govern de Netanyahu “d’aprofitar les darreres setmanes de l’administració Trump per a consumar accions sobre el terreny que serà molt difícil de tirar enrere si es vol aconseguir la pau”. Precisament, el termini per a presentar propostes finalitza el 18 de gener, dos dies abans que Biden comenci el seu mandat.

Una setmana després d’anunciar-se el triomf de Biden, les autoritats israelianes s’afanyaven a llançar la licitació per a la construcció de 1.257 habitatges a la colònia de Givat Hamatos

Una preocupació lògica per part de les forces sionistes, si es té en compte que l’administració Trump no només ha donat suport a la política de colonització israeliana, sinó que pràcticament l’ha esperonada, malgrat ser il·legal d’acord amb el dret internacional. És previsible, ara, que el nou govern estatunidenc mostri una actitud més crítica respecte a l’expansió dels assentaments, o que fins i tot en demani la paralització, vist que és uns dels principals obstacles (físics) que impossibiliten qualsevol intent de construir un Estat palestí amb continuïtat territorial.

Tanmateix, els experts relativitzen la determinació estatunidenca: Biden no condicionarà el suport financer i militar dels EUA a exigències polítiques cap a Israel.

El futur president ja ho va deixar clar en una entrevista amb la PBS: “M’oposo amb fermesa a la política d’assentaments israeliana a Cisjordània, però la idea que poguéssim tallar l’ajuda militar a un aliat, l’únic de veritat que tenim en tota la regió, és totalment absurda”. Washington entrega cada any 3.000 milions de dòlars en ajuda militar a Israel.

Els analistes coincideixen que l’única cosa que podria posar a prova la relació dels EUA amb Israel és el retorn de Washington a l’acord nuclear amb l’Iran

En canvi, els analistes coincideixen que l’única cosa que podria posar a prova la relació dels EUA amb Israel és el retorn de Washington a l’acord nuclear amb l’Iran. Un pacte que ja va ser un dels principals motius de tensió amb Obama, i del qual Trump es va retirar fa dos anys. Netanyahu ha fet d’aquesta qüestió una guerra personal, i qualsevol pas de la Casa Blanca que s’allunyi de l’ortodòxia bel·licista podria perjudicar –encara més– la seva imatge. Un motiu més pel qual alguns analistes coincideixen que Biden evitarà obrir dos fronts paral·lels amb el seu soci israelià: si la prioritat esdevé l’acostament amb Iran, les reclamacions palestines hauran d’esperar.

En aquestes circumstàncies, Bahour considera que Netanyahu “no perdrà la son amb l’arribada de Biden a la Casa Blanca. (…) Sap que tindrà les espatlles cobertes”. Un fet que portava al periodista David Hearst a fer aquesta provocadora reflexió en un article al digital Middle East Eye: “L’aparició a l’Oficina Oval d’un partidari desenfrenat de les colònies israelianes, que ha enterrat la qüestió dels refugiats i ha desafiat a la UNRWA, clarificava la situació. Trump no ha canviat la realitat sobre el terreny, però dissipava el mite que inacabables rondes de negociacions donarien lloc a un Estat palestí”.

Tanmateix, l’arribada de Joe Biden “restaurarà aquest mite amb amor i cura, com algunes troballes arqueològiques bíbliques”, assenyala Hearst. I mentrestant, la confiscació de terres, la demolició de cases palestines, els abusos o la política de fets consumats d’Israel difícilment s’aturaran.