Fa exactament deu anys, una patrulla de la policia local de Sant Antoni de Vilamajor es desplaçava a gran velocitat fins al polígon de Can Mora, a la sortida del poble, alertats per la trucada d’un veí. Havien rebut l’avís de què un grup de joves -possiblement okupes- acampava en tendes de campanya als voltants d’una vella granja abandonada des de feia anys.
“La pressió, problemes i les males formes dels agents cap a nosaltres van desaparèixer quan els hi vam ensenyar el títol de propietaris del terreny. Llavors tot va canviar, i ens van presentar totes les seves disculpes”. Ho explica divertit el Joan, un dels membres del projecte des dels seus inicis, recordant quan van adquirir col·lectivament la finca i les pastures del voltant. Durant un any i mig, aquell grup d’amics i amigues que provenien d’experiències d’okupació com Can Piella, de ruralitats i de lluites per la defensa del territori van viure plegades en el mateix terreny, acampant en les tendes de campanya per a reconstruir i donar forma a un somni col·lectiu.
Can Tonal és una finca horitzontal semioculta que s’alça a l’esquena d’un polígon industrial i que té la personalitat pròpia que li han donat els anys d’autoconstrucció i la barreja d’estils i materials
Poc queda ja de l’esquelet ruïnós de fa deu anys. Can Tonal és avui un lloc especial a ulls del visitant. Una finca horitzontal semioculta que s’alça a l’esquena d’un polígon industrial, rodejada de prats i camps, que de seguida trenca amb la normalitat dels espais uniformes i homogenis, gràcies a la personalitat que li ha anat donant els anys d’autoconstrucció i la barreja d’estils i materials. Un lloc en què es respira utopia. Un lloc a on hi ha persones que s’impliquen, experimenten, aprenen i es formen, i d’altres que estan de pas, transitant algunes hores, dies o anys pel projecte. És un lloc a on també hi ha persones que ho han apostat tot -trajectòries de vida, criança, feina, diners- per donar forma a principis i pràctiques que caminen cap a una nova societat basada en el comú.
Al llarg d’aquests anys, centenars de persones, col·lectius, comunitats, projectes i lluites han nascut o travessat per aquest enclavament del Baix Montseny. Des d’aquest campament base i valent-se dels seus espais i la seva infraestructura, projectes d’autoocupació laboral, de producció d’aliments, de formació, de pedagogia o d’habitatge s’han activat i han començat a caminar. Un pol d’atracció que impacta en la comarca, que motiva a moltes a no marxar, o a vindre a ella, temporalment o permanentment, a participar d’aquest ecosistema comunal i implicar-se en alguna de les seves facetes, algunes de les quals apareixen en aquest vídeo que han publicat coincidint amb l’aniversari.
Comunal, autoproducció i Suport Mutu
“Can Tonal és un referent per als moviments populars de la zona, perquè sempre ha estat al peu del canó. I perquè tothom sap que això no és nostre, no és per nosaltres, sinó per l’entorn, pel comú i pel poble”, ens explica la Maria. Ella és l’encarregada de donar la benvinguda a les noves incorporacions i de dibuixar un mapa conceptual perquè les que comencen a participar no es perdin en el seu complex entramat.
Can Tonal és un gran projecte en si mateix que conté projectes, organitzats en diferents figures, rols, coordinacions i línies productives
Ens explica que Can Tonal és un gran projecte en si mateix que conté projectes, organitzats en diferents figures, rols, coordinacions i línies productives.
Una de les seves potes és l’espai social, obert al poble i a l’entorn, amb menjador i cuina comunitària. L’altra pota és Vallbona Suport Mutu, una xarxa d’autoabastiment i sobirania alimentària, a on participen més de vuitanta persones, productores, pageses i veïnes d’altres comunitats i finques de la vall. Totes s’impliquen en l’autoproducció i distribució de productes de l’hort, fruites, llenya, làctics, pa o cervesa.
La Frida afegeix: “Apostem per la col·lectivització dels mitjans de producció i d’unes infraestructures, béns i serveis que caminen cap a l’autonomia, per anar sortint del mercat i tenir menys influència del sistema”. I posa com a exemple la fusteria, les diferents hortes o el bloc d’habitatges ocupat pel Sindicat d’habitatge de Vilamajor.
En tot aquest laberint, des de Can Tonal també han trobat l’encaix per a les diferents modalitats de participació i implicació. Així i tot, la Frida destaca: “A Vallbona vens a ajupir-te i a currar, no d’Erasmus. Sobretot volem que sigui gent compromesa amb la transformació social, implicada a molts nivells, també en la producció, i que no es tracti d’una relació monetària, de clients o usuàries, sinó de vincles i cossos”.
Can Tonal ha impulsat i reforçat projectes de tota mena, des de L’Ateneu Popular de Vilamajor, el projecte d’acompanyament a infants Follets del bosc o el Sindicat de Poble de Vilamajor
“Des d’aquí també ens hem obert i implicat amb les entitats locals, perquè és una comarca molt activa. Perquè sabem que tenir entitats fortes al territori implica tenir un fort teixit social”, explica l’Oleguer. “Ens hem sumat a conflictes locals, a les lluites que afectaven els pobles. Perquè totes poden ser escletxes, situacions des d’on reivindicar l’enfrontament entre l’estat i la comunitat o entre l’autoorganització i l’autoritarisme”, conclou.
Des d’aquesta perspectiva, Can Tonal ha impulsat i reforçat durant anys el moviment popular local. Projectes i lluites de tota mena, des de L’Ateneu Popular de Vilamajor, el projecte d’acompanyament a infants Follets del bosc, el Sindicat de Poble de Vilamajor, la PAHC Baix Montseny o l’acampada per salvar la bassa de Llinars són tan sols alguns dels exemples de la seva onada expansiva. L’última iniciativa ha estat la seva participació en la creació de la Fundació Emprius, un col·lectiu que impulsa projectes de vida comunitària enllaçant i custodiant patrimonis rurals buits amb masovers.
Revolució interior i revolució social
“Lluitem des de la nostra vida, des de les nostres circumstàncies, intentem unir vida i lluita. L’arbre creix sobre les seves arrels”. És una de les declaracions d’intencions d’aquest projecte amb vocació de revolució integral. “Cal un treball d’autoconeixement i en la personalitat per posar-lo al servei del moviment popular. Aquesta dualitat entre dins i fora ens serveix per entendre que la revolució interior i la revolució social van plegats”, explica Oleguer, que és un dels membres històrics. “Per això intentem superar l’individualisme a cada situació, practicant economies diverses, col·lectives, de regal o intercanvi”, afegeix la Frida.
Un paradigma que beu i s’inspira en lluites de l’internacionalisme, i en especial amb la influència del moviment revolucionari del Kurdistan. Alhora, Can Tonal recupera pràctiques, sabers, tradicions populars i comunals de Catalunya que han acompanyat al col·lectiu al llarg d’aquests anys i que prenen forma en aspectes simbòlics o rituals, que aporten perspectives més transcendentals, de consciència i espiritualitat.
Com expliquen, un exemple d’activitat amb èxit és el Parlem de la Mort: “Una trobada que se celebra cada 1 de novembre al poble i a on simplement ens reunim en petits grups i compartim experiències i reflexions sobre la mort”. I és que a Can Tonal hi és ben present el record de les que ja no hi són i la gran influència que va tenir per a tots la història d’un d’ells, el Daniel, ‘Liu’ o ‘Pastor’.
En Liu va estar com a paramèdic voluntari a la guerra de Rojava. Al cap d’uns mesos de tornar es va llevar la vida, mentre compartia la vida a Can Tonal, on va ser acollit després del viatge. En les seves cartes de comiat expressava la gran contradicció i dolor que li provocava la hipocresia del model social que es sustenta sobre les guerres. Tanmateix, compartia el desig que el seu record donés forces per viure a totes aquelles persones que l’havien conegut i acompanyat. La cançó Vola, company de la seva amiga i cantautora Sílvia Tomàs, és un bell homenatge a la seva memòria.
La comunitat en temps d’individualisme
“El camí comunitari és un camí dur, amb conflictes i problemes en elS que estem obligades a implicar-nos. A desfer polaritats i buscar equilibris. Perquè si no s’enquisten, bloquegen la comunicació i aigualeixen el projecte i els objectius. És un llarg procés en què aprenem a col·lectivitzar les nostres vides”, explica l’Oleguer. Ell assenyala com les dinàmiques comunitàries fan la militància més sostenible “per resistir els embats del capital”.
Paradoxalment, però, “el que és comunitari funciona bé, massa bé, a vegades, i això fa que ens puguem replegar en bombolles on tenim benestar, amb certes comoditats i necessitats cobertes”. Per això defensa anar més enllà d’aquesta lògica i recordar que formem part d’un entramat de projectes i moviments d’arreu que aposten per un canvi revolucionari. “És el que sempre ha caracteritzat a Can Tonal”, comenten la Frida i l’Oleguer. “Hi ha qui diu que hi ha un reflux del comunitari, però en tot cas el reflux serà del comunitari que no té unes bases polítiques sòlides. A nosaltres, fins avui dia, ens ha funcionat; tenir unes basses polítiques fortes i ser un espai ampli, intergeneracional, obert al poble, a l’entorn, que hi participa i ho fa seu”.
