Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Cap a una Catalunya 100% antitaurina

Una "amplíssima majoria de la societat" rebutja els actes taurins i "ha augmentat l'opinió favorable a prohibir", segons l'enquesta realitzada a Catalunya a finals de 2019 que ha presentat en roda de premsa la plataforma Prou Correbous. Des de l'organització exigeixen a diputats i diputades "que tinguin la valentia d'afrontar aquest debat per posar fi al maltractament animal a les festes tradicionals amb bous"

Modalitat de bou embolat / Prou Correbous

La plataforma Prou Correbous es va presentar en una roda de premsa en què han explicat els resultats d’una enquesta d’opinió sobre els esdeveniments taurins en la població resident a Catalunya. Segons el sondeig, dut a terme per l’Institut Opinòmetre el novembre de 2019, els actes taurins provoquen el rebuig d’una “amplíssima majoria de la societat catalana”, en uns resultats qualificats per l’organització com “decisius i extraordinaris per abordar la finalitat d’aquests actes taurins a Catalunya”. Així mateix, el col·lectiu ressalta que el rebuig als correbous i l’opinió favorable a prohibir ha augmentat des de l’última enquesta, realitzada el 2012.

La presentació de la plataforma té lloc gairebé deu anys després que el Parlament de Catalunya aprovés l’abolició de les curses de braus -el 28 de juliol de 2010-, a partir d’una iniciativa legislativa popular originada per la Plataforma Prou! Amb aquesta, Catalunya va esdevenir la segona comunitat autònoma en prohibir les curses de braus després de les Illes Canàries, que ho van fer el 1991.

Mentre es prohibien les curses, en la mateixa llei es permetia la celebració dels correbous, com a excepció a la llei, mitjançant una moció de protecció a aquestes celebracions. La mesura excloïa aquest tipus d’esdeveniments de la prohibició i emparava la celebració d’uns 450 actes a l’any amb vaques i bous a Catalunya.

No obstant això, aquesta prohibició va estar vigent només fins al 2016, quan després de la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat per part de mig centenar de senadors de PP, el Tribunal Constitucional va declarar il·legal la prohibició, legalitzant de nou les curses de braus, encara que no se n’hagi celebrat cap des de la prohibició de 2010.

Bou embolat |Prou Correbous

 

La plataforma Prou Correbous, el nom, segons Aïda Gascón, directora a Espanya d’AnimaNaturalis Internacional, és una picada d’ullet a Prou! “Com a forma de continuar el treball antitaurí que es va iniciar el 2010 i que ara hauria de culminar amb la fi de tota pràctica taurina a Catalunya”, neix de la unió de nou entitats de protecció animal: FAADA i Libera!, impulsores al seu dia la plataforma Prou!; AnimaNaturalis, Fundació Fauna i ADDA, que van donar suport molt activament l’anterior plataforma també; la Fundació Franz Weber, els representants a Espanya van estar molt involucrats a Prou!; i Lex Ànima, AV i Tots Som Poble, organitzacions de recent constitució. El seu objectiu és fer front comú per aconseguir la prohibició dels actes taurins a Catalunya.

La iniciativa presentada aquest dimecres ve motivada després que un toro saltés la barrera durant la tancada de Vidreres el passat 1 de setembre, causant dinou ferits abans de ser abatut a trets per la policia, un fet que ha estat denunciat per les entitats en defensa de drets animals, que van criticar que la policia optés per matar el toro quan podrien haver-lo sedat.

Després de l’episodi, des de Prou Correbous demanen que es doni compliment a la resolució aprovada al Parlament el 26 de setembre de 2019, que insta el Govern a fer els canvis necessaris en la regulació de les festes tradicionals amb bous, vaques i vaquetes, i en la normativa de protecció dels animals, perquè deixin de ser una excepció en la legislació (art. 6.2 de Decret Legislatiu 2/2008), amb l’objectiu que les diferents modalitats de tancaments o correbous es deixin de celebrar a Catalunya.

En la modalitat del bou capllaçat es lliguen cordes a les banyes i d’aquesta manera, s’arrossega els bous o vaques pels carrers |Prou Correbous

 

Les associacions que conformen la plataforma consideren que “aquest incident, juntament amb altres que han succeït recentment en els correbous de Cardona, i que se sumen a anys i anys de maltractament animal institucionalitzat, destacant l’especial crueltat en les modalitats de bou embolat [en la qual se li col·loquen torxes a les banyes] i bou capllaçat [es lliguen cordes a les banyes i d’aquesta manera s’arrossega els toros pels carrers], ens ha permès tornar a obrir el debat nou anys després que el Parlament prohibís les curses de braus a Catalunya”.

Segons l’organització, “els incidents ocorreguts tots aquests anys, fins i tot d’agressió manifesta cap a persones espectadores, així com les imatges de sofriment dels animals i les constants denúncies interposades per aquests fets, demostren que no es pot garantir la seguretat de les persones participants i del públic, i la protecció dels animals, que són les finalitats de la Llei 34/2010”.

La plataforma denuncia a més que “més de 800.000 euros de diners públics són destinats a subvencionar els 450 correbous que es realitzen cada any a 31 municipis de Catalunya”. Per Prou Correbous aquesta situació és intolerable i el col·lectiu explicita que “cal donar un altre pas endavant en la protecció dels animals. Ha arribat el moment d’eliminar els correbous a Catalunya”. I insisteixen: “Prou d’excuses, ens hem cansat d’esperar. Volem una Catalunya 100% antitaurina”. És per això que uneixen forces i exigeixen “als nostres diputats i diputades que tinguin la valentia d’afrontar aquest debat per posar fi al maltractament animal a les festes tradicionals amb bous”.


La societat catalana, “preparada per fer el pas”

Els representants de Prou Correbous estan convençuts que el poble català està a punt per fer aquest pas i basen la seva certesa en els resultats de l’enquesta encarregada a Institut Opinòmetre, realitzada entre l’11 i el 20 de novembre de 2019 a 600 persones majors de divuit anys representatives de la població resident a Catalunya.

Els resultats de la consulta han estat qualificats per Prou Correbous com “extraordinaris i decisius per abordar la fi dels actes taurins que provoquen el rebuig d’una amplíssima majoria de la societat catalana”. Des de la plataforma asseguren que el rebuig als correbous i l’opinió favorable a prohibir-ha augmentat, després de comprovar els resultats amb una investigació similar que es va dur a terme el 2012.

Una amplíssima majoria de la societat rebutja els actes taurins |Prou Correbous

 

Els resultats de l’enquesta mostren que el 92,2% de les persones enquestades consideren que no està justificat maltractar i provocar patiment als animals amb motiu d’activitats festives o per diversió. El 85,5% a més, pensa que les administracions no haurien de destinar finançament públic a la realització dels tancaments. Un 77% opina que aquest tipus d’espectacles no haurien de continuar existint en l’actualitat i un 75% declara que estaria d’acord que el Parlament de Catalunya prohibís els correbous. L’enquesta també segmenta per edat i ideologia, mostrant que les persones més contràries a la prohibició dels correbous, és a dir, les persones a favor de l’existència d’aquestes activitats, són persones majors de seixanta anys, votants de PP, seguits de votants de Ciutadans i Vox.


Tauromaquia blindada constitucionalment 

Juan Ignacio Codina, doctor en Història Contemporània amb una tesi doctoral sobre antitaurisme i autor del llibre Pa i Toros, assenyala a El Salto que el grau d’excepcionalitat concedit als correbous a 2010 “va suposar que es donés una imatge que la prohibició tenia un tint polític nacionalista català, en tant que es van prohibir les corrides, que per a molts simbolitzaven l’espanyol, mentre que els correbous, que també suposen un gravíssim maltractament animal i que són molt tradicionals en determinades zones populars de Catalunya, van quedar protegits”.

Respecte al que va passar entre 2010 -la prohibició a Catalunya- i el 2016 -sentència d’inconstitucionalitat-, Codina exposa que els activistes a favor de la tauromàquia, “preveient que la prohibició catalana tiraria endavant, van començar una campanya fins i tot abans del 2010 per tractar de blindar constitucionalment la tauromàquia”. D’aquesta manera, quan el 2010 el Parlament català va prohibir les curses, cinquanta senadors del Partit Popular van presentar el recurs davant del Tribunal Constitucional, “que no va dictar sentència fins al 2016”, aclareix Codina, i matisa: “Per què van trigar sis anys a resoldre el recurs? Pot ser o no casualitat, però la veritat és que, entre la prohibició de les corrides a Catalunya el 2010 i la sentència del Constitucional de 2016, de manera encadenada, es produeixen tres situacions legals que, a la llarga, van fonamentar la bastida legal que va donar peu a la declaració d’inconstitucionalitat de la prohibició catalana”.

Així, segons Codina, “en primer lloc, el 2011, i auspiciat pel lobby taurí, es produeix el traspàs de competències sobre la tauromàquia del Ministeri d’Interior al de Cultura”. És a dir, que les corrides, almenys administrativament, deixaven de ser un mer espectacle públic i passaven a ser un esdeveniment cultural. La segona fita es dóna quan el 2013 “el Congrés dels Diputats, amb la majoria absoluta el PP i l’abstenció de PSOE, aprova una llei que declara la tauromàquia com a Patrimoni Cultural d’Espanya”. Dos anys més tard, el 2015, “s’aprova una altra llei que obliga a la promoció i la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial espanyol, i en la qual, explícitament, es torna a reconèixer a la tauromàquia com a patrimoni cultural”.

Els bous, vaques i vaquetes pateixen estrès a les festes populars |Prou Correbous

 

Aquesta successió de normes de 2011, 2013 i 2015, segons explica l’historiador, “permet al Constitucional, el 2016 declarar que, en ser la tauromàquia un patrimoni cultural i estar protegida, per tant, per la Constitució espanyola, que té el mandat de protegir, fomentar i salvaguardar la cultura espanyola, només l’Estat, i no les comunitats autònomes, és competent per prohibir-la, regular-la o limitar-la”, tombant la llei catalana de manera similar a la llei dels “toros a la Balear”.

Per això, l’autor de Pa i Toros convida les persones que fan activisme per acabar amb la tauromàquia a “desideologitzar aquesta qüestió, és a dir, a despolititzar”. Segons l’opinió de l’expert, “la defensa dels animals en general i l’antitaurisme en particular són eixos transversals en la societat, i no s’han d’usar com a arma política llancívola. S’ha de buscar el major consens polític i social possible perquè, precisament, els canvis que s’assoleixin siguin duradors i no estiguin a mercè del govern de torn, que després canvia de partit i el nou govern fa enrere tot el que s’ha aconseguit ” i “que no passi com va passar amb la prohibició de les curses de toros de 2010 a Catalunya”.