Llibertats

"Captaràs informació de l'entorn dels casals del Poble-sec"

Dos individus que es van identificar com a delegats de la "seguretat de l’Estat" intenten captar l’activista Quim Gimeno com a confident. Li van oferir contraprestacions econòmiques i exercir influències en la causa que té oberta a l'Audiència Nacional
Seqüència fotogràfica de la darrera trobada entre l’activista i els dos presumptes membres de la "seguretat de l’Estat" l'11 d'abril passat a la plaça de la Concòrdia de Barcelona
Bruno Díaz

Uns quants bars i cafeteries, una farmàcia, una pastisseria, un centre cívic i una església. Allunyada dels centres neuràlgics de Barcelona, la plaça de la Concòrdia del barri de les Corts és un lloc relativament tranquil dins el bullici habitual de la ciutat. Potser per això és un bon lloc per mantenir una conversa discretament.

Són les 11:30 h del dilluns 11 d'abril de 2016. Assegudes en una taula del Rabbar, tres persones conversen. Una d'elles és Quim Gimeno, un activista social i polític barceloní detingut el 28 d'octubre de 2015 pels Mossos d'Esquadra i acusat de "pertinença a organització criminal amb finalitats terroristes" en el marc de l'operació Pandora, encapçalada per l'Audiència Nacional (AN) espanyola. Amb ell, seuen dos homes més. Es presenten com D. S. G. –inicials del nom i els cognoms– i T. M. –només pels cognoms. Ambdós asseguren formar part de “la seguretat de l'Estat”.

Una de les contrapartides que s’oferia a l’activista, acusat en el marc de l’operació Pandora, era mitjançar amb l’acusació pública en el seu favor

L'objectiu de la trobada és clar: convèncer Gimeno perquè proveeixi informació relativa als moviments socials de Barcelona. A canvi, rebrà “una contraprestació econòmica fixa” i, depenent de les informacions, “una espècie de millora econòmica”, en paraules de la persona que es presenta com T.M. També parla de la possibilitat de contactar amb la fiscalia per mitjançar en el procés obert contra Gimeno: “Si nosaltres en algun moment haguéssim de fer alguna cosa en relació amb la fiscalia, no hi ha cap problema. Em comprometo jo i, a més, se sol fer”. Mentre conversen, un equip de la Directa, amb extrema discreció, observa el que passa a la plaça i documenta gràficament la trobada. La investigació havia començat setmanes enrere.


Presa de contacte

El 15 de gener, a Can Batlló, al barri de Sants, se celebrava la Jornada solidària amb les anarquistes represaliades. L'acte central va ser una xerrada titulada Del T.O.P a l'Audiència Nacional i Gimeno va participar al debat posterior com a persona encausada arran de l'operació Pandora.

En acabar, una de les persones que van assistir al debat es va dirigir cap a ell. Pèl-roig, d'ulls clars, amb ulleres de muntura metàl·lica, de cara ampla i estatura baixa, l'home, que devia rondar la seixantena d'anys, es va presentar com a periodista de l'agència EFE especialitzat en temes relacionats amb la seguretat. Li interessava conèixer la situació de Gimeno i el va convidar a reunir-se amb ell més endavant. Abans d'acomiadar-se, es va presentar amb el nom de D.S.G. Durant els tres mesos següents, es trobarien en quatre ocasions.
 

 

L'activista va desconfiar de la identitat de l'home des d'un principi, però, en qualsevol cas, va decidir continuar endavant amb la trobada per saber-ne més. Uns dies més tard, rep la trucada del suposat periodista d'EFE i fixen la primera data: serà el 2 de febrer a les cinc de la tarda. El lloc triat va ser Canaletes. Es van trobar al costat de la font i, mentre baixen la Rambla, van decidir seure en una terrassa de la plaça del Bonsuccés, al Raval barceloní.

Segons explica Gimeno, un suposat periodista de l’agència EFE va entrar en contacte amb ell; posteriorment, va afirmar que era una persona a sou de l’Estat

En un primer moment, el suposat periodista es va mostrar interessat per la situació personal del jove. Quan el presumpte periodista va canviar l'objecte de les seves preguntes, Gimeno va començar a dubtar de la seva identitat: “Fent moltes voltes, em va preguntar si hi havia elements violents a Barcelona, si aquests tenien algun tipus de relació amb la meva causa... Sempre intentant posar-se de la meva banda: 'Us foten el projecte' o 'us poden tirar merda', em deia”. Fins i tot volia saber si algun cos de seguretat l'havia contactat: “Es va mostrar molt interessat a saber si els Mossos o la Guàrdia Civil m'havien echado la garra”, fet que el va fer dubtar encara més que estigués dient la veritat. Dues treballadores d'EFE consultades per la Directa no han sentit a parlar mai de D. S. G.


Primers enregistraments

Abans de la cita següent, Gimeno va decidir posar-se en contacte amb la Directa. Un cop coneguda la història, es va decidir fer un seguiment de totes les trobades que es duguessin a terme. És en aquest punt que el relat retorna a la plaça Concòrdia de les Corts. El 3 de març, poc abans de les 10 del matí, Quim Gimeno es va reunir amb l'home que es presentava com a D.S.G. en una terrassa, que seria la mateixa durant les reunions posteriors.

Per primer cop, la Directa va documentar gràficament les trobades. “D.S.G. ja no va tornar a parlar d'EFE, sinó que va assegurar que rebia un salari fix de l'Estat i un extra com a periodista. També em va assegurar que podia donar-me diners a canvi d'informació, especialment amb tot allò relacionat amb els anarquistes xilens Mónica i Francisco”, explica Gimeno. Davant aquesta situació, l’activista volia “jugar el paper d'algú que vol col·laborar, però que no ho acaba de veure clar, fet que va motivar que el subjecte volgués convocar una trobada el 4 d'abril”.

Posteriorment, una tercera persona es va afegir a la trobada: “Es va mostrar molt nerviós i em va tornar a preguntar si els Mossos m’havien contactat”

Abans de la trobada, D.S.G va trucar a Gimeno per dir-li que es podrien reunir amb el seu superior “per demostrar que no era cap farol”. El 4 d'abril, va arribar per primera vegada a la plaça de la Concòrdia la persona que es presentava amb els cognoms T.M. i que, suposadament, és l'home pel qual suposadament treballava el presumpte periodista. Es tracta d'un home de prop de cinquanta anys, amb els cabells negres, encara poblats, amb celles grosses i negres com ulls, i amb pereta i bigot a una barba esclarissada. Juntament amb D.S.G., es va reunir amb Quim Gimeno el migdia d'aquell dia 4 a la terrassa del Rabbar. A més d'un nou personatge en joc, el canvi principal durant l'encontre era que, a partir d'aquell moment, totes les converses van ser enregistrades per Gimeno.

En tot moment, tal com proven les converses enregistrades a les quals ha accedit la Directa, és T.M –a qui, a partir d'ara, també anomenarem el superior– el que lidera el diàleg, mentre que D.S.G –des d'ara, el periodista– només parla en moments puntuals. En un moment de la gravació, Gimeno pregunta al superior: “A qui et refereixes quan et refereixes a nosaltres?”. “La seguretat de l'Estat”, respon ell.
 

 

“Em va assegurar que necessitava gent amb el meu perfil per obtenir informació i m'oferien contraprestacions, donant-me instruccions molt clares”, recorda Gimeno: “Durant tota la conversa, T.M. es va mostrar molt nerviós i em va tornar a preguntar si els Mossos m'havien contactat o si havia detectat seguiments”. Amb tot, decideixen confirmar la pròxima reunió mitjançant una trucada telefònica del periodista a Gimeno.


La relació avança

Finalment, va ser Gimeno qui va trucar a D.S.G al voltant de les deu de la nit del divendres 8 d'abril perquè la comunicació acordada encara no s'havia produït. El diàleg telefònic va servir per concretar la cita pel dilluns 11 d'abril, però també es va centrar en aspectes de la col·laboració entre el suposat confident i els representants de la “seguretat de l'Estat”, en una conversa que Gimeno va gravar. “Això serà com a les pel·lícules periodístiques, que hi ha unes línies de treball completament protegides: pel tema del suport i per les contraprestacions, que et poden servir –què sé jo– per anar-te'n de vacances a algun lloc. Jo entenc que és com una col·laboració remunerada, això és interessant”, explica el periodista. També va intentar transmetre confiança a Gimeno en relació amb els seus mitjans: “El que jo volia amb la visita de T.M. era que tu veiessis que hi ha una realitat: tinc tots els mecanismes per acudir a persones que estan a llocs d'interès (...) Volia que veiessis amb cara i ulls que jo no et venia motos, aquests barboteigs no em van”.


L'encàrrec i el pagament

L'última reunió entre Quim Gimeno, D.S.G i T.M. va tenir lloc el dilluns 11 d'abril, un cop més, amb la plaça de la Concòrdia com a teló de fons i, un cop més, amb periodistes de la Directa observant la trobada des de llocs estratègics.

Durant la reunió, que novament va conduir el superior, es van concretar els punts sobre els quals es basaria la col·laboració. Es va parlar de les condicions econòmiques del treball: “T'oferim una contraprestació econòmica. El que passa és que aquesta contraprestació econòmica tindrà una part fixa (...) I després, depèn de les informacions més o menys rellevants que ens puguis donar, en l'explotació operativa que nosaltres puguem fer; si és transcendent, tindràs una espècie de millora econòmica. En principi, et podríem donar uns 200 o 250 euros perquè tu poguessis començar a funcionar”.
 

 

En un moment, es comença a parlar de la possibilitat d'aconseguir millores en la situació processal de Gimeno. T.M. es mostra rotund: “El fiscal és un puto funcionari, amb tots els meus respectes, jerarquitzat, amb caps, que depèn del govern, en aquest cas, de l'administració del govern central, del govern d'Espanya. A un fiscal sí que se li pot parlar, però a un jutge no”.

El representant de la “seguretat de l’Estat” demanava informacions espefíques: noms i tasques dins de col·lectius diversos, però també professions, domicilis i implicacions

El superior comença a valorar el perfil del suposat infiltrat per a les investigacions. “Tu tens tota la disponibilitat, la facilitat d'entrar en aquests temes perquè ets un d'ells, un dels seus. No tens aquesta dificultat (...). Nosaltres valorem, en gent com tu, que el treball que tu fas en quinze dies, nosaltres triguem un any. Perquè tu estàs dins. Això ens estalvia temps i esforç”, subratlla el suposat representant de la “seguretat de l'Estat”, explica Gimeno. És aleshores quan T.M comença a explicar què és el que es demana a l’activista. Especialment, noms i tasques dins de col·lectius diversos, però també professions i domicilis. “M'interessa que em posis, per exemple: ‘Pepe, Pepe López, viu per aquí, treballa no sé on’”, diu T.M. a la gravació. “Dades objectives: domicili, telèfon. Si està posat en alguna moguda, si ha estat detingut, si es un tio molt actiu o poc actiu...”.

Per continuar amb l'operació, es volen assegurar de la seguretat de les comunicacions, sempre vehiculades pel presumpte periodista: “El canal principal de comunicació és el correu. Durant aquestes dues setmanes, qualsevol cosa que et passi, qualsevol dubte que tinguis, qualsevol cosa, D. et contesta a través del correu. Després, la setmana que ens veiem, jo et portaré un mòbil. El nou número serà el canal de comunicació d'urgència amb nosaltres”.

La reunió següent es va fixar per la setmana del 25 al 29 d'abril. No es produirà. Gimeno no pensa seguir amb les trobades: “Des del moment que vaig saber que tot allò tenia a veure amb l'Estat, vaig voler fer-ho públic. D'una banda, fer-ho públic és una manera de fer front a la situació i, de l'altra, és una eina política en el meu judici i, en general, davant l'onada repressiva que vivim”.


* Reportatge complet publicat a la Directa 406. Subscriu-t'hi!

** Les fotografies estan distorsionades per imperatiu legal, en aplicació de la Llei de protecció de la seguretat ciutadana 4/2015, coneguda com a llei mordassa.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: