Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Catalunya compta amb el primer observatori d'Europa per recollir vulneracions de drets bàsics per a l'autonomia sexual de les dones

La iniciativa de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) es posa en marxa per incidir en les polítiques públiques que han de garantir-los al país. Alhora, l’Observatori es proposa ampliar la consciència d’aquests drets com a fonamentals, un reconeixement que, denuncia l’entitat impulsora, sovint s’obvia


Meritxell Rigol
| @TxellRigol

“M’han dit que ja no puc avortar; que després de la setmana catorze, és il·legal”. “M’han donat la pastilla del dia després, però m’han esbroncat. M’han dit que és l’últim cop que me la donen”. “Per avortar farmacològicament, haig de baixar a Barcelona, em diuen al CAP”. “Que aquí no em donaran la pastilla sent menor, m’han dit”. “Em diuen que la citologia no em cal, si sóc lesbiana”. “A l’institut, han dit que avortar és dolent per la salut”. “A la meva escola mai hem fet res sobre sexualitat”. “La meva parella m’ha insistit per no usar preservatiu, tot i que jo sí que volia”. “A l’esplai, un noi em va tocar el cul, per fer-se el graciós”.

Són alguns dels casos que l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius (fins al setembre, Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears) atén “constantment”, lamenta la coordinadora de l’entitat, Sílvia Aldavert. Amb el pas dels anys, experiències com aquestes, viscudes en serveis públics i altres espais de relació social, a més, s’han convertit en ciments per donar lloc a l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius (DSiR), una eina pionera a escala europea dirigida a visibilitzar les vulneracions de “drets bàsics per a l’autonomia de les dones” i a incidir en les polítiques públiques que han de garantir-los.

L’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) és una eina pionera a escala europea dirigida a visibilitzar les vulneracions de “drets bàsics per a l’autonomia de les dones” i a incidir en les polítiques públiques que han de garantir-los

“No deixem de rebre trucades, visites i missatges de persones a les quals se’ls han vulnerat drets bàsics, sovint, per males praxis professionals. Alhora, moltes poden conèixer casos en què no s’actuï bé i no solen poder visibilitzar-ho dins de la seva institució”, destaca Aldavert, alhora que crida a la complicitat de les professionals de serveis clau per garantir els DSiR, com són els sanitaris i els educatius, per denunciar-ho. “Qualsevol servei públic pot vulnerar DSiR, igual que es poden vulnerar amb campanyes publicitàries o bé a espais d’oci nocturn, a espais de lleure, a partits polítics i altres espais de militància, perquè els espais donen poder a una o altra persona i permeten negar drets”, planteja.

L’Observatori de DSiR es concep com una eina de denúncia, que permetrà sistematitzar la informació sobre vulneracions de drets recollida tant a través de les experiències d’usuàries de l’associació, com de persones que vulguin aportar-ne, confidencialment, a través del web.

A les persones que denunciïn vulneracions de drets, se’ls ofereix acompanyament, que pot passar per prosseguir amb una denúncia formal o bé per rebre un altre tipus d’atenció directa, sempre que el desig de la persona vagi més enllà d’aportar una informació.

Amb la posada en marxa de l’Observatori, l’Associació de DSiR fa un pas més enllà de “subsanar les vulneracions de drets” en què ha centrat la seva trajectòria. Al llarg del darrer any, l’Associació DSiR ha atès més de 320 dones amb el programa de capacitació i apoderament d’agents de salut per a la promoció i prevenció en DSiR, així com prop de 10.800 joves al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, gestionat per l’entitat fa 25 anys.

A les persones que denunciïn vulneracions de drets, se’ls ofereix acompanyament, que pot passar per prosseguir amb una denúncia formal o bé per rebre un altre tipus d’atenció directa

En paral·lel a la recollida de dades, l’entitat impulsarà campanyes de sensibilització per visibilitzar les diverses formes de vulneració dels DSiR, atès que, segons detecta Aldavert, “una majoria de la població, i encara més la població jove, no identifica com un dret propi fonamental rebre serveis vinculats a l’exercici de DSiR”. “No només es tracta de tenir accés a l’atenció en salut sexual i reproductiva, sinó que també han de garantir l’autonomia de les dones, sense cap discriminació, per a prendre les seves pròpies decisions en tot el que correspongui a la seva sexualitat, inclosa la reproducció, per a la qual cosa es requereix una educació i informació veraç, oportuna, científica i sense prejudicis”, reivindica l’organització impulsora de l’Observatori.

El primer informe sobre les vulneracions de DSiR a Catalunya es preveu fer públic el setembre vinent i, aspiren les impulsores, presentar-lo al Govern de la Generalitat, de Salut a Ensenyament passant per l’Institut Català de les Dones i la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, així com al Parlament.

Aldavert destaca que no oblidaran incidir en el pla municipal, “que té marge de maniobra per garantir drets sexuals i reproductius”, ni tampoc espais d’incidència política internacional. “És molt important visibilitzar la situació dels drets sexuals i reproductius a Catalunya al Parlament Europeu i a les Nacions Unides, que compten amb instruments que se suposa que ens obliguen a acomplir uns estàndards. Veurem si Catalunya els acompleix o no”.