Fa cinquanta anys, el famós alertador Dan Ellsberg va filtrar una sèrie d’arxius secrets coneguts com els Papers del Pentàgon. Va ser un valent acte en defensa de la veritat pel qual més tard es va enfrontar a una possible condemna a cadena perpètua. Des de llavors, Ellsberg no ha deixat de lluitar. Al maig, només unes setmanes després de complir 90 anys, l’exassessor del Pentàgon va revelar un altre informe classificat de seguretat nacional. Ho va fer durant una taula rodona a la Universitat de Massachusetts, que moderava un de nosaltres [Amy Goodman], en la qual també va participar el denunciant de l’Agència de Seguretat Nacional Edward Snowden. La conferència portava per nom: “La veritat, el dissens i el llegat de Daniel Ellsberg”.
“Permeteu-me dir una veritat que he guardat durant cinquanta anys”, va dir Ellsberg, abans de llegir un informe secret del 1958 que revelava la intenció de les autoritats estatunidenques de llançar una guerra nuclear. “Vaig copiar aquest informe. El vaig guardar el 1969 en la meva caixa forta ultrasecreta. I l’he tingut des de llavors”.
Ellsberg va treballar per a la corporació RAND i com assessor del govern de Kennedy. També va ser oficial de Marina i va participar en missions de combat al Vietnam. El 1969, inspirat pel creixent moviment contra la guerra i contra el reclutament militar, va fotocopiar els Papers del Pentàgon, unes 7.000 pàgines de documents secrets sobre la guerra de Vietnam. Com que no va poder trobar cap senador estatunidenc disposat a fer públics els documents, Ellsberg va optar per filtrar-los al diari The New York Times.
El diari va publicar el seu primer article sobre els Papers del Pentàgon el 13 de juny de 1971. Dos dies després, un tribunal federal va acceptar la sol·licitud del president Richard Nixon de dictar una ordre judicial i va bloquejar la publicació de més informació. Quan es va fer pública la identitat de l’alertador, Ellsberg i la seva esposa Patricia van passar a la clandestinitat, però ell va continuar distribuint còpies dels documents a altres diaris.
L’assessor de Seguretat Nacional de Nixon, Henry Kissinger, va qualificar a Ellsberg com “l’home més perillós dels Estats Units”. Per la seva part, Nixon va dir durant una conversa al Despatx Oval amb el seu fiscal general: “Hem de vigilar l’objectiu principal, que és Ellsberg. Hem d’atrapar a aquest fill de puta”.
El 30 de juny, la Cort Suprema va dictaminar en favor del The New York Times i va prohibir la censura governamental de la premsa i va permetre que continués la publicació dels documents del Pentàgon.
Amb 90 anys, Ellsberg ha demanat al govern de Joe Biden que retiri les acusacions contra Daniel Hale i Julian Assange
Com que temia noves revelacions, Nixon va intensificar la seva campanya contra el denunciant. En una conversa amb Democracy Now!, Ellsberg explicava: “Van entrar il·legalment al consultori del meu expsicoanalista, van enviar dotze excombatents cubans de la invasió de la badia de Cochinos perquè em deixessin incapacitat a les escales del Capitoli. El 3 de maig van escoltar les meves converses telefòniques de manera il·legal, sense ordre judicial”. Quan la conducta irregular del govern de Nixon va quedar en evidència, el jutge va desestimar el cas d’espionatge contra Ellsberg.
L’exemple d’Ellsberg ha encoratjat altres alertadors, entre ells, Edward Snowden, qui, mentre treballava per l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) va participar en el desenvolupament d’un programa secret de vigilància massiva del govern nord-americà. Snowden va filtrar una gran quantitat de documents el 2013 i des de llavors ha viscut en l’exili a Rússia.
En la conferència de maig, Snowden va parlar sobre els denunciants que el van inspirar: “Tots ells van enfrontar-se a un gran risc personal perquè la ciutadania conegués la veritat que se li estava ocultant amb finalitats polítiques. Al final, t’adones que això és més correcte que anar a l’oficina cada dia, quedar-se en silenci i perpetuar un sistema d’injustícia”.
Snowden va afegir: “[Els alertadors] Reality Winner, Daniel Hale, Chelsea Manning, Thomas Drake, Terry Albury i altres persones que s’han animat a revelar la veritat en les últimes dècades han reivindicat el llegat de Daniel Ellsberg”.
Reality Winner treballava també per la NSA quan va filtrar informació a la premsa que descrivia una suposada interferència russa en les eleccions del 2016. Winner va ser arrestada el 2017 i sentenciada a cinc anys de presó. La seva família en demana l’indult.
Daniel Hale es va declarar culpable de filtrar documents classificats sobre el programa secret que permetia l’ús d’avions no tripulats en assassinats selectius a l’Afganistan, Síria i l’Iraq. Sentenciaran Hale a mitjans de juliol.
La revelació que Dan Ellsberg va fer l’1 de maig va ser sobre un conflicte entre la Xina i Taiwan per la disputa de diverses illes petites el 1958. Ellsberg va revelar que hi havia plans per a llançar armes nuclears contra la Xina. L’informe mostrava que Washington sabia que un atac contra la Xina podria provocar una resposta nuclear de la Unió Soviètica, cosa que significava la mort de milions de persones.
Als 90 anys, Ellsberg continua defensant incansablement els drets dels alertadors i la llibertat de premsa. Ha demanat al govern de Biden que retiri les acusacions contra Daniel Hale i Julian Assange.
Ellsberg va concloure la seva recent entrevista amb Democracy Now! dient: “Jo, més que ningú altre, he pogut constatar la importància i la necessitat de la Primera Esmena [de la Constitució dels Estats Units], que protegeix la llibertat de premsa i la llibertat de pensament. Sense aquestes llibertats, no hi ha democràcia”.
