Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Cinc famílies de la casa d'acollida de Rocafort denuncien racisme per part de l'equip de treball i directiu

La casa d’acollida de Rocafort (Horta Nord) és gestionada per l'Associació Obra Mercedària València (OMV), a través d'un contracte signat amb l'Ajuntament de València. L’entitat València és refugi assegura que interposarà una queixa davant el Defensor del Poble i oferirà assistència jurídica a les famílies

Casa d'acollida de Rocafort / Mathías Rodríguez

“Són moltes coses…”. Amb aquesta fórmula, que reprodueix de manera repetida, Marina, una de les dones allotjades en la casa d’acollida per a famílies migrades de Rocafort (Horta Nord), i que no vol revelar el seu nom ni origen, descriu els gestos, les mirades, respostes i actuacions del que ella descriu com una situació de pressió, humiliació i intimidació constant per part de l’equip de treball i directiu de la llar. Aquesta, actualment, és gestionada per l’associació Obra Mercedària València (OMV) a través d’un contracte signat amb l’Ajuntament de València. Derivades des del Centre d’Atenció a la Immigració (CAI) de la capital del Túria, fa menys d’un mes que Marina, el seu marit i els seus tres fills, de sis, huit i deu anys; s’instal·laren en una de les habitacions de la casa. Des que van arribar, les situacions de discriminació i amenaça han estat presents de manera continuada, tal com explica: “Hi ha menyspreu, crits, i paraules i insults, com ‘gilipollas’, ‘boja’, ‘morts de fam’, ‘immigrants de merda’… Ens diuen que si ens queixem o demanem alguna cosa, com més mantes o posar la calefacció, ens expulsaran”. En el cas de Marina, aquesta amenaça no s’ha quedat només en paraules.

Tot va esclatar el passat 7 de gener de 2021, quan Marina va interposar una denúncia –a la qual ha tingut accés la Directa– davant la comissaria de la Guàrdia Civil espanyola de Montcada (Horta Nord). El detonant va ser la negativa de l’equip de treball de la casa d’acollida a encendre la calefacció i a permetre a les famílies l’ús de les seues pròpies estufes en plena onada de fred. “Fa molt de fred, tirem baf per la boca, però ens diuen que no hi ha més mantes. I perquè no puguem encendre les nostres estufes, desconnecten la llum fins a l’endemà”, destaca Marina. A través d’un comunicat, l’associació, després de publicar aquesta notícia, s’ha posat en contacte amb la Directa per incidir en el fet que l’habitatge “està equipat amb estufa de llenya, estufa de gas i aparells d’aire calent en les habitacions”. Segons expliquen, van demanar a les famílies que “es feren torns per encendre els aparells d’aire calent, perquè saltava la llum”; i davant la “disconformitat” de les famílies amb aquesta resposta, aquestes decidiren connectar els seus propis calefactors. Així mateix, neguen que cap treballadora apagara les llums i subratllen que la decisió la van prendre per no posar en perill a les residents, ja que “saltava la llum” i “es calentava la caixa de diferencials”.

Per a sorpresa de les residents, la reacció dels agents va ser defensar la postura de l’associació, tal com ho corrobora un àudio al qual ha pogut accedir aquest mitjà

Dos dies després d’interposar la denúncia i davant la manca de resposta per part de les treballadores del centre, Marina va decidir tornar a insistir i cridar a la Policia Local. Recorda que una treballadora va intentar llevar-li el mòbil, li va cridar, i li va tractar de manera “grollera” i “humiliant”. “Em va dir que açò ens ho pagaven els espanyols i que si no m’agradava, podia marxar”, conclou. Per a sorpresa de les residents, la reacció dels agents va ser defensar l’associació, tal com ho corrobora un àudio al qual ha pogut accedir aquest mitjà: “Si no vos agrada la casa en què us estan acollint, és fàcil, agafeu i marxeu […]. La calefacció requereix una despesa, que no heu de pagar vosaltres, la paga l’Ajuntament. Si ara, amb la crisi, la pandèmia, només es pot pagar una quantitat de diners, doncs és el que hi ha. Us tapeu una miqueta més o us busqueu un altre lloc”.

Aquest dilluns, una de les responsables principals de la casa d’acollida, membre d’Obra Mercedària València, Maria Ángeles Ortí; va convocar a la família de Marina a una reunió per a comunicar-los que han d’abandonar el centre el pròxim 25 de gener. Una gravació de la conversa que van mantenir ambdues parts prova com l’expulsió es decideix després del succeït, i que l’equip directiu enviara un expedient al CAI de València, qui, segons constata Ortí a l’àudio, és qui pren la decisió. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb el Centre d’Atenció a la Immigració, però no ha rebut una resposta per la seua part. En la gravació, Ortí afirma que la situació “s’ha anat de mare”. L’àudio avança entre retrets per haver acudit a la policia: “De veritat? Dos graus sota zero i crideu a la policia per a resoldre un assumpte domèstic. […] Es va resoldre amb la policia? Jo crec que se us va dir que si no volíeu, marxàreu”. Marina i la seua parella ja han començat a buscar una alternativa habitacional, però sense una nòmina superior als 900 euros, fins ara, el sector immobiliari els ha denegat qualsevol opció. A través d’un comunicat, l’associació remarca que no existeix cap relació entre la denúncia i la finalització de l’estança “d’algunes famílies”. I asseguren: “Aquestes famílies eren coneixedores amb anterioritat que la seua estança en el recurs terminava i els motius, planificant-se l’eixida mencionada juntament amb el Centre d’Atenció a la Immigració”.

Un dels responsables de la casa d’acollida, amb una actitud amenaçant, sense previ avís, sense cap autorització de les residents i sense que totes elles hi estigueren presents, va accedir a les habitacions amb l’objectiu de “revisar i rebuscar en els armaris”

Un testimoni semblant relata Najia, qui també prefereix mantenir-se en l’anonimat per por a les represàlies. Najia, embarassada de set mesos; el seu marit i el seu fill de tretze anys van instal·lar-s’hi el passat 22 de desembre, amb l’esperança que fora un lloc acollidor en què poder esperar a regularitzar la seua situació administrativa. Sense cap contracte, la seua parella treballa dos o tres dies a la setmana com a temporer o ajudant d’obres en el sector de la construcció. “Ell té els seus títols acadèmics, però no li contracten. Guanya molt poc i ens ve just per comprar menjar”, diu. Reconeix que la infraestructura de la casa –amb habitacions per a les famílies i zones comunes, com el menjador o la cuina– està en bones condicions. No obstant això, li resulta impossible estar a gust “si m’obliguen a dormir amb altres famílies i no tinc intimitat” o “si només encenen la calefacció quinze o vint minuts al dia”. Segons explica, l’únic argument que els dona l’equip directiu és l’elevat preu de la llum: “Ens diuen que les últimes factures que els han arribat són molt altes i que hem d’estalviar”. La família de Najia no té data d’expulsió, però reconeix que no tardarà a marxar si la situació no canvia.

Fins i tot, tal com denuncien les famílies entrevistades i es detalla en l’escrit de denúncia, un dels responsables de la casa d’acollida, amb una actitud amenaçant, sense previ avís, sense cap autorització de les residents i sense que totes elles hi estigueren presents, va accedir a les habitacions amb l’objectiu de “revisar i rebuscar en els armaris” i “d’arravatar-nos els aparells calefactors”. En aquesta presumpta invasió de la intimitat de les famílies, s’hauria donat l’agreujant de sorprendre a una dona que es trobava nua, a qui “es va dirigir amb paraules despectives, insultants i xenòfobes, que la humiliaven i intimidaven; un tracte vexatori”, es llegeix en la denúncia, on s’adjunta un informe de les irregularitats i el maltractament, signat per cinc de les huit famílies residents –dues de les quals monomarentals. Les denunciants també subratllen que es van escorcollar calaixos i armaris amb roba interior on, per la seua mida, és “impossible” guardar una estufa, fet que els fa sospitar que “li poguera moure una intenció libidinosa, morbosa”. “Es va violar la intimitat, el que suposa un possible delicte d’assetjament sexual i respecte a la intimitat sexual”, s’incideix en l’escrit.


Racisme i maltractament psicològic

El primer que denuncien en l’informe és la “xenofòbia” i el “maltractament psicològic” al qual estan sotmeses “per part dels treballadors i gestors”. “Ens humilien i ens insulten. L’insult ‘immigrants de merda’ està sempre en la seua boca”, conta Mariam, mare d’un fill de tretze anys que va arribar a la casa d’acollida fa poc més d’un mes, i que també demana preservar la identitat. Sobretot està preocupada pel seu fill, tant per la seua salut física com mental: “Els xiquets estan molt intranquils, tenen malsons… A més, a vegades els espenten i alguns s’han refredat, tenen tos…”. En aquesta línia, Marina posa l’accent en el fet que l’equip directiu és “coneixedor” de com es troben les més menudes, però s’ha mostrat “totalment indiferent”. “Es tracta d’una actitud prepotent i dèspota, la qual resulta incompatible per a gestionar un centre d’acollida social, que requereix una major sensibilitat i empatia social”, afegeixen en l’informe.

Pel que fa al menjar, denuncien que la dieta es fonamenta en pasta i congelats, així com que l’accés als productes, alguns dels quals estan “caducats”, es troba “molt limitat” i que no es té en compte la diversitat cultural en l’alimentació

La manca d’atenció a les famílies i una alimentació “roïna” i “escassa” són dues altres de les queixes que repeteixen les tres famílies entrevistades. Les tres dones coincideixen a dir que si tenen alguna necessitat pel benestar propi o de la seua família, siga demanar més mantes o aliments, la resposta sempre és negativa. Pel que fa al menjar, denuncien que la dieta es fonamenta en pasta i congelats, així com que l’accés als productes, alguns dels quals estan “caducats”, es troba “molt limitat” i que no es té en compte la diversitat cultural en l’alimentació. Mariam detalla que, encara que l’equip directiu s’hauria d’encarregar de comprar i oferir un menjar de qualitat, són les mateixes famílies les que es veuen obligades a comprar aliments frescos i sans o a acudir a bancs d’aliments. En canvi, l’associació, a través d’un comunicat, ha explicat que hi ha assemblees grupals on es decideix el menú setmanal: “Les mateixes famílies, junt amb el personal, preparen els menjars, els sopars, els esmorzars i berenars”.

Davant la situació que han denunciat les famílies, l’entitat València és refugi ha assegurat que oferirà assistència jurídica a les afectades i que interposarà una queixa al Defensor del Poble. La presidenta d’aquesta organització, Ana Isabel Martínez, ha afirmat a la Directa que, des de fa ja alguns anys, usuàries i treballadores de la casa d’acollida de Rocafort es queixen del tracte humiliant i intimidatori dels membres de l’associació, així com de la passivitat dels serveis socials de l’Ajuntament de València. Fins ara, però, cap havia fet el pas de denunciar-ho públicament. “Ens preocupa que unes persones que són capaces d’utilitzar expressions xenòfobes estiguen regentant un alberg per a persones migrades. Ens consta que els treballadors amb ètica acaben acomiadats i no entenem per què l’Ajuntament continua adjudicant la gestió de l’alberg a aquesta entitat”, conclou Martínez.


Les extreballadores parlen

“Vaig deixar de treballar perquè ens humiliaven”. Qui parla és Soleuymane, un jove migrant que primer va ser usuari, i després, treballador a la casa d’acollida de Rocafort, durant el 2018 i principis del 2019. Recorda el maltractament psicològic, les humiliacions, els crits i el menyspreu de l’equip de treball cap a les usuàries. “Algunes eren mares amb xiquets molts menuts i, si demanaven alguna cosa, mai els feien cas”, lamenta. Soleuymane té molt present la vegada que Ortí li va humiliar davant les persones que es trobaven en eixe moment en el menjador. “Em va cridar i em va tractar molt malament”, sentencia.

Una tipologia semblant presenta el cas d’Alícia, extreballadora social de València que demana preservar la seua identitat. “Eren les formes, el tracte, les mirades, el fet de no facilitar, de posar difícil, de posar cares lletges…”, afirma. També va decidir deixar el seu lloc de treball, perquè no suportava més el que ella descriu com a “falta d’humanitat”. Preguntada per la situació o tracte que més li va impactar, Alícia recorda la vegada que van impedir que una persona malalta poguera descansar en un llit i decidiren “deixar-la al carrer”. “Entenc que quan conviu molta gent, són necessàries unes normes que regulen el bon funcionament, però hi ha casos extrems en els quals cal anteposar sempre la cura de les persones”, postil·la. En la mateixa línia s’expressa l’extreballadora Vanessa, qui també prefereix mantenir-se en l’anonimat. “El que veus dins és un tracte fred i gens agradable”, rebla.

Articles relacionats