Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Cinefília en projecció

Fem un repàs a la vitalitat del moviment cineclubista a través dels premis anuals de la Federació Catalana de Cineclubs, entitats que preserven el cinema com a eina de dinamització comunitària

Inauguració del cinema Edison de Granollers / AC de Granollers

En molts municipis de parla catalana ja no queden sales de cinema. En alguns d’ells, aquest servei ha passat a ser desenvolupat pels cineclubs, entitats de base en què, paradoxalment, les espectadores són tan protagonistes com les estrelles de la pantalla. Ho són perquè preserven una manera de mirar i gaudir el cinema, comunitària, que les plataformes digitals fan que cada cop sigui menys habitual. I ho són perquè programen de forma autogestionada el consum audiovisual, al marge dels designis de la indústria de la distribució, i perquè reivindiquen el cinema com a mitjà de debat, formació i dinamització cultural, i, en definitiva, perquè els resulta essencial trobar-se per compartir experiències davant la gran pantalla.

Avui dia, 54 punts de trobada cinèfila formen la xarxa de la Federació Catalana de Cineclubs (FCC). L’any 2019, van atreure prop de 75.000 espectadores a les 1.358 sessions que van organitzar. Per entendre la vitalitat de l’FCC cal tenir present que és l’única federació d’aquest àmbit de l’Estat espanyol membre de ple dret de la Federació Internacional de Cineclubs (FICC).

També, i encara més important, resulta necessari conèixer la multiplicitat i la diversitat d’iniciatives que porten a terme la gent associada, que van molt més enllà de les meres projeccions. Per això, representants dels diversos cineclubs ens expliquen el projecte amb el qual aspiren a alçar el Premi al Fet Cineclubista de 2019, que es lliurarà –si la pandèmia de coronavirus ho permet– en la VII Setmana del Cineclubisme, una trobada anual que es preveu celebrar durant el mes vinent d’octubre a la seu de la Filmoteca de Catalunya a Barcelona.

3, 2, 1… cineclubs en acció!

El Fet Cineclubista serveix com a reconeixement a l’acció més creativa o de més valor intel·lectual dels cineclubs i és un dels tres premis José Maria Nunes que l’FCC lliura anualment. Els altres dos reconeixen una “persona o entitat vinculada al cineclubisme” i la “pel·lícula catalana de l’any”. Els guardons recorden la figura d’aquest cineasta d’origen portuguès d’esperit independent i iconoclasta que fou un dels impulsors de l’anomenada Escola de Barcelona. Enguany, vuit candidatures aspiren al Premi al Fet Cineclubista. Com si fos una road movie, les anirem a visitar.

Diorama d’’Star Wars’ elaborat pel Grup Pessebrista de Castellar del Vallès |Olga Iglesias

El Cineclub La Garriga opta al guardó amb una proposta molt atrevida. El 17 d’abril de 2019 va projectar La vida de Brian (Terry Jones, 1979) ni més ni menys que a l’església de Sant Esteve de la localitat vallesana. Era, de fet, la segona col·laboració entre la parròquia i el cineclub, després de la projecció de L’evangeli segons sant Mateu (Pier Paolo Pasolini, 1964) a l’interior del temple, just un any abans. Martí Porter, un dels promotors, deixa clares les intencions de dur a un temple catòlic la sàtira de la vida de Crist protagonitzada per la troupe humorística Monty Pyton: “A l’enorme novel·la d’Umberto Eco El nom de la rosa, el frare Guillem de Baskerville explica molt bé el que perseguim: ‘Penso’, diu el franciscà, que, ‘com els banys, el riure és una bona medicina per guarir els humors i altres afeccions del cos, especialment la malenconia’. Riure cura, reblem nosaltres, i riure grupalment té un efecte positiu i multiplicador”.

L’abril de 2019 visità el cineclub 39 Escalons (Manacor, Mallorca) un encara no gaire conegut Oliver Laxe, director de la pel·lícula ‘O que arde’

Durant els mateixos dies d’aquell abril, visità el cineclub 39 Escalons (Manacor, Mallorca) un encara no gaire conegut Oliver Laxe, director d’O que arde, film guanyador del Gran Premi del Jurat del Festival Canes pocs mesos després. Aquest jove cineasta d’origen parisenc i arrels gallegues hi impartí un taller titulat “El paisatge després de l’incendi”, que serví a les assistents per reflexionar sobre la representació cinematogràfica del foc, “bell i cruel, com els humans”, diu el director. També s’aprofità l’ocasió per pensar sobre la distància que existeix entre la intenció inicial de fer un film, el guió i el resultat final. “No es tracta només d’esbrinar la pel·lícula que vols fer”, explicà Laxe, “es tracta d’entendre la pel·lícula que has de fer: fer cinema és decidir el món en el qual vols viure. Fer una pel·lícula és com navegar en un petit veler de nit, en un indòmit oceà”.

En clau feminista, les integrants del Cinema del Diable (Martorell) van impulsar a la localitat del Baix Llobregat la primera mostra de curtmetratges dirigits per dones, en una data tan adient com el 8 de març. L’acte comptà amb una important assistència i va celebrar la seva segona edició l’any 2020. Tot apunta que continuarà creixent, tal com explica Anna Lati, una de les seves organitzadores: “Vam obrir inscripcions a través d’algunes plataformes de concursos de curtmetratges i ens van arribar més de 300 curts de moltes temàtiques i gèneres diferents, dels quals en vam seleccionar vuit”.

‘La vida de Brian’ projectada a l’església de La Garriga |Cineclub La Garriga

Seguim el recorregut. A Castellar del Vallès, cada any “els pessebristes mantenim en estricte secret la temàtica que tractarem”, explica Joan Juni, president del grup pessebrista de la localitat. El Nadal passat, pessebristes i cineclubistes s’aliaren per oferir, durant uns mesos, la doble exposició “Viatge a l’interior d’una pel·lícula” i “Pessebres de pel·lícula”. En la primera, que és la que s’ha presentat al premi, el Club Cinema Castellar del Vallès repassava el procés de producció de l’adaptació a la pantalla de La plaça del diamant (Francesc Betriu, 1982), mentre que el Grup Pessebrista de Castellar del Vallès deixava tothom bocabadat amb una obra que recreava, a través de diorames, diversos moments de la història del cinema, des de The Kid (Charles Chaplin, 1921) fins a Alícia al país de les meravelles (Tim Burton, 2010) i Avatar (James Cameron, 2009).

En el marc del cinquantè aniversari del Cineclub de la Seu d’Urgell, un bon nombre d’artistes locals contribuïren amb les seves pintures a la mostra “My favourite movie”, que es va poder visitar a la sala La Cuina entre el juliol i l’agost gràcies a l’impuls del col·lectiu L’Aparador. Com es podria deduir pel títol, cada artista dedicà un quadre a la seva pel·lícula preferida, una manera de reconèixer el cinema no només com a entreteniment sinó com a font d’inspiració.

En el context del coronavirus, està en marxa una sèrie de cicles de cinema virtuals en col·laboració amb la xarxa de biblioteques públiques

La Seu no fou l’únic cineclub que dedicà part de la seva programació de 2019 a celebrar-se. Altafulla Link (Altafulla) i El Cercle (Barcelona) també compliren anys, deu en ambdós casos. El club barceloní aprofità l’ocasió per oferir tot un viatge en el temps: un espectacle de llanterna màgica que es va poder veure al Reial Cercle Artístic. Aquest aparell és un dels reproductors d’imatges en moviment que antecediren la invenció del cinematògraf. Fora dels museus especialitzats hi ha molt poques ocasions de veure’n una sessió en directe. D’altra banda, al municipi del Tarragonès, posaren a l’abast del públic un programa d’activitats molt variat i abundant, de les quals resulta complicat destacar-ne una, si bé el concert de bandes sonores a mans del trio Sergi Planas, Diego Montel i Víctor Christo deixà molt bon regust de boca a les més de 250 persones que el van poder escoltar.

I, per últim, completa el programa l’Associació Cultural de Granollers. Des de 1950, esperona l’oferta cinematogràfica en versió original subtitulada a la capital vallesana. El desembre de 2019 inaugurà el Cinema Edison, després d’un conveni amb l’Ajuntament. Tal com s’explica des de l’entitat, el nou equipament vol combinar “l’exhibició cinematogràfica, els programes formatius, la relació amb el seu entorn i el suport a projectes creatius” i té una “voluntat inequívoca de treballar en xarxa amb les entitats i institucions del territori”. Quasi 11.000 persones passaren per la seva sala durant el 2019.


Resistir 42 anys i un confinament

L’FCC està inscrita amb el número 61 al registre d’entitats del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, encara que també aplega membres d’altres punts dels Països Catalans. Va començar la seva activitat l’any 1978. El 2018 celebrà el quarantè aniversari i començà una recerca que donaria com a resultat l’exposició “Cineclubisme: el públic s’organitza”, comissariada per Juan Manuel García Ferrer, membre de l’històric Cineclub Enginyers, vinculat des de fa molts anys a l’Escola d’Enginyeria Industrial de la UPC. Aquesta mostra itinerant va tenir la seva primera etapa a la Filmoteca de Catalunya, on es van poder apreciar els seus continguts durant l’últim trimestre de 2019. Posteriorment, va ser exhibida a Castellar del Vallès, en els mateixos dies que es va celebrar la mostra de cinema BRAM! 2020. Al llarg d’aquest any i el vinent està previst que visiti altres indrets de Catalunya, des de la Garriga fins a Valls, passant per Reus, Lloret de Mar i altres localitats encara per confirmar.

El context de la pandèmia de la COVID-19 ha obligat l’FCC a adoptar nous formats. Està en marxa una sèrie de cicles de cinema virtuals en col·laboració amb la xarxa de biblioteques públiques –com el titulat A riure, que no és poc!, de comèdies, coorganitzat amb el Vapor Vell de Sants. Això no obstant, el desig de la federació és que les persones puguin tornar-se a trobar aviat, ja que, com afirma la responsable de projectes de la federació, Olga Iglesias, “el sentit principal de la nostra activitat està en el dia a dia i el cara a cara dels cineclubs organitzats”. De fet, arriben notícies que durant l’estiu alguns clubs tornaran a engegar el projector.

 

Article publicat al número 502 publicación número 502 de la Directa