Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Trump anti-antifa

Donal Trump / Arxiu

“Els Estats Units d’Amèrica designaran Antifa com a organització terrorista”, va tuitejar Donald Trump el 31 de maig a les 18:23 hores en resposta a les multitudinàries manifestacions que viu el país contra el racisme i els abusos policials. Trump tornava a utilitzar el seu compte de Twitter com a arma en la seva carrera cap a la reelecció, assenyalant el moviment antifeixista per fomentar el que és, en realitat, una rebel·lió espontània, però afroamericana, dirigida contra la policia supremacista blanca, com no havia viscut el país durant dècades, arran de l’assassinat a Minneapolis de George Floyd.

Malgrat que el president dels Estats Units no té autoritat legal per designar grups terroristes nacionals (només d’internacionals), amb el tuit, Trump invoca i culpa estratègicament l’antifeixisme de provocar por i, a manera de boc expiatori, pretén allunyar el discurs del racisme sistèmic i així criminalitzar les generalitzades protestes sense apuntar la comunitat afroamericana ni el Black Lives Matter. A més, Trump utilitza el vocabulari nixonià de “llei i ordre” per fer-se valdre com el baluard contra els “saquejadors i matons” (thug, ‘matons’, és com Trump els va anomenar a Twitter).

Juristes creuen que les amenaces del president dels Estats Units són difícils de dur a la pràctica sense vulnerar la primera esmena

No obstant això, juristes i expertes creuen que les amenaces de Trump són difícils de dur a la pràctica sense vulnerar la primera esmena, que protegeix els drets de llibertat d’expressió i reunió. I Antifa no és ni tan sols una organització estructurada amb un lideratge centralitzat, sinó un moviment difús i complex, autònom, descentralitzat, horitzontal, global i local d’activistes amb idees i tàctiques similars, que sovint actua de forma anònima. “Per explicar-ho una mica: és com anomenar organització a l’observació d’aus. Sí, hi ha organitzacions d’observació d’aus com hi ha organitzacions antifa, però ni l’observació d’aus ni antifa són una organització”, va tuitejar l’historiador Mark Bray, autor del llibre Antifa (Capitán Swing, 2019).

Quan Trump menciona Antifa, infon la paraula amb una alteritat vagament forana, augmentada pel fet que mai s’expandeix la contracció: antifeixista, una omissió estratègica, o almenys convenient, que serveix per resignificar i tergiversar el que realment significa l’antifeixisme. Així són ell i la seva camarilla qui atorguen un significat a l’antifeixisme com a sinònim de caos, violència i extrema esquerra malfactora i criminal.

Trump utilitza la paraula terrorista per “deslegitimar la política d’un enemic i el moviment antifeixista és el seu enemic més important”, va declarar Bray al programa 24 horas d’RNE. “És una manera de canviar la perspectiva: d’un moviment que lluita contra el feixisme a qualificar-los com a terroristes”.

El terme antifa es va utilitzar per primera vegada a Alemanya durant la República de Weimar per grups comunistes militants contra els nazis. També es va emprar a les Brigades Internacionals, els partisans i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, l’organisme creat el 21 de juliol de 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l’alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d’Aragó.

L’auge del supremacisme blanc a rebuf de la campanya electoral i la presidència de Donald Trump, així com amb la consolidació de noves tendències de dreta radical –l’anomenada alt-right–, han comportat l’emergència del moviment antifeixista actual als Estats Units. Quan el supremacisme blanc va començar a participar en els mateixos espais polítics que el Partit Republicà, el moviment antifeixista es va mobilitzar. És en aquell moment quan el conservadorisme americà va posar al punt de mira el moviment antifeixista, que denunciava els grups obertament feixistes i també els grups polítics feixistitzants a l’òrbita de Trump.

Nogensmenys, d’entre els tipus d’activitat armada, el terror organitzat d’extrema dreta és, de lluny i en tota la història, el que ha causat més víctimes als Estats Units. El supremacisme blanc sempre ha fantasiat amb una rebel·lió armada contra el govern federal, que, a parer seu, és hostil als patriotes i no fa res per aturar un suposat i conspiranoic genocidi blanc. És així com, aquests dies, desenes de neonazis enxarxats a través de Telegram observen el coronavirus i les protestes pel cas George Floyd com un possible desencadenant del que anomenen boogaloo: una guerra civil i racial amb l’objectiu d’establir un etnoestat blanc.

L’escalada identitària de Trump i la tolerància a les milícies armades supremacistes, cèlebres durant les protestes actuals per lluir camises hawaianes codificades, pretenen dinamitzar la seva base electoral blanca escampant un discurs irracional nascut a internet i a la missatgeria mòbil en què les emocions juguen un paper cabdal.

Article publicat al número 502 publicación número 502 de la Directa