A cinc anys de la firma dels acords de pau entre les FARC-EP i l'Estat colombià, líders socials i polítics denuncien els incompliments dels acords i la greu situació de vulneració de drets humans que es viu de nou als territoris
El 26 de setembre de 2016 a Cartagena de Indias, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia-Exèrcit del Poble (FARC-EP) i l’Estat colombià, en aquell moment a càrrec del polític conservador Juan Manuel Santos, van firmar un acord de pau històric, anhelat des de tot el continent llatinoamericà, que teòricament posava fi al conflicte armat més vell de la regió. L’última guerrilla encara activa des de temps del Che Guevara abandonava les armes i es reincorporava a la vida civil amb un acord que moltes van titllar d’exemplar per incorporar, durant les seves negociacions a l’Havana, la veu de víctimes del conflicte, pobles indígenes i afrodescendents, dones i altres sectors socials colombians. Era un acord per tot el poble, no només per excombatents i estat colombià.
En una seqüència dels fets inusual i contradictòria, però, una setmana després de la firma, el (per a molta gent fatídic) 2 d’octubre, es va celebrar el plebiscit que consultava a la societat colombiana si donava suport als acords. Un 50,2% de les electores va votar “no”. A partir d’aquest inesperat resultat, el sector polític que havia fet campanya per la negació dels acords, el Centre Democràtic liderat per l’expresident Álvaro Uribe acompanyat de pastors d’esglésies evangèliques, van exigir i aconseguir una renegociació dels acords amb el govern de Santos i la exguerrilla liderada per Rodrigo Londoño, alias Timochenko. El 24 de novembre es firmava l’Acord Final per la Terminació del Conflicte i la Construcció d’una Pau Estable i Duradora al teatre Colón de Bogotà. Un any i mig després, el juny de 2018, Ivan Duque, candidat escollit per Uribe, guanyava les eleccions presidencials amb una campanya en la qual membres del seu partit havien assegurat “fer miques els acords de pau”.
Cinc anys després de la firma, líders socials, polítics i del món de la cultura colombiana, donen en aquest reportatge la seva impressió de la implementació dels acords de pau i de la greu situació de vulneració de drets humans que es viu de nou als territoris. Des de la Guajira, excombatents de les FARC denuncien una situació d’abandonament per part de l’estat. Des de Buenaventura, líders afrocolombians exposen l’estancament total de la reforma rural integral que prometia l’acord. I des de Bogotà, congressistes asseguren que més que avançar, en termes de defensa de la vida i participació política s’ha retrocedit respecte al 2016 i músics i cineastes proposen maneres d’imaginar i construir una pau territorial real.
