Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Comissions bancàries a les xarxes de solidaritat

Entitats com València Acull o el CEAR País Valencià denuncien que les comissions que apliquen els bancs, així com altres pràctiques habituals, estan reduint l'import de les donacions que arriben a la població més afectada per l'emergència social actual. El col·lectiu ha constatat que l'aplicació d'algunes comissions o el cobrament de factures pendents comporta una reducció d'entre el 60% i el 80% de la quantia que s'havia de rebre

El col·lectiu València Acull obté aquests diners a través de les donacions particulars que es fan a la caixa de resistència / Lucas Guerra

El col·lectiu València Acull ha llançat una campanya per a denunciar que les entitats bancàries, a través de comissions a les transaccions, es queden part de les ajudes que els col·lectius envien a les persones més vulnerables durant la situació d’emergència actual. Aquestes comissions i altres pràctiques habituals dels bancs es fan per diverses raons. Poden ser per manteniment o per moviments en caixers aliens, però també cobraments de factures pendents o quotes per targetes. En alguns casos, han arribat a reduir la quantia de la donació entre un 60% i un 80% menys. “Com és possible que apliquen comissions tan elevades per a un fi social, i més en aquesta situació d’emergència?”, es pregunta Paco Simón, membre de València Acull. Per ara, a la campanya també s’hi ha sumat la Comissió d’Ajuda al Refugiat (CEAR) al País Valencià.

El col·lectiu considera que per pal·liar els efectes de “l’emergència social que estem vivint es requereixen mesures excepcionals de suport a les persones més vulnerables i que les entitats financeres no estan assumint”. Per tant, exigeixen als bancs que aturen l’aplicació de totes les comissions a les transaccions destinades a pal·liar els efectes socials i econòmics de la COVID-19, la qual cosa “contribuiria a millorar la malparada reputació de les entitats financeres, després dels més de 65.000 milions de fons públics dels quals es van beneficiar amb el rescat”. També han demanat a l’Estat espanyol que prenga mesures al respecte, “però de moment no hi ha hagut resposta per cap de les dues bandes”, lamenta Simón.

Des de la Comissió d’Ajuda al Refugiat (CEAR) al País Valencià expliquen que, durant aquesta pandèmia, la majoria de les persones més vulnerables són persones migrades en situació administrativa irregular

Des de la Comissió d’Ajuda al Refugiat (CEAR) al País Valencià expliquen que, durant aquesta pandèmia, la majoria de les persones més vulnerables són persones migrades en situació administrativa irregular, les quals ja tenien una situació complicada abans. “Moltes treballaven sense contracte o en condicions precàries, i ara estan molt més vulnerabilitzades”, explica Jaume Durà, coordinador de CEAR al País Valencià. Aquesta situació administrativa irregular comporta que les persones no puguen obrir-se un compte bancari. “Sense compte no poden empadronar-se i, per tant, no poden demostrar que estan vivint ací ni accedir a certes ajudes”, denuncia Durà. A més a més, segons expliquen des del col·lectiu València Acull, el confinament implica que les donacions s’hagen de realitzar mitjançant transferències, per la qual cosa qui no disposa d’un compte bancari té més dificultats per a accedir a les ajudes.

Malgrat que una directiva europea de l’any 2014 estableix que l’accés a un compte bancari és un dret bàsic, a moltes persones en situació administrativa irregular no se’ls està facilitant, emparant-se en una altra normativa per a evitar el blanqueig de capitals. “Una persona migrant en situació administrativa irregular, imagina’t els mils de milions d’euros que tindrà per a blanquejar. És ridícul!”, ironitza Simón. La dificultat per a obrir un compte obstaculitza l’accés a ajudes com la Renda Valenciana d’Inclusió, que sí que reconeix les persones en situació administrativa irregular però “en la pràctica a moltes persones no els arriba perquè no poden obrir-se un compte”, assegura Simón. Segons explica, hi ha casos en què sí que han accedit a obrir un compte, ja siga per la comprensió de les treballadores dels bancs o a canvi de la contractació d’una assegurança. El col·lectiu València Acull està documentant tots aquests casos i té intenció de dirigir-se, juntament amb la resta d’entitats que s’hi vulguen sumar, al Banc d’Espanya “per a denunciar l’arbitrarietat amb què alguns bancs obrin comptes a persones en situació irregular i altres no, incomplint la normativa europea”, explica Simón.

 

Comissions bancàries a la vulnerabilitat

La crisi de la COVID-19 i l’estat d’alarma han suposat encara més dificultats econòmiques a les persones més vulnerables, ja que per a moltes el seu únic ingrés provenia de treballs sense contracte, que han hagut d’aturar. Per a aquestes persones, les donacions són urgents per a poder cobrir les seues necessitats bàsiques. És el cas de Yassine, qui es dedicava a aparcar cotxes. Des de l’estat d’alarma, però, no ha pogut seguir treballant i no té cap ingrés. A més a més, ha de pagar el lloguer del seu pis, situat al barri d’Orriols de València.

Quan Yassine va tractar de traure els diners de la donació, el caixer automàtic només li va donar 20 euros, ja que la resta se’ls va quedar el banc per “cobraments pendents”

València Acull li va transferir una donació de 50 euros per a comprar aliments, ja que la seua sol·licitud d’ajuda al centre municipal de serveis socials encara no s’ha resolt. Quan Yassine va tractar de traure els diners, el caixer automàtic només li va donar 20 euros, ja que la resta se’ls va quedar el banc per “cobraments pendents”. El col·lectiu ha consultat la seua situació amb advocades i, segons explica Simón, “eixe concepte és ambigu”. “Poden ser comissions internes del banc o rebuts que li queden per pagar, però pel que ens ha dit i hem comprovat, no li queda res per pagar”. Un cas similar és el de Loubna, qui treballava sense contracte cuidant una persona major fins que va començar el confinament. A Loubna li van transferir 60 euros, amb els quals confiava comprar aliments per a ella i els seus fills, però el banc es va quedar 48 euros per “comissions de manteniment pendents”. “Estan fent negoci amb la precarietat de la gent”, denuncia Durà.

El col·lectiu València Acull obté aquests diners a través de les donacions particulars que es fan a la caixa de resistència, els fons de la qual es destinen a pal·liar els efectes immediats de la crisi. “És una solució temporal. Les ajudes les han d’aprovar els serveis socials, però com que l’administració és lenta i ara està desbordada, tractem de donar-los alguna cosa perquè puguen sobreviure aquestes setmanes”, explica Simón. El col·lectiu denuncia que aquestes donacions particulars també estan sent reduïdes a causa de comissions bancàries. És el que li va passar a Carmen, qui va transferir 50 euros al compte obert del col·lectiu en concepte d'”Emergència social coronavirus”. D’aquesta quantitat, el banc es va quedar 3,95 euros per “preu de servei de transferència aliena”. Carmen va exigir a l’entitat que li retornara la comissió i que aturara aquests cobraments “vergonyosos”, però no va rebre cap resposta. Segons detalla Simón, al llarg del mes d’abril, a través d’aquesta caixa de resistència, han pogut donar fins a 16.000 euros en ajudes directes a 300 persones. “Hi ha hagut una resposta de la societat molt solidària que no s’ha correspost amb l’actitud dels bancs”, lamenta.

 

Les ajudes no arriben

Les ajudes de l’Estat espanyol per a pal·liar els efectes de la crisi no arriben a les persones migrades en situació irregular, ja siga perquè treballaven en l’economia submergida, perquè no poden obrir-se un compte o, directament, perquè no se’ls inclou en les ajudes, com és el cas de la renda mínima vital que prepara el govern, la qual, segons el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, “no està prevista” perquè arribe a les persones en situació administrativa irregular. L’única mesura que s’ha pres en relació amb aquestes persones ha estat la flexibilització laboral perquè pogueren treballar al camp temporalment. Per a Simón, “és una mesura utilitarista, perquè no volen que es perda la collita”. “No és una mesura social. És com dir: ‘Els explotarem un poc i després que tornen al seu estat d’exclusió natural’”, denuncia. Per aquests motius, més de 900 col·lectius s’han sumat a les diverses campanyes per a exigir la regularització urgent de les persones migrades en situació irregular.

Segons Durà, “les persones migrades que sí que tenen documents també es troben amb dificultats, ja que en molts casos no tenen una xarxa de persones que les puguen ajudar a tirar endavant, com sí que la té la gent nascuda ací”. Posa l’exemple de les dones que treballen al servei domèstic, les quals “majoritàriament provenen de l’Amèrica Llatina i enviaven part dels diners que guanyaven a les seues famílies d’allà”. “Moltes –continua– s’han quedat sense treball i ja no poden enviar res. La seua precarietat és molt major”. Per la seua part, Simón considera que amb la crisi que vindrà després de l’estat d’alarma “el futur per a totes les persones migrades serà tràgic, entre altres coses, perquè els treballs durs i mal pagats que la gent amb nacionalitat no volia fer, segurament, ara estarà més disposada a fer-los per poder sobreviure, i les persones migrades quedaran encara més excloses”, lamenta Simón. A més a més, segons exposa Durà, a açò se suma l’augment del racisme i la xenofòbia de l’extrema dreta, que “no tardarà a demanar que s’aplique el criteri de preferència nacional a l’hora de reconstruir l’economia i donar ajudes, és a dir, els d’ací primer. Molta gent, amb la situació de crisi, replicarà eixe missatge, i això és molt preocupant”, prediu Durà.

Articles relacionats