Amparo Molina és una membre del col·lectiu Iaioflautes, activista feminista i republicana. És coneguda a València per acudir a totes les concentracions i manifestacions en defensa dels drets humans i en contra de la violència envers les dones. Amparo Molina és una dona a qui es coneix pel seu activisme i per la seua lluita social i a qui un jutjat ha condemnat a pagar 4.000 euros per una suposada agressió que va tindre lloc en una manifestació de suport al poble català l’any 2017 a València.
La secció quarta de l’Audiència de València condemna Molina a pagar “tres mesos de multa, amb una quota de 10 euros” i a “dos mesos de multa, amb una quota de 10 euros”, amb “la responsabilitat personal subsidiària d’un dia de privació de llibertat per cada dues quotes impagades” en ambdós casos, per ser considerada “autora criminalment responsable de dos delictes de lesions, […] agreujant d’obrar per motius ideològics”. Així mateix, se li imposa “l’obligació d’indemnitzar” la dona del matrimoni demandant “en les sumes de 360 euros per les lesions, 36 euros pels desperfectes del vestit i 1.000 euros pels danys morals”, i a l’home “en 800 euros pels danys morals”. A més, se li imposa “el pagament de les costes processals”. En total, al voltant de 4.000 euros.
Els suposats fets pels quals s’ha condemnat la membre de Iaioflautes es remunten a l’1 d’octubre de 2017, dins del context de les mobilitzacions en suport al poble català i en repulsa contra la brutalitat policial contra aquelles persones que volien exercir el seu dret al vot. Tot i que la manifestació d’aquell dia a València comptava amb tots els permisos, es va desfermar una brutalitat policial contra les persones que hi van participar.
Els suposats fets pels quals s’ha condemnat la membre de Iaioflautes es remunten a l’1 d’octubre de 2017, dins del context de les mobilitzacions en suport al poble català i en repulsa contra la brutalitat policial
Segons el relat de Molina, a la plaça de l’Ajuntament de València, un matrimoni que tornava de participar en una concentració convocada pel partit polític d’extrema dreta España 2000 es va apropar a la manifestació en suport al poble català, enarborant banderes d’Espanya i va començar a insultar les persones que s’estaven manifestant. La dona es va apropar a l’activista i li va dir amb brusquedat “roja de merda”, per la qual cosa Amparo es va girar cap a ella i li va dir “fatxa de merda”. Allà va acabar l’assumpte per a Molina: “jo estava a una manifestació legal, exercint el meu dret a manifestar-me, quan se’m va insultar i vaig tornar l’insult”.
L’activista va passar per alt aquest fet i l’11 d’octubre, deu dies després, va acudir a una altra manifestació, convocada aquesta vegada per mostrar el rebuig a la als fets del 9 d’octubre, quan grups neonazis i d’extrema dreta intentaren boicotejar la manifestació de la diada del País Valencià. En acabar la concentració, Amparo Molina va anar, conjuntament amb diversos companys i companyes, a prendre un cafè quan “de sobte van venir dos de la secreta i ens van demanar el DNI a tothom. Quan jo els vaig donar em digueren, amb to amenaçant, que havia d’acompanyar-los o que acabaria detinguda”. “Em vaig espantar i els vaig dir que aniria amb ells. Em van portar a una comissaria on vaig estar tres hores fins que em digueren el meu suposat delicte. A la comissaria em van llevar fins i tot una polsereta de boles que jo tenia, dient-me que això era una arma i que amb això podia fer mal a algú”, relata la dona. A la comissaria la van informar que estava acusada d’agredir al matrimoni, que va anar provocant a la manifestació i que li havia fet una lesió a la mà esquerra a la dona.
Un relat poc versemblant
El relat dels denunciants és el que es recull la sentència: “Amparo Molina li va donar una forta espenta, la va trepitjar i li va colpejar a la mà amb un cartell de fusta que portava, produint-li lesions consistents en edema lleuger al dit índex de la mà esquerra i erosió al dit mitjà del peu dret, que van necessitar per la seua curació d’una primera assistència facultativa i deu dies d’atenció sense tractament mèdic ni quirúrgic i sense seqüeles, dels quals cap va ser impeditiu de la seua activitat laboral habitual. L’acusada també va espentar i va dir paraules semblants al senyor […], encara que no van arribar a causar-li lesions necessitades d’assistència mèdica”.
Una persona va gravar un vídeo el dia dels fets; en el judici, va declarar sota jurament que no reconeixia a Molina en ell, que no podia identificar-la. Tampoc, l’agent del policia que suposadament va auxiliar les dues persones suposadament agredides. No hi ha cap testimoni que reconega a Amparo Molina al lloc dels suposats fets.
A la sentència s’argumenta que l’acusació va reconéixer Amparo Molina per l’entrevista que li van fer i es va emetre en À Punt, canal de televisió autonòmic del País Valencià. Al judici, el vídeo ni tan sols va ser presentat per part de l’acusació, ja que era impossible identificar Amparo Molina perquè no hi apareixia. En canvi, s’ha donat per vàlida la versió de les denunciants i finalment s’ha condemnat a Molina al pagament de 4.000 euros.
Un judici “farsa”
“El judici va ser una farsa, se’m condemna per la meua ideologia antifeixista. Ni acusació ni fiscalia han presentat proves contra mi. En canvi, tinc una sentència condemnatòria”, assenyala la dona. L’activista assegura ser una persona de baixos recursos: té una pensió precària, viu amb les necessitats bàsiques i no té capacitat econòmica per pagar les sumes que li reclama la justícia. Però Molina no es rendeix: “seguiré lluitant i si he d’anar al Tribunal d’Estrasburg, hi aniré. Meresc l’absolució perquè soc innocent i cap de les coses per les quals se m’acusa és certa més que l’insult que vaig tornar”.
Des de l’entorn de la dona condemnada es té la creença que Amparo Molina ha sigut el cap de turc per qui no estava d’acord amb el fet que es manifestara gent a València defensant el poble català
Des de l’entorn de la dona condemnada es té la creença que Amparo Molina ha sigut el cap de turc per qui no estava d’acord amb el fet que es manifestara gent a València defensant el poble català. Amparo Molina era la persona més visible d’aquesta manifestació, ja que, gràcies a la seua implicació en totes les manifestacions feministes i antifeixistes que tenen lloc a València, molta gent que hi participa, la coneix. També es posa en dubte el fet que una dona major, de 62 anys en els moments dels fets, i de mobilitat reduïda poguera perseguir durant tres carrers i agredir un matrimoni més jove que ella.
“Porte tota la vida lluitant per açò i mai m’han denunciat per agressiva ni per colpejar a ningú. És més, jo he patit violència de gènere. Soc pacifista i defenc el pacifisme”, remarca Amparo Molina. “Jo no faig mal a ningú tenint la ideologia que tinc, jo defenc a les persones més febles o a qui ho necessita i mostre la meua ideologia com qualsevol altra persona mostra la seua, no faig res il·legal”, conclou.
