Disset joves originaris del Rif, actualment situat nord del Marroc, han estat internats al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona des de principis de setembre. Cinc d’ells ja han estat posats en llibertat després que hagi estat admesa a tràmit la seva petició d’asil polític. Malgrat això, queda pendent la resolució dels seus expedients, que pot ser favorable o no. Aquest tràmit podria durar prop de dos anys, temps durant el qual tenen garantit que no poden ser deportats al seu país d’origen.
Davant d’aquesta situació, tres entitats catalanes –Alerta Solidària, la Comissió de Barcelona en suport al Moviment Popular del Rif i l’organització internacionalista dels Països Catalans Ítaca– demanen l’alliberament dels joves “de manera immediata i sense condicions”. També fan una “crida al diàleg” entre la Generalitat de Catalunya i el Regne del Marroc. Igualment, reclamen al Govern espanyol que doni i reconegui l’estatus de refugiats polítics als joves rifenys que han fugit del Marroc.
Els joves van arribar a les costes d’Almeria després de travessar l’estret de Gibraltar i van ser detinguts a per agents de la Policia Nacional espanyola i traslladats a Barcelona
Els joves, que havien participat en les protestes contra la repressió de les autoritats marroquines al Rif, van arribar a la costa d’Almeria, travessant el mar Mediterrani, provinents del Marroc. “A les costes andaluses, escapant de la Gendarmeria marroquina, van topar amb la Policia Nacional espanyola, que els van traslladar detinguts fins a Barcelona, on resten internats des de fa més d’una setmana, a l’espera que es resolgui sobre la seva deportació”, expliquen des de les entitats.
Fa anys que la població del Rif reclama que es posi fi al que considera una discriminació cultural i econòmica històrica. La darrera flama de protestes es va encendre quan, l’octubre de 2016, el pescador Mouhcine Fikri va morir triturat per un camió d’escombraries mentre intentava recuperar els peixos que li havia confiscat la policia. Sis mesos més tard, es van condemnar els agents responsables de la seva mort a sis mesos de presó. La indignació es va apoderar d’una població farta de les humiliacions i la repressió de l’Estat, que reclamava desenvolupament econòmic, autonomia per a la regió, drets, llibertats i la fi de la corrupció.
A principis d’aquest estiu, 53 persones relacionades amb el Moviment Popular Rifeny i detingudes arran de les protestes que s’hi desenvolupen des d’octubre de 2016, van ser condemnades per un tribunal marroquí a penes que van des d’un fins a vint anys de presó. Entre aquestes persones hi havia l’activista Nasser Zefzafi, el cap més visible de la revolta. També altres líders del moviment Hirak, com Nabil Ahmjiq, Ouassim Boustati i Samir Ighid. Alguns periodistes que cobrien les mobilitzacions rifenyes també van ser penats amb condemnes d’entre dos i tres anys de reclusió.
Del grup de joves internats al CIE de Barcelona, la majoria havien participat en protestes contra la mort del pescador Mouhcine Fikri. Alguns d’ells –asseguren des d’Alerta Solidària– havien vist morir a familiars seus en mans de la policia durant les manifestacions
Del grup de joves internats al CIE de Barcelona, la majoria havien participat en aquestes protestes, segons les entitats que els donen suport. Alguns d’ells –asseguren des d’Alerta Solidària– havien vist morir a familiars seus en mans de la policia durant les manifestacions, a causa dels gasos lacrimògens. Alguns ja havien estat detinguts en ocasions anteriors i havien patit tortures i vexacions durant aquestes detencions. Davant d’aquesta situació, van decidir fugir a l’Estat espanyol. “Les detencions que es practiquen a manifestants i militants rifenys són diverses, el resultat posterior, només un: l’interrogatori amb pallisses, amenaces de mort a familiars i, sobretot en el cas de les dones, vexacions, agressions sexuals i violacions”, denuncien des d’Alerta Solidària.
Després de l’augment de detencions arran de les protestes al Rif i davant del risc de noves detencions, hi ha hagut un augment de menors que arriben a sòl peninsular, buscant oportunitats per formar-se i treballar. Moltes d’aquestes persones creuen el mar Mediterrani en llanxes pneumàtiques, motos aquàtiques o les petites embarcacions conegudes com a toys. Quan arriben a Catalunya, si són menors, la Generalitat, a través de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), ha de fer-se càrrec de la seva tutela.
