Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Contra l’hegemonia musical

Jon Illescas, que es confessa seguidor del mètode –que no la doctrina– marxista, predica la creació d’una indústria cultural pública en el seu darrer assaig sobre el consum musical del públic adolescent

Jon E. Illescas (Oriola, 1982) va sorprendre fa uns anys amb el contundent La dictadura del videoclip (El Viejo Topo, 2015). I ara torna a la càrrega amb el no menys combatiu Educación tóxica. El imperio de las pantallas y la música dominante en niños y adolescentes.

El nou volum és com una continuació del primer, més centrat en el perill que representa per al sector més jove de la població l’accés sense control a mòbils, ordinadors, videojocs, influencers i, sobretot, videoclips; tot un conjunt de mitjans i continguts creats per una indústria cultural i, més concretament, musical que respon als interessos de les companyies multinacionals que conformen una mena de dictadura hegemònica que difon l’afany de lucre i la riquesa, el masclisme, la visió discriminatòria de les relacions sexuals i l’apologia de la droga, entre altres virtuts del capitalisme.

Illescas, que es confessa seguidor del mètode –que no la doctrina– marxista, predica la creació d’una indústria cultural pública en un llibre que sobreïx d’informació, dens i alhora molt irònic, al qual potser sobren unes quantes desenes de les seves prop de 450 pàgines.

Article publicat al número 510 publicación número 510 de la Directa

LLIBRE

'Educación tóxica'
Jon E. Illescas
El Viejo Topo, 2019
437 pàgines