Cadascun dels dinou quilòmetres que separen Nidal Dirane de casa seva recorren les seves galtes en forma de llàgrimes. Però, tot i els ulls envermellits, Dirane somriu. “Hi ha lloc per a l’esperança que aviat arribi la pau”, diu aquesta dona de 49 anys de Qasarnaba, un poble al districte de Baalbek, a l’est del Líban. Abans que es pugui entregar al plor, els voluntaris del Socors Popular Libanès la...
Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora