Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

De feminismes a Perpinyà

24 de novembre de 2020, a les 8 del vespre ja fa hores que fa nit. El confinament, que prohibeix les reunions i l’obertura de locals associatius, bars i restaurants, afegit al fet que només falta una hora per l’inici del cobrefoc, fan que els carrers de Perpinyà siguin buits. Afrontant les interdiccions i el fred un grup de dones es reuneix davant la catedral per cantar, i així, tot cantant, comencen a passejar per la ciutat. Entre cançó i cançó criden “som una coral feminista i antifeixista de Perpinyà, i avui, vetlla del Dia Internacional contra les Violències Masclistes, som aquí per cantar contra el masclisme i per apropiar-nos de l’espai públic”.

Tenia moltes ganes de parlar-vos-en avui, en la meva primera crònica a la Directa. M’agrada parlar de les diferents militàncies nord-catalanes, més enllà de la lingüística. Som molts els que ja no sabem com respondre a la pregunta habitual “i què? Com està el tema del català a Catalunya Nord?” sense caure en els tòpics. Per això, perquè hem esdevingut tots experts en estadístiques lingüístiques, percentatges d’ensenyament de la llengua i d’educació, he decidit tractar avui un altre tema.

M’agrada parlar de les diferents militàncies nord-catalanes, més enllà de la lingüística. Som molts els que ja no sabem com respondre a la pregunta habitual “i què? Com està el tema del català a Catalunya Nord?” sense caure en els tòpics

Així doncs us vull presentar aquesta nova coral, sorgida arran de les darreres eleccions municipals del mes de juny 2020. No té més nom que la seva pròpia descripció (Coral Feminista i Antifeixista) i acostumen a cantar davant l’ajuntament durant els Consells Municipals, per tal de recordar al batlle d’ultradreta que la resistència es manté dempeus. Les seves accions s’afegeixen al panorama militant feminista de la capital de Catalunya Nord, un món potser poc conegut al sud de l’Albera.

I tanmateix el moviment feminista aquí al nord no data d’avui i compta entre les seves militants nombroses dones que van aportar el seu granet de sorra a la lluita pel dret a l’avortament dels anys 1970. Alguns grups de dones van convergir a finals dels 1990 creant el Collectif Droits de Femmes 66 encara actiu i que es nodreix d’importants associacions, assemblees de dones, sindicats i partits d’esquerres. Algunes organitzacions són d’àmbit estatal i d’altres, com ara APEX (que treballa per donar suport logístic i psicològic a les víctimes de violència intrafamiliar) o IDEM-question de genre (lligada a la Universitat de Perpinyà i que promou estudis de recerques amb perspectiva de gènere), són d’origen i àmbit profundament local. A aquesta gran xarxa militant cal afegir altres iniciatives com el Jove Moviment Feminista de Perpinyà (assemblea feminista bilingüe) amb seu al Casal de Perpinyà i que acostuma a fer Punts Violeta en festivals i concerts; i la històrica coral Voix Libres.

Potser sí que aquest món militant és poc conegut a la resta dels Països Catalans, i que les iniciatives en xarxa d’un costat i l’altre de l’Albera es poden comptar amb els dits d’una mà…, però conèixer la realitat de Catalunya Nord permet ja de fer un pas cap a futurs projectes en comú.

El moviment feminista aquí al nord no data d’avui i compta entre les seves militants nombroses dones que van aportar el seu granet de sorra a la lluita pel dret a l’avortament dels anys 1970

Mentrestant, la coral continua cantant pels carrers de Perpinyà, desafiant el cobrefoc i els atacs verbals (pocs, per sort) des dels balcons. Jo les segueixo sense cantar gaire. No he tingut temps d’anar als assajos a l’aire lliure i no conec la majoria de les cançons… a més, no canto molt bé… Un home sense sostre aplaudeix tot cobert de mantes abans de tornar-se’n al portal d’on ha sortit. Un home ben vestit i amb evidents signes d’embriaguesa amenaça el grup amb una arma de joguina. D’un balcó vola un ou. De la majoria surten aplaudiments. “Continuez, continuez ainsi!”, criden. Algunes persones somriuen al darrere de les finestres i altres diuen clarament que fa goig veure gent reunida en un moment de “distanciació social” (però tenim dret a manifestar, oi?, al cap i a la fi la violència masclista és una altra pandèmia que cal erradicar). I els atacs verbals ens donen raó. Ocuparem l’espai públic molesti a qui molesti, diuen.

De cop, una agradable sorpresa. La coral entona “Cant de Lluita” del grup Roba Estesa. El vers “som en acte de protesta”, pren molta més força cantada de nit, pels estrets carrers de Perpinyà. El fet que cantin una cançó en català m’emociona…

Ja hi som! Ja he tornat una altra vegada a parlar de llengua!