L’1 de desembre es va commemorar el Dia Mundial de la Sida. En aquesta data, fa quaranta anys, es van registrar per primera vegada els símptomes i des de llavors més de 36 milions de persones han mort a tot el món a causa de malalties relacionades amb la sida. La taxa de mortalitat es va desaccelerant a mesura que la distribució de tractaments farmacològics eficaços s’expandeix. No obstant això, la desigualtat que durant molt de temps va alimentar l’epidèmia encara existeix i porta conseqüències funestes, particularment per a la població del sud d’Àfrica. La persistència i els impactes enormement desiguals encara vigents serveixen com a advertència enfront de la circulació de la variant òmicron de la COVID-19 pel món.
Encara se sap poc sobre aquesta variant del SARS-CoV-2, sobretot respecte a si es propaga amb major facilitat o si pot ocasionar símptomes de COVID-19 més greus. Però el que sí que es coneix es deu en gran manera a la ràpida identificació de la variant per part de científics de Botswana i Sud-àfrica. En conversa amb Democracy Now!, Fatima Hassan, fundadora de l’organització Health Justice Initiative, va elogiar a aquests científics: “Crec que s’ha de valorar la manera en què van treballar, sense generar una capa de secretisme entorn d’aquesta variant”.
Tanmateix, en lloc de rebre reconeixements, les nacions del sud d’Àfrica estan sent aïllades. Els Estats Units van aplicar ràpidament una prohibició de viatges que restringeix l’ingrés de persones de vuit països del sud d’Àfrica. El Brasil, el Canadà, la Unió Europea, l’Iran i el Regne Unit van seguir el seu exemple.
“Es va imposar una prohibició de viatges desigual per a molts països del sud d’Àfrica”, assenyala Hassan. “En realitat, és bastant racista”.
En resposta a les prohibicions, el president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa va expressar: “L’aparició de la variant òmicron hauria de ser un toc d’atenció perquè el món deixi de permetre la desigualtat en l’accés a les vacunes. Fins que no estiguem tots vacunats, tots continuarem estant en risc. En lloc de prohibir els viatges, els països rics han de donar suport a les iniciatives plantejades pels països en vies de desenvolupament per obtenir i fabricar la quantitat necessària de dosis per vacunar a la seva població sense demora”.
El secretari general de l’ONU, António Guterres, va qualificar les prohibicions com un “apartheid de viatges”, que només serveix per a exacerbar la creixent divisió mundial ocasionada per l’apartheid de les vacunes. En un article d’opinió recent, el director general de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom, va qualificar l’acaparament de dosis de vacunes per països rics com una “bogeria epidemiològica i moralment repugnant”.
Seria més fàcil vacunar tot el món que intentar vanament impedir que les variants de la COVID-19 travessin fronteres
Seria més fàcil vacunar tot el món que intentar vanament impedir que les variants de la COVID-19 travessin fronteres. Òmicron n’és un exemple; com va detallar el diari The New York Times, la variant ja era present a Holanda abans que s’anunciés la seva existència a Àfrica. Passatgers d’avions procedents de Sud-àfrica van portar la variant a Europa, on les diverses restriccions de viatges i protocols de quarantena inadequats van fer que funcionaris holandesos obliguessin molts viatgers potencialment positius d’òmicron a marxar cap als seus destins finals, la qual cosa va accelerar-ne la propagació.
Les empreses farmacèutiques que s’estan beneficiant econòmicament de la pandèmia estan alentint la vacunació als països d’ingressos mitjans
i pobres. Amb les patents de les vacunes, empreses com Pfizer, BioNTech i Moderna estan utilitzant els drets de propietat intel·lectual per evitar compartir les seves fórmules secretes de vacunes.
El catedràtic de Periodisme de la Universitat Northwestern Steven Thrasher veu un paral·lelisme entre la manera en què les grans farmacèutiques estan actuant ara amb la COVID-19 i la manera en què els països del sud global, i principalment del sud d’Àfrica, han estat i continuen sent afectats per la sida.
“Avui en dia no hi ha cap raó perquè algú mori de VIH. És un virus que avança lent i, per tant, des del moment en què sabem que algú s’ha contagiat, podem brindar-li tot el suport que necessita. Tenim la capacitat científica. Tenim els medicaments. [Si això no succeeix,] és simplement per a protegir el capitalisme i els guanys de les empreses farmacèutiques”, va afirmar el professor Thrasher a Democracy Now! I va agregar: “Ara estem veient dinàmiques molt similars amb la COVID-19. Tenim les vacunes i medicaments que són molt efectius,
i una vegada més la seva distribució al sud global està sent restringida per a protegir els guanys de les empreses farmacèutiques”.
Fa més d’un any, Sud-àfrica i l’Índia van proposar que l’Organització Mundial del Comerç emetés una exempció temporal a l’acord sobre els drets de propietat intel·lectual amb la finalitat d’accelerar la vacunació contra la COVID-19 a escala mundial. Al maig, el president Joe Biden va ser aplaudit per secundar tal exempció. La setmana passada, Amnistia Internacional, juntament amb membres del Congrés dels Estats Units i moltes organitzacions sindicals, de salut i de la societat civil van lliurar una petició a la Casa Blanca, signada per més de tres milions de persones, on assenyalen que, “sis mesos després, en absència del lideratge dels Estats Units per aconseguir un acord d’exempció, la Unió Europea, en nom d’Alemanya, juntament amb Suïssa i el Regne Unit han bloquejat el progrés de les negociacions”.
La gent està per sobre del lucre. Aquest ha de ser el mantra que ens guiï ara que estem entrant en el tercer any de la pandèmia de COVID-19. Si no es prenen mesures urgents, així com avui encara continuem lluitant contra la sida, bé podríem acabar bregant amb la COVID-19 durant quaranta anys més.
