Pot semblar exagerat presentar una protagonista que s’instal·la en un lloc tan poc habitable com una barraca i que mig abandona una filla de 7 anys, però és així com Maica Rafecas explora els límits per apropar-se més a la vida i a les emocions a la seva primera novel·la, El setembre i la nit (LaBreu edicions, 2021).
La història, inspirada en el Baix Penedès, se centra en la lluita en solitari, obsessiva i, per a algunes, irracional, d’Anaïs, quan s’assabenta de la imminent expropiació de la petita vinya familiar a causa de la propera construcció d’un macropolígon. Ella es capfica en el fet que la vinya ja no és el que era i que ella també l’havia abandonat en certa manera. Per això emprèn un camí per salvar-la, alhora que s’aboca al cultiu de la vinya per justificar-se i per reivindicar-la. Adopta uns comportaments cada vegada més extrems, que no deixen ningú indiferent i que alimenten els prejudicis de l’entorn.
La defensa del territori acaba sent l’excusa per reflexionar sobre la idea del canvi de valors amb el qüestionament de la normalitat i la bogeria com a instruments de control social i com a conceptes canviants segons la cultura i el moment històric
La defensa del territori acaba sent l’excusa per reflexionar sobre la idea del canvi de valors amb el qüestionament de la normalitat i la bogeria com a instruments de control social i com a conceptes canviants segons la cultura i el moment històric. On són les fronteres de la bogeria?, apareix en alguna pàgina, i és que el debat sobre la salut mental és ben present a la novel·la. Fins i tot Elisa, la treballadora social, pensa en el moment de fer un informe: “I la paraula passió no es podia escriure a l’informe social. Ni memòria. Ni patrimoni”.
Totes les subtrames de la història, amb un riquíssim univers femení, permeten que es posin sobre la taula qüestions com les migracions, la precarietat juvenil, la fragilitat de les relacions… Que es posin davant del mirall la pèrdua d’unes terres contra la pèrdua d’una persona, la pèrdua dels valors de la terra contra la pèrdua dels valors en les relacions personals, el mar contra la muntanya i l’interior, l’administració que protegeix les dunes contra l’administració que malmet les vinyes.
Per mitjà d’una escriptura preciosa, cuidada i detallada, l’autora mostra el compromís i la lluita per uns valors en una novel·la on el paisatge és l’element clau.
