Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Deserts oàsics

Amb un format atrevit i acompanyat de senzilles il·lustracions del mateix poeta, ‘El paller’ transporta a deserts que, tanmateix, lluny del dramatisme, reivindica. A la intempèrie, amb senzillesa, amb un xic de bogeria, mirant de fit a fit la lliberta

Xavier Puig i Sedano | @xavierps7

Com si l’autor del refranyer s’hagués proposat jugar amb les lectores, Oriol Sauleda les enfonsa a El paller(Viena, 2018) per deixar-les perdudes com una agulla. Per fer-les ballar amunt i avall sense rumb ni melodia entre versos que, sovint, recorden –salvant les distàncies i amb permís del mestre– la manera de fer de Walt Withman a Fulles d’herba. (Nota: si podeu, cerqueu l’edició en català que va fer el 2014 Edicions 1984 amb traducció de Jaume C. Pons Alorda.)

Amb un format atrevit i acompanyat de senzilles il·lustracions del mateix poeta, el llibre transporta a deserts que, tanmateix, lluny del dramatisme, reivindica. A la intempèrie, amb senzillesa, amb un xic de bogeria, mirant de fit a fit la llibertat.

No és gens estrany, doncs, que el guanyador recent del Premi de Poesia Martí Dot expliqui a vegades que per a ell el procés de creació poètic és com atrapar idees d’un riu que segueix el seu curs. El torrent d’aquest maresmenc, però, baixa amb força i se t’emporta. Fins al punt que la lectora desitja que algú la pesqui i la dugui a la riba per poder digerir un frenesí que recorda l’oralitat en què normalment es mou l’autor. “Un poeta en veu alta”, li diu la poetessa Núria Martínez Bernis.

 

LLIBRE
El paller
Oriol Sauleda
Viena Edicions, 2018
53 pàgines

 

Ressenya publicada al número 467 de la ‘Directa’.