Núria Aliaga i les seves filles majors d’edat, Càrol i Nuri Soto, s’han despertat vora les set del matí pels cops a la porta propinats pels Mossos d’Esquadra. Per tercera vegada, el Jutjat d’instrucció número 8 de Rubí havia dictat el llançament, però en aquesta ocasió amb data oberta, i la família i activistes del Sindicat de Llogateres de Sant Cugat sabien que el desnonament s’executaria durant la setmana. L’arribada de la comitiva judicial ha anat acompanyada d’una desena de furgonetes de Mossos, que han acordonat la zona, impedint així el pas a les activistes, la premsa i, fins i tot, a l’advocada de la família, Helena Staromiejski. “M’he vist obligada a trucar als jutjats amenaçant amb la nul·litat processal fins que m’han deixat passar, al cap d’una hora”, denuncia la lletrada.
Sobre dos quarts de nou del matí, agents policials han tirat la porta de l’immoble del carrer Oceà Glacial avall amb un ariet, sense mediació prèvia, i han expulsat les habitants. S’han viscut moments de molta tensió quan una de les inquilines s’ha despenjat de la barana del terrat de l’edifici i ha amenaçat de llançar-se al buit, si la comitiva judicial no accedia a una interlocució. Finalment, al voltant de les deu del matí, amb la intervenció del cos de Bombers de la Generalitat, l’han fet baixar i s’ha acabat executant el desnonament. Al cap d’unes hores, sota la pluja, la família, acompanyada de les activistes, ha abandonat el que ha estat el seu carrer durant 34 anys. “Per sort tenim xarxa i tenim gent que ens acollirà”, ha explicat enrabiada Carol Soto, una de les desnonades.
Els Mossos han acordonat la zona, impedint així el pas a les activistes, la premsa i, fins i tot, a l’advocada de la família, Helena Staromiejski
El conflicte amb la propietat s’arrossega des de fa dotze anys i el contracte indefinit -vigent durant 34 anys- s’ha pogut rescindir a través d’una demanda de ruïna econòmica de la finca. Les inquilines, a més, asseguren que durant més d’una dècada han patit assetjament per part de la propietat i denuncien presumpta estafa processal per falsedat documental en l’acreditació de la ruïna econòmica. L’advocada de la família, Staromiejski, no entén per què el recurs penal pendent de resoldre a l’Audiència de Barcelona, en relació amb la presumpta estafa processal, no ha aturat el llançament.
Per la seva banda, la propietat nega rotundament qualsevol mena d’assetjament. Encara que, en un principi, el ministeri fiscal va manifestar que els acusats seguien “un pla preconcebut dirigit a expulsar de forma il·lícita la senyora Aliaga del seu habitatge fent-la inhabitable”, el jutjat penal número 1 de Terrassa, a finals de 2016, va absoldre la propietat del presumpte delicte, d’acord amb el principi “in dubio pro reo”, és a dir, per insuficiència probatòria.
El propietari, empresari del sector dels productes de salut farmacèutics, és conegut al poble per ser el president del Club de Golf Sant Cugat i, per aquesta raó, el passat diumenge 22 de maig, el Sindicat va organitzar una protesta dins el recinte del club.
Un procés antic i als jutjats
La família Aliaga-Soto feia 34 anys que vivia al domicili, integrat dins d’una finca amb un altre habitatge, i comptaven amb un contracte indefinit heretat de la mare de Núria Aliaga. Ara fa dotze anys, els actuals propietaris, José Miguel Torres Moliner i la seva dona, Susana Puigvert, van comprar tota la finca i es van instal·lar a l’altre habitatge. A partir d’aquell moment, Aliaga i les seves filles han denunciat “vexacions, assetjament immobiliari i irregularitats processals continuades” amb la intenció de fer-les fora de casa seva.
L’advocada de la família denuncia que, durant les diligències del procés penal per estafa processal, no es va prendre declaració a una de les parts: ni a la família afectada ni als pèrits de l’Ajuntament de Sant Cugat
L’advocada de la família denuncia que, durant les diligències del procés penal per estafa processal, no es va prendre declaració a una de les parts: ni a la família afectada ni als pèrits de l’Ajuntament de Sant Cugat: “es va decretar el sobreseïment provisional del cas només havent pres declaració el senyor Miguel Torres”. Arran d’això, tant la família com el Consistori van presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial de Barcelona, que encara està pendent de resoldre’s. Segons la querella, la propietat va presentar als jutjats un pressupost superior “fent veure que el mateix havia estat aprovat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès” i un peritatge del mateix arquitecte amb un tercer pressupost encara més elevat “en el qual s’incloïen partides d’obres que ja havien estat realitzades o que el mateix Ajuntament havia desestimat per innecessàries”.
Carol Soto, una de les desnonades, apunta a “un engranatge de corrupció” i la seva germana, Nuri Soto, es pregunta: “si l’Audiència ens acaba donant la raó, com repararan aquest dany que ja és irreparable de perdre la casa i de tot el patiment?”. Tots aquests anys han passat factura sobre la salut de les tres, que pateixen ansietat. Un informe mèdic de Carolina Soto especifica que presenta un trastorn depressiu ansiós sever de mala evolució, pels continus desencadenant de la situació d’assetjament immobiliari que ha anat generant noves recaigudes i que ha anat complicant i empitjorant el seu estat mental”.
