Cinc dates dels darrers deu anys: 4 d’octubre de 2022, 13 de setembre de 2022, 17 de juny de 2021, 12 d’octubre de 2019 i 9 de gener de 2013. Cinc dates i set noms: Nagihan, Jina Mahsa, Denis, Hevrin, Sakine, Fidan, Leyla. Set dones, cinc llocs: Silêmanî, Bashur (territori kurd ocupat per l’Estat iraquià), Teheran (l’Iran), Izmir (Turquia); Rojava (Kurdistan sirià), París (Estat francès). Són els escenaris, entre molts d’altres, d’assassinats polítics contra dones kurdes: polítiques, activistes o defensores dels seus drets.
Nagîhan Akarsel era periodista i una de les fundadores de l’acadèmia i de la revista de Jineolojî, una ciència desenvolupada des de l’enfocament de les dones i impulsada pel moviment d’alliberament kurd. Akarsel havia passat molts anys a les presons turques per les seves investigacions i publicacions crítiques. Fa poc, havia creat una biblioteca de dones i un centre de recerca a Silêmanî, ciutat del Kurdistan iraquià on vivia exiliada. Va ser allà on el 4 d’octubre va rebre onze trets quan acabava de sortir de casa per dirigir-se a la biblioteca. L’assassinat d’Akarsel és el cinquè enguany contra persones del moviment d’alliberament kurd a la regió del Kurdistan al nord de l’Iraq, totes mortes a trets. De fet, el 9 d’octubre, el cònsol turc a Bagdad, Ali Riza Güney, admetia que s’havien dut a terme “operacions turques” en sòl iraquià i manifestava que “els membres i les persones properes al PKK són el nostre objectiu”. Per terra o aire, els assassinats selectius són una realitat contínua a la zona. Així, a Sinjar i al camp de persones refugiades de Makhmur, que es troben a territori kurd ocupat per Iraq, o al nord i l’est del Kurdistan ocupat per Síria, els atacs contra membres destacades del moviment kurd acostumen a tenir lloc a través de drons, com el que va matar el juny de 2020 a Zehra Berkel, membre del moviment Kongra Star, una plataforma d’organitzacions de dones a Rojava.
Nagîhan Akarsel, i també Zehra Berkel, intentaven portar a la pràctica, a través de l’estudi, la comunicació i la formació, la filosofia del que avui es crida als carrers de Rojhilat (Kurdistan iranià) i de tot l’Iran: “Jin, Jiyan Azadî” (dona, vida, llibertat), un lema que procedeix del moviment d’alliberament kurd i expressa la necessitat de llibertat de les dones com a condició bàsica i imprescindible per a una societat democràtica, justa i ecològica. Així, doncs, les protestes contra el feminicidi de Nagîhan Akarsel s’han afegit a les que recorren tot el món per Jina Mahsa Amini.
El de Nagihan Akarsel el 4 d’octubre a Silêmani, al Kurdistan iraquià, és el cinquè atemptat mortal d’enguany contra activistes del moviment kurd
El 13 de setembre, Jina Amini (aquest son els seus noms kurd i iranià) va viatjar des de Rojhilat a Teheran per visitar la seva família, on va ser arrestada per la policia moral per no portar ben posat el hijab. Després de ser colpejada mentre la conduïen a un centre de detenció per assistir a una “classe de reeducació”, va ser traslladada a un hospital, on va morir el 16 de setembre, en el que va ser l’espurna que va fer esclatar un malestar cronificat.
Són més de quaranta anys d’opressió d’un règim teocràtic des que l’aiatol·là Khomeini va prendre el poder l’any 1979 i va instaurar la República Islàmica. Ara, i després d’anys de resistència, en resposta a l’assassinat de Jina o Mahsa, les dones de Rojhilat i de tot l’Iran s’han alçat contra una dictadura i el règim islàmic que les ofega, les empresona i les mata. Ho estan fent sortint al carrer, cridant, protestant, traient-se i cremant el mocador, enfrontant-se a una policia i a un exèrcit que ja ha deixat almenys 270 persones assassinades durant les protestes, segons dades de l’organització de drets humans HRANA.
“Dona, vida, llibertat”
La lluita per la vida i la llibertat de les dones kurdes ha deixat moltes assassinades; des de l’activista Leyla Qasim, morta a Bagdad l’any 1974 pel govern del partit Baas, fins als casos més recents de Nagîhan Akarsel i Jina Amini, assassinades sota la responsabilitat dels cossos policials dels règims turc i iranià. També és el cas de Hevrin Khalaf, que va ser atacada al nord de Síria per un grup armat vinculat a Turquia, i Denis Poyraz, morta en un atac a Izmir.
Poyraz va ser assassinada el 17 de juny de 2021 en aquesta ciutat turca durant l’atac a l’oficina del partit HDP (Partit Democràtic dels Pobles), on col·laborava com a voluntària. L’assaltant, Onur Gencer, havia rebut formació militar impartida per SADAT, una organització paramilitar islamista amb vincles estrets amb el govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament de Turquia, al qual pertany el president Recep Tayyip Erdogan. Alhora, l’atac s’ha vinculat també a la campanya política contra l’HDP –el tercer partit quant a representació parlamentària a Turquia–, que ha implicat la destitució de nombroses persones amb càrrec polític als ajuntaments, entre elles 59 alcaldes i alcaldesses, les quals han estat substituïdes per funcionàries estatals. Unes 4.000 persones militants i funcionàries del partit han estat empresonades, entre elles diverses parlamentàries, segons va denunciar una declaració del Parlament Europeu el 8 de juliol de 2021.
A l’altra banda de la frontera, Hevrin Khalaf era política i activista pels drets humans, graduada en Enginyeria Civil, i secretària general del Partit del Futur de Síria, constituït el març de 2018 i que propugna una Síria democràtica, pluralista i descentralitzada. Era una dona reconeguda per haver participat en negociacions diplomàtiques en el marc de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria. Molt possiblement pel seu paper en el desenvolupament del model del democràtic confederalista a la zona i per la defensa dels drets de les dones, el 12 d’octubre de 2019, Khalaf va ser assassinada a prop de l’autopista M4, al nord de Síria, per la milícia gihadista proturca Ahrar al-Sharqiya, que va interceptar el cotxe on viatjava, la va torturar i executar. L’atac va tenir lloc tres dies després de l’inici de l’ofensiva turca al nord i l’est de Síria que va acabar amb l’ocupació de les regions de Serekaniyê i Girê Spî, amb centenars de milers de persones refugiades i amb bombardejos continuats fins avui.
Triple assassinat impune a París
Si ens remuntem al 9 de gener de 2013, trobem l’assassinat de tres dones activistes kurdes exiliades a l’Estat francès: Sakine Cansiz, Fidan Dogan i Leyla Saylemez, que van rebre un tret al cap a les instal·lacions del Centre d’Informació del Kurdistan a París, on treballava Fidan Dogan. La investigació del cas es va tancar després de la mort del principal sospitós, Omer Güney, el desembre de 2016, abans que se celebrés el judici. Així i tot, el maig de 2018, l’Estat francès, a petició de les advocades de les famílies, va reobrir la investigació, que continua en marxa, i que tracta d’esbrinar la implicació dels serveis secrets turcs (MIT) en les morts, perquè diferents proves apunten en aquesta direcció.
A la banda siriana de la frontera, Hevrin Khalaf fou torturada i executada per efectius de la milícia gihadista proturca Ahrar al-Sharqiya el 12 d’octubre de 2019
Sakine Cansiz va ser una de les cofundadores del Partit de les Treballadores del Kurdistan (PKK) i va tenir un paper destacat en el desenvolupament del Moviment de Dones Kurdes. Als anys vuitanta, va estar reclosa a la presó d’Amed (Diyarbakir en turc), on va protagonitzar protestes contra la tortura i les pràctiques d’assimilació a les presons turques. La seva companya, Fidan Dogan, va néixer al sud del territori sota control turc, però es va criar a l’Estat francès. Va ser membre del Congrés Nacional de Kurdistan (KNK) i s’ocupava del treball diplomàtic per donar a conèixer la lluita del poble kurd. Leyla Saylemez va ser una de les impulsores del moviment kurd de joves a Europa.
Les tres dones formaven part activa i visible del moviment d’alliberament kurd i destacaven per tenir un paper important en l’organització les dones. Amb motiu dels deu anys del seu assassinat, s’estan preparant mobilitzacions, com cada any, arreu d’Europa, la majoria impulsades per organitzacions de la diàspora kurda. Alhora, diferents col·lectius de solidaritat dels Països Catalans han convocat una manifestació el 7 de gener a les 5 de la tarda als Jardinets de Gràcia de Barcelona, per reclamar que s’aturin els atacs a dones kurdes.
Segons Nora Merino, del Comitè de Jineolojî d’Europa, aquests assassinats polítics són un atac directe al principi de connexió entre dona, vida, i llibertat”: “Totes aquestes dones representaven, amb la feina i la pràctica, la línia d’alliberament de les dones del moviment kurd, per avançar també en l’alliberament dels pobles. Per això reivindiquem els seus noms, vides i anhels; reclamem la fi de la impunitat i treballem per expandir la ideologia d’alliberament que hi ha darrere de les paraules dona, vida i llibertat”.
