Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Dreceres davant la manca de sobirania

Les compres urgents i les fabricacions a contrarellotge han comportat que algunes remeses de productes mèdics no compleixin la reglamentació

Els productes de protecció individual que es distribueixen a les farmàcies catalanes arriben de l’Àsia / Albert Alexandre

Són poques les empreses que fabriquen respiradors, mascaretes o guants a l’Estat espanyol. El matís sorgeix amb els gels hidroalcohòlics: a Mataró hi trobem Hartmann, de titularitat alemanya i una de les empreses més grans del món en aquest sector, fet que explica que s’hagi pogut fer front a la forta demanda d’aquest producte. En general, però, tot i la implicació de particulars que confeccionen mascaretes i d’empreses que es reconverteixen per elaborar productes sanitaris, la manca de material és notable. “L’estratègia d’impulsar la producció nacional ha ofert resultats enormement positius en cadascuna de les dues línies d’actuació que s’han implementat: tant el suport als fabricants espanyols per augmentar la seva capacitat de producció com el suport a la reorientació dels processos tèxtils de determinades indústries”, asseguren des del Ministeri de Salut espanyol. De totes maneres, la realitat és que la majoria de material és importat de la Xina.

Per a Àngel Puente, president del Círculo de la Sanidad, una associació sense ànim de lucre que reuneix el món sanitari amb el sector empresarial, es tracta d’un problema endèmic que té a veure amb el desballestament de la indústria productiva estatal: “Als anys noranta, empreses de Sabadell o Terrassa del sector tèxtil haurien pogut fer front a la manca de mascaretes, però van desaparèixer i s’ha prioritzat la compra de material provinent de la Xina”, afirma.

El disseny dels concursos públics ha afavorit que minvi la producció pròpia de material de protecció

Puente considera que aquesta poca autosuficiència es visibilitza nítidament en els concursos públics per comprar material sanitari, els quals “prioritzen el preu per sobre de la qualitat del material gràcies a la llei de contractes del sector públic del 2008”. Això desemboca en un efecte bola de neu: les empreses que venen material són les que presenten una oferta més econòmica. Aquestes companyies, normalment asiàtiques, abarateixen costos mitjançant règims laborals quasi esclavistes. La conseqüència és la desaparició de la indústria de proximitat en l’àmbit sanitari. “Aquí només tenim distribuïdores de material; les companyies productores estan a milers de quilòmetres”, assenyala el president del Círculo de la Sanidad.

Al mateix temps, Puente considera que la decisió del govern espanyol de centralitzar les compres de material sanitari durant els primers dies de l’estat d’alarma va ser un error. “Les competències pel que fa a la sanitat estan transferides a les comunitats autònomes, que saben perfectament com comprar productes de protecció, mentre que el govern espanyol fa quinze anys que no treu concursos d’aquest tipus”, explica.

El director d’una empresa catalana de distribució de material mèdic, que ha volgut mantenir l’anonimat, considera que “aquesta disbauxa era impossible de preveure i és normal que es produeixin errors en la compra de material”. “Tots els productes sanitaris han de passar un control per obtenir l’anomenada Conformitat Europea (CE), que determina si un producte és segur per a l’ús humà”, explica. Afegeix que en la situació actual, “la urgència és tal que el govern espanyol permet que els respiradors que fabriquen empreses com Seat o Nissan no passin la fase de prova d’un any que exigeix la legislació europea”. I resulta molt difícil, fins i tot per al mateix govern xinès, controlar com es produeix una mascareta en origen.

Els respiradors de Seat o Nissan no han passat la prova d’un any que exigeix la legislació europea

En aquesta situació, resulta força normal que les notícies sobre material sanitari defectuós hagin estat abundants des que la pandèmia va arribar a Europa. El 17 d’abril es va conèixer que 400.000 mascaretes reutilitzables del tipus FFP2 enviades arreu de la península, pertanyents a un lot de 2,1 milions d’unitats comprades pel govern central a l’empresa distribuïdora xinesa Garry Galaxy, havien estat retirades de circulació perquè eren defectuoses. Salvador Illa, ministre de Sanitat, va assegurar que el govern havia “evitat l’ús d’aquestes mascaretes en mal estat”, però un miler de sanitaris del País Valencià van ser posats en quarantena des del 22 d’abril perquè havien emprat aquest material. A Catalunya es van detectar, abans de posar-les en circulació, 200.000 unitats defectuoses.

De la mateixa manera, el govern espanyol va comprar 659.000 tests d’antígens defectuosos a l’empresa Interpharma a finals de març. Aquest proveïdor, amb oficines a Santa Coloma de Gramenet i seu a Madrid, les havia adquirit a la firma xinesa Shenzhen Bioeasy.

Article publicat al número 499 publicación número 499 de la Directa

Articles relacionats