Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Biopirateria i privatització dels gens

Unes poques grans empreses, participades pels principals fons d’inversió internacionals, volen apropiar-se dels recursos genètics i pressionen les autoritats polítiques perquè no limitin les seves pràctiques

/ Chema Peral

La creació d’organismes modificats genèticament (OMG) no és una solució vàlida als reptes de l’alimentació, com alguns sectors de l’agroindústria i la biotecnologia pretenen que creguem. A més, aquesta pràctica obre la porta a la privatització de la biodiversitat agrícola, ramadera i silvestre. En aquests temps de ciència-ficció, s’han de fer algunes reflexions.

 

‘Dumping’ transgènic

Els OMG transgènics quasi no es cultiven a Europa, amb l’excepció notable d’Espanya. A Catalunya i Aragó és on més es planta l’únic transgènic autoritzat: el blat de moro Mon810, propietat de Bayer. Però Europa importa altres transgènics, amb prèvia avaluació de riscos. Tan sols la importació de soja dels Estats Units i l’Amèrica de Sud, que es destina a l’alimentació animal i pràcticament és tota transgènica, ja equival a deu milions d’hectàrees.

Entre el 90% i 100% de la soja transgènica presenta resistència a alguns herbicides que, en molts casos, no estan autoritzats o han estat retirats a Europa. Hi ha incertesa sobre l’efectivitat de l’avaluació de riscos d’aquests aliments importats. En la majoria de casos, han estat tractats amb dosis molt superiors a les utilitzades en els assajos presentats per les multinacionals biotecnològiques.

 

Nous OMG per privatitzar la vida

Els vells transgènics que hem esmentat integren gens d’altres espècies al seu genoma. Aquesta construcció biotecnològica és fàcilment detectable i permet identificar les plantes o les collites que la contenen. L’empresa multinacional de torn patenta el transgèn i es queda amb la propietat identificable d’una seqüència que ha modificat. No hi ha confusió.

En canvi, les noves eines biotecnològiques, com CRISPR-Cas9, s’usen dins d’una nova estratègia de les multinacionals. Ara es procura que no siguin considerats OMG per poder evitar les regulacions que afecten aquests vegetals. Europa imposa la detectabilitat i la traçabilitat dels OMG i fa controls per prevenir riscos sobre el medi ambient i la salut, que poden ser causats, entre altres motius, per mutacions no desitjades o la inestabilitat del genoma causada pels propis processos de modificació genètica.

Es procura que els nous productes biotecnològics no es considerin transgènics per evitar la regulació

Aquest intent d’esquivar la normativa no ha tingut èxit a Europa. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar, el 25 de juliol de 2018, que els organismes modificats amb les noves biotecnologies han de complir la mateixa regulació que la resta d’OMG. Però no sembla que la Generalitat o el Govern espanyol actuïn per aplicar la llei sobre aquests nous OMG. Al contrari, estan exercint una pressió política a escala europea per modificar la directiva que els regula i no estar obligats a detectar-los.

Sense un sistema d’identificació i traçabilitat dels nous OMG, les patents de les seqüències i dels caràcters genètics es podran estendre a tots els éssers vius que continguin de manera natural un caràcter similar al que s’hagi registrat. La patent de caràcters nadius obre la porta a l’apropiació i la concentració dels recursos genètics en unes poques mans. Si arribem a aquest escenari, tant les empreses de llavors mitjanes com la pagesia hauran perdut la llibertat d’usar la biodiversitat agrícola per alimentar la humanitat.

 

La història es repeteix

A Anglaterra, entre els segles XIII i XIX, va tenir lloc l’enclosure (‘encerclament’), la privatització dels terrenys comunals i el seu ús comú. Els lords i els terratinents van fer fora els camperols per poder posar-hi els seus ramats d’ovelles. Les conseqüències van arribar en forma d’indigència, revoltes, dignitat popular i repressió sanguinària, com descriu l’assagista Silvia Frederici al llibre Caliban i la bruixa. Quan el preu de la llana va baixar, es va produir la segona onada d’encerclaments per implantar la revolució agrícola anglesa del segle XVII. Segons sembla, les pràctiques agrícoles no es podien millorar de manera col·lectiva.

A On the origins of property in land, l’escriptor George Orwell va escriure: “Deixin de debatre sobre com han obtingut les terres els anomenats propietaris. Simplement les van agafar per la força, i després van contractar advocats per obtenir títols de propietat”.

 

Els nous senyors són els fons d’inversió

Com apunta l’ETC Group, fons com BlackRock o Capital Group estan acaparant cada cop més poder en les multinacionals biotecnològiques: els sis principals fons d’inversió mundials en posseeixen entre el 20% i el 30% de les accions. En el cas de Monsanto, el conjunt dels inversors institucionals financers arribava al 80%. El fet que les diferents multinacionals biotecnològiques comparteixin els mateixos accionistes podria ser un factor rellevant en l’augment del preu de les llavors que s’ha detectat als Estats Units entre el 1997 i el 2017, segons una investigació de Jennifer Clapp i Mohammad Torshizi publicada l’any 2019.

El fet que les multinacionals del sector comparteixin accionistes pressiona a l’alça el preu de les llavors

Amb l’Earth BioGenome Project, el Fòrum Econòmic Mundial de Davos va anunciar el seu camí: seqüenciar tots els éssers vius del planeta d’aquí a deu anys per crear un banc d’informació genètica. Fons d’inversió i multinacionals contracten bioinformàtics i advocats per apropiar-se de la biodiversitat. Aquest escenari no és cap ficció i el podem apreciar en els clubs de patents com la Plataforma Internacional de Llicències Vegetals. Recordant de nou Orwell: “S’apropiaven de l’herència dels seus mateixos paisans amb l’únic pretext de tenir el poder de fer-ho”.

 

Què hi podem fer?

L’any 2019, la Unió Europea va bloquejar les negociacions del Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l’Alimentació i l’Agricultura (TIRPAA). Com va denunciar Vía Campesina, la institució va unir “un clan dels biopirates genètics que intenten apoderar-se del Tractat Internacional de Llavors!”.

Els processos de modificació de les normatives que regulen les llavors i els OMG, que es van iniciar al continent els dos anys posteriors, es van convertir en una nova oportunitat per satisfer els desitjos de la indústria biotecnològica. L’octubre de 2020, la Convenció sobre la Diversitat Biològica es va reunir per intentar, entre altres temes, posar-se al dia en aquestes matèries.

Els consumidors i la pagesia hem d’incloure aquests elements en la nostra agenda. És prioritari pressionar perquè tots els OMG siguin avaluats amb rigor i perquè siguin detectables, per aconseguir evitar una onada de patents sobre els caràcters nadius dels organismes vius. No podem permetre que els acords comercials i els tractats internacionals afavoreixin la privatització dels béns comuns. Hem d’actuar perquè la reforma de la política agrària europea que està en joc a Madrid incorpori el suport a la producció de soja i altres lleguminoses en el nostre territori, per enfortir la nostra autonomia i disminuir, de pas, la factura energètica d’adobats químics nitrogenats basats en el petroli. Els reptes davant la crisi climàtica no se solucionaran gràcies als OMG, sinó mitjançant l’organització i la coordinació dels consumidors i la pagesia.

Article publicat al número 499 publicación número 499 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU