El Hard Rock, l’Ampliació de l’Aeroport d’El Prat, la projecció de macroparcs d’energies renovables altament concentrats al territori o el programa d’actuació integrada (PAI) de Benimaclet, a València, són només algunes de les amenaces que assenyala la campanya “Salut, Terra, Futur”. Sorgida de l’aliança de col·lectius juvenils i ecologistes, busca articular una gran mobilització per respondre a la crisi ecosocial. “La gestió dels recursos naturals, la biodiversitat i el territori està als Països Catalans en mans d’unes institucions que han imposat un model territorial per generar beneficis per a pocs, per al sector turístic i logístic, i ens ha desposseït dels nostres mitjans”, exposa Miquel Roca, militant d’End Fossil, una de les organitzacions impulsores.
Aturar els projectes d’ampliació de ports i aeroports, macroprojectes i construccions de carreteres i polígons apareixen entre les principals reivindicacions de les organitzacions rere la campanya i, demà dissabte, 8 de juny, criden a fer-les sentir al carrer, en una manifestació unitària que començarà a l’Arc del Triomf de Barcelona. La iniciativa està promoguda per Arran, End Fossil, Fridays for Future i Futuro Vegetal, i s’hi han adherit més de 150 organitzacions del teixit social de tot el territori.
Aturar els projectes d’ampliació de ports i aeroports, macroprojectes i construccions de carreteres i polígons apareixen entre les principals reivindicacions
La Plataforma en Defensa de l’Ebre, No a la Copa Amèrica, la Campanya Contra el Quart Cinturó, la Plataforma Cel Net, Aturem Hard Rock, El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Escoltes Catalans, el Consell de la Joventut de Barcelona i Esplais Catalans, en són algunes.
“‘Salut, terra, futur’ és un clam que travessa tots els fronts de lluita, perquè implica garantir uns drets bàsics per tota la població”, planteja Júlia Roig, portaveu d’Arran. Entre les adhesions, també hi ha la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, l’editorial Tigre de Paper, el Sindicat de Llogateres de Catalunya o Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, que han donat suport a la manifestació per, expliquen les organitzadores, generar aliances cap a un model “ecosocial anticapitalista, que atengui diferents eixos d’opressió de la classe treballadora”.
La manifestació s’emmarca en un moment de creixement de la lluita ecologista, liderada en molts casos per persones joves, també en el context europeu, i que va agafar embranzida amb les manifestacions de Fridays For Future i les vagues escolars pel clima.
Articulació transversal i “contra la desesperança”
En aquest context, la campanya “Salut, terra, futur” es presenta com un programa polític “contra la desesperança”. Reclamen acabar amb la massificació turística i els macroprojectes “construïts per interessos del sector turístic i logístic” i construir un nou paradigma “on les necessitats del medi natural s’entenguin com intrínseques pel desenvolupament de la vida humana”.
També, apostar per un mode de producció i de consum de proximitat, “que s’ajusti a les necessitats de la població i no als interessos de les grans empreses i els Estats”, la nacionalització dels sectors estratègics i serveis públics de qualitat.
“Hem vist necessari articular un discurs unitari i tenir cohesió en les diferents organitzacions de la manifestació, amb unes mesures de mínims que ens permetessin tenir unes demandes clares i més a curt termini, però també amb demandes transversals i amb un objectiu final que és revertir el model productiu capitalista”, comenta Roca.
Participació entre la pagesia
Ramaderes de Catalunya és l’única organització pagesa que s’ha adherit a la manifestació, tot i que hi ha pagesia que pren com a pròpies les reivindicacions de ‘Salut, terra, futur’ i que també dona suport a la mobilització. Una d’aquestes és Laia Angrill, ramadera vinculada a Joves d’Unió de Pagesos.
Denuncia que una de les principals problemàtiques que el vigent model econòmic ha generat als Països Catalans és el “monocultiu turístic”. “Divideix el territori en zones explotables econòmicament i zones industrials, on es concentra l’energia i el sector primari que proveeix els centres econòmics del territori, que pateixen una turistificació massiva”, exposa Angrill.
“Les institucions han construït un model de producció basat en el creixement infinit, però que, en realitat, depèn de la natura, amb una capacitat de regeneració limitada i finita”, té clar Laia Angrill, jove ramadera
En els darrers mesos, diverses mobilitzacions de la pagesia han fet sentir les demandes del sector, com ara mesures per prioritzar i protegir la producció local, per “assegurar la supervivència del món rural”.
“Sovint sembla que la pagesia no anem de la mà amb els ecologistes, perquè utilitzem carburants fòssils, però el problema és que el canvi al biocombustible és una inversió que molts pagesos i ramaders no podem assumir si no es dignifiquen els preus que se’ns paguen pels productes, i les condicions per treballar en el sector primari”, planteja Angrill.
En la línia de les convocants de la mobilització del dissabte, la ramadera reclama defensar un model de petites produccions agrícoles i ramaderes, i mesures per frenar l’expansió de les grans indústries agroalimentàries. “Les institucions han construït un model de producció basat en el creixement infinit, però que, en realitat, depèn de la natura, amb una capacitat de regeneració limitada i finita”, té clar Angrill.
