Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Tesa, rapera

"El braç del poder és molt llarg. No et deixa viure sense consumir i tenint el teu propi ideari"

El passat 30 de març, Tesa va arrencar la gira de presentació de Rural a les festes populars de la Magdalena de Castelló / Lucas Guerra

Arrels, feminisme i festa. Aquestes són les constants de la rapera d’Almussafes Tesa, que es consolida dins del panorama musical valencià amb el seu segon disc, Rural. Fidel als seus principis, en aquest treball, Tesa defensa la vida rural, reafirmant la importància de mantenir vives les tradicions, la cultura i la llengua, així com de pertànyer a un lloc menut i rebre l’estima de les persones més pròximes. El feminisme és un altre dels grans pilars de l’artista, que fa un clam perquè les dones facen seus els escenaris, la nit i la festa. El passat 30 de març, Tesa va arrencar la gira de presentació de Rural a les festes populars de la Magdalena de la capital de la Plana, i el pròxim 4 de maig, amb motiu del 13é aniversari de la Directa, la rapera viatjarà des d’Almussafes (Ribera Baixa), fins a l’Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona.


En el teu últim treball, Rural, reafirmes el ruralisme com la millor manera de mantenir les tradicions i la connexió amb les arrels, la terra i la llengua. Què ha significat per a tu créixer, viure i relacionar-te a un poble?

És important. Jo sempre ho dic: “Persones hi ha en tots els llocs, però gent que et vulga no n’hi ha tanta”. I la major part de la gent que em vol es concentra per ací, per Almussafes. Aleshores, per a mi, això és important, perquè, per a una persona, què millor que sentir-se volguda? I jo ací em sent volguda i això ja em sembla prou, que la gent que s’interesse per tu. L’afecte és real i això m’agrada molt. També sóc una persona a qui no li agrada el cotxe. Per tant, poder anar a tots els llocs a peu m’agrada molt. També sóc molt d’anar en bicicleta. Si he d’anar a Benifaió, que és per on em solc menejar, generalment, vaig en bici. Agafe la bicicleta i me’n vaig. Pel poble, ni tan sols agafe la bicicleta, me’n vaig a peu, perquè està tot prop. Per a mi, això és qualitat de vida.


Valores el fet de viure en una comunitat que et coneix, no?

Sí. M’encantaria poder treballar ací. He treballat ací i ho he agraït molt, però ara em trobe fent 200 quilòmetres diaris i això és una puta merda, la veritat. Això és mala vida.


Et defineixes com una dona valenciana i rural. Què és per a tu ser valenciana? I rural?

“He nascut ací i m’he criat ací, a Almussafes, per tant, em sent valenciana, lògicament. I rural. Pense que encara hui en dia, en 2019, pareix mentida, s’arrossega el llast de ‘paleto’ de poble, el ‘topicàs’

Jo sóc valenciana i mig lleonesa, perquè el meu pare és de Lleó. El que passa és que, com he dit en la cançó “Qui estima la seua llengua”, hi ha gent que ve de fora, es queda ací i abraça la nostra cultura, la nostra llengua, i acaba fent-se. Clar, ell té les seues arrels allí i, a mi, m’arriben fins allí, perquè també sent eixa part lleonesa. Però, he nascut ací i m’he criat ací, a Almussafes, per tant, em sent valenciana, lògicament. I rural. Pense que encara hui en dia, pareix mentida, en 2019, s’arrossega el llast de paleto de poble, el topicàs. M’agrada molt una paraula que dic molt, neorural. Pense que és l’aspecte de com es viu ara als pobles. No és com es vivia fa 50 anys, que no dic que siga pitjor o millor, simplement, és diferent. Per això, dic neorural. Tampoc és una vida molt idealitzada.


Com ha sigut el procés de creació d’aquest nou treball?

Lent. M’ha costat prou. Però, també m’ho he passat molt bé, perquè he anat fent el que m’ha donat la gana, com sempre [riu]. I he anat experimentant molt també. He provat amb molts ritmes diferents i amb moltes temàtiques diferents, i al final ha eixit Rural. No l’he concebut com un disc complet, no vull enganyar ni dir mentides. He fet cançons i les he juntat, bàsicament. Sí que em done compte, però és que a mi això m’ix naturalment, que tornen a estar presents els tres pilars dels quals ja parlava al disc Al-Tesa: l’arrel, la cultura pròpia, la nostra llengua; el feminisme i la festa. Però, pense que en el fons són tres pilars que em defineixen i que m’acaben eixint per una banda o per una altra.


Encara que no penses en el conjunt del disc.

Encara que no pense en el seu conjunt, em torna a eixir un poc el mateix. Sí que és de veres que tenia coses clares que volia que isqueren. Per exemple, la reivindicació de la ruralitat és clara, li dóna nom al disc, i ja venia també de la cançó “Sóc de poble”, a Al-Tesa. Vull dir, dins de ser diferent, diguem-ne, que els fonaments acaben sent molt pareguts.

La rapera valenciana Tesa acaba de publicar el seu segon disc, “Rural” |Lucas Guerra

 

Eixa reivindicació de la ruralitat, d’estar en un poble, la trobem també en altres artistes? Penses que hi ha altres companys o companyes que parlen d’això, o fins i tot resulta innovador?

No és típic fer rap rural. No és típic, perquè, generalment, és un estil de música que s’associa als centres urbans. Aleshores, sí que pega un poc el toc. Però, és que jo sóc molt almussafera [riu]. Jo sóc molt del meu poble i sóc així. Aleshores, com sóc així, no vull ser falsa i parlar de coses que no van amb mi. Parle del que a mi em preocupa i pense que, infeliçment, encara s’ha de reivindicar, perquè som molta gent de poble. No sóc jo només, però com que no es parla molt. S’hauria de parlar més de tot açò, de la gent dels pobles i de les coses dels pobles.


Amb la cançó “Qui estima la seua llengua” reivindiques l’ús del valencià. Com veus la situació de la nostra llengua actualment?

Sincerament, a nivell popular sí que dóna la sensació que hi ha hagut una revalorització de la llengua. La gent l’aprecia més i la gasta més, sobretot, gent que, durant molts anys, no ha fet l’esforç de parlar-la i ara el fa, cosa que m’alegra moltíssim. Moltíssim. M’alegre molt, molt, molt, de què la gent faça eixe esforç, perquè crec que mereix la pena. Però, no s’ha aconseguit pels esforços de les institucions o dels mitjans. Realment, ha sigut la pròpia gent del carrer. Pense que és justícia poètica. Que han dit: “Xe, ací tenim un tresor. Açò s’ha de conservar. Açò és nostre. Utilitzem-ho”. Però, ha caigut pel seu propi pes, directament. No pense que haja sigut o que tinga a veure en les polítiques, perquè en política s’hauria de fer molt més.


Creus que d’ací a 40 anys encara se sentirà parlar valencià?

“No vull deixar-me condicionar, perquè si aconsegueixen que ens autocensurem, ja han guanyat i no podem començar així. Això és perdre directament”

Jo pense que sí. Igual sóc optimista, massa optimista, però jo pense que sí. Sí que se seguirà utilitzant. De fet, el tema de la globalització, que en un primer moment sona a juntar-ho tot, tot, tot. Això cansa, això és cansino. La gent acabarà apreciant molt allò local. Ja està passant i passarà més. La revalorització d’allò local, la veurem. Després, falta veure que qualle a tots els nivells, però a nivell popular, que és el més m’interessa, pense que sí.


En la cançó “Ràbia” recordes el que va passar el 9 d’Octubre a València i també l’1 d’Octubre a Catalunya. Ràbia és el que tu vas sentir?

Molta. Molta ràbia. Perquè es van viure unes situacions molt dures, de molta violència, de sentir-te molt indefens i de sentir molta ràbia. Personalment, m’afecta. A més a més, s’està creant molt d’odi. Hi ha molt d’odi en l’ambient, i s’està creant una atmosfera que no és gens positiva. I hi ha interessos darrere de la creació d’eixa atmosfera d’odi, d’alguna manera prou gratuït.


Estem en un país lliure?

Llibertat, molt menys de la desitjable. Si parlem de la llibertat d’expressió, només s’ha de veure que tenim a Valtonyc en Bèlgica, a 14 rapers a la presó. Una barbaritat. No hi ha llibertat d’expressió. Pareix mentida, però no s’ha evolucionat com s’esperava i s’ha de dir: “No, és que encara hem de seguir fent el que feien els cantants en el franquisme, d’invertar-nos les triquinyueles per fer les cançons”.

Tesa actuarà el 4 de maig en la festa del 13é aniversari de la Directa |Lucas Guerra

 

Et sents condicionada a l’hora de fer les teues cançons?

Jo ho tinc present, perquè si no ho tinguera, seria gilipollas. Però, no vull deixar-me condicionar, perquè si aconsegueixen que ens autocensurem, ja han guanyat i no podem començar així. Això és perdre directament. Per descomptat que ho pense. Per descomptat que li done voltes. Com no li vas a donar? És normal que penses, perquè és la teua llibertat i et pots veure en una d’eixes. Valtonyc no esperava veure’s en una d’eixes i ningú espera veure’s en una d’eixes, fins que et veus i et cau un pes enorme, sobre una personal individual, i una persona només no és ningú. Dona igual que tingues un micro o que no el tingues. L’únic que dóna és un poc d’auditori, i que la gent et pot escoltar, però no et dóna poder. Hi ha poders molt grossos i molt potents que et cauen així i t’esclafen, perquè no pots defensar-te. A part de la llibertat d’expressió, hi ha tota classe de llibertats que tampoc existeixen. I és que la Llei Mordassa és un retrocés molt gros i ací està. És que ens els mengem amb papes. Això és totalment antillibertari. És tot el contrari. És encotillar, és prohibir. A més a més, és deixar-nos encara més a la mercé d’interessos que poden anar en contra de la nostra llibertat.


T’has trobat amb alguna dificultat en la teua trajectòria com a artista en solitari pel fet de ser dona?

“Igual que reivindique l’espai en els escenaris per a les dones, l’espai de festa també és important reivindicar-lo. Així va eixir una mica “La matança de Tesa”

Directament, no. Però, si ho mires amb un poc de distància i perspectiva, sí que veus que queda molt de camí per a aconseguir la paritat i queden moltes passes a fer dins i fora dels escenaris, perquè hi ha molt de masclisme. De fet, tots som masclistes i aquell que no ho reconega no s’ha revisat bé. Estem educats en aquesta cultura i, tot i fer esforços molt grans per no ser-ho, acabem caient. Imagina’t la gent que no fa esforços, i la gent que està orgullosa de ser-ho, que en són molts. Queda molt per fer. El rap té l’etiqueta de masclista, però masclisme hi ha en tots els llocs i el rap és un més. Per descomptat que hi ha masclisme. Però, per què se’ns penja l’etiqueta i a altres no se’ls penja? No hauran fet més mal a la dona les balades romàntiques que els raps? D’això ningú en parla. A nosaltres se’ns penja eixa etiqueta, però no es volen veure altres realitats.


El moviment feminista no només defensa que hi haja més dones als escenaris, sinó una feminització completa de l’espai. Has notat una evolució en aquest sentit?

Sí, s’estan consolidant moltes propostes molt xules de dones molt potents. Durant molt de temps l’espai se li ha negat a les dones. Amb un poquet que ha canviat l’actitud, que hi ha una major obertura o es programen grups de dones dins de la programació dels festivals, s’han consolidat coses molt potents, que no existien, perquè no se’ls ha donat espai. I hi haurà moltes més i molt millors, perquè els músics es fan als escenaris. Tu no naixes ensenyat i, si un músic no para de fer bolos, acabarà sent millor que un altre que no els fa. Després, ja és el carisma i tot el que tu vulgues, però el show i l’espectacle l’aprens fent-lo. Això és així, com tot en aquesta vida.


A “Rural” fas un crit contundent contra el masclisme. Un clar exemple és la cançó “La matança de Tesa”. Què volies transmetre?

Igual que reivindique l’espai en els escenaris per a les dones, l’espai de festa també és important reivindicar-lo. Així va eixir una mica “La matança de Tesa”. Bàsicament, la idea era dir: “Bueno, no ens toqueu molt els collons, o, millor dit, les figues, que sinó igual se lia”. Ahí ho deixe. De fet, la vaig presentar com eixa cançó que vols fer-la ballaoreta, però t’ix la vena macarra [riu]. La vaig presentar com a single abans de l’estiu. Té un ritme de reggaeton, però és molt macarra en el fons. La vull fer ballaora, però tampoc molt. S’ha quedat ahí [riu].


A banda de als escenaris, també et podem escoltar a À Punt Ràdio, al programa Sessió Golfa. Què fa Tesa més enllà de cantar rap?

“He de dir que sent una pena molt grossa per la sentència que varen imposar als joves que van repoblar Fraguas. Això no es pot consentir. Prefereixes deixar perdre un lloc, en compte de què la gent l’ocupe, l’habite, i li done vida?”

Uf, moltes coses [riu]. Sóc professora de Formació Professional en un institut. I com has dit, estic a Sessió Golfa. Convide a tot el món que vulga passar-ho bé que escolte el programa, perquè és una meravella. Queda mal que ho diga jo, però mola molt i qualsevol s’ho passarà molt bé. Hi ha molt bon ambient dins del programa.


Sembla que cada vegada està més de moda el món rural, però la despoblació continua amenaçant molts pobles. Quina situació augures en aquest sentit als pobles menuts del País Valencià?

He de dir que sent una pena molt grossa per la sentència que varen imposar als joves que van repoblar Fraguas. Això no es pot consentir. Prefereixes deixar perdre un lloc, en compte de què la gent l’ocupe, l’habite, i li done vida? Això millora l’economia local, millora la fauna, millora absolutament tot. Tot allò que diguem que volem, no ens van a deixar. Haurà de ser per la força. Cada volta el sistema aquest s’ha arrelat més. És que no deixen a la gent en pau, no deixen ni a les tribus de l’Amazonas viure en pau. No et deixen. Quan vaig veure la sentència, no m’ho creia. Em dóna ganes de plorar, perquè em pareix lamentable que això puga passar, que passe, que haja passat, que acabe de passar. Amb tota la gent que hi ha fent mal pel món, vas a empresonar a eixa gent? El braç del poder és molt llarg. No et deixa viure sense consumir i tenint el teu propi ideari, a la teua manera. Veig molta pressió, molta pressió perquè seguisques el caminet. I això va en detriment dels pobles i de la llibertat.