Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’exèrcit de Sudan derroca el President Bashir i assumeix el poder al país

Després de gairebé quatre setmanes de protestes ininterrompudes al país, l’exèrcit de Sudan va derrocar i arrestar aquest dijous 11 d'abril el President Omar al Bashir, posant així punt final de forma abrupta a les tres dècades en què aquest ha controlat de forma autocràtica el país

Militars i el moviment opositor han rivalitzat per definir un nou ordre al Sudan posterior a l'era d'Omar al Bashir / Arxiu

Punt final al règim d’Omar al Bashir al Sudan. En una declaració retransmesa a través de la televisió estatal, el ministre de Defensa sudanès, Awad Ibn Auf, va anunciar aquest dijous 11 d’abril que Bashir es troba retingut en un lloc segur que no va revelar, i que a partir d’ara serà un consell militar el que prengui les regnes del país. Al capdavant de l’òrgan se situarà el mateix Ibn Auf, que tindrà com a número dos el cap de l’exèrcit, Kamal Abdel Marouf al-Mahi, i segons va assegurar el general, la fase de transició serà de dos anys, després de la qual se celebraran eleccions presidencials.

Paral·lelament, el ministre va anunciar també una sèrie de mesures que tenien efecte immediat, com el manteniment de l’estat d’emergència, la suspensió de la Constitució, la declaració d’un alto al foc nacional i el tancament de l’espai aeri durant 24 hores i el de les fronteres terrestres fins a nou avís. Hores abans del parlament d’Ibn Auf, l’agència de notícies del país havia informat que els serveis de seguretat alliberarien tots els presos polítics de Sudan, alguns dels quals ja han sortit al carrer. A última hora de la tarda, la televisió estatal va anunciar que entre les 10 de la nit i les 4 de la matinada s’havia decretat un toc de queda, que buscava placar l’estat de mobilització permanent en què viu instal·lat el país des del passat dissabte.

Les sospites que les Forces Armades havien intervingut per derrocar Bashir van començar a circular durant la matinada del mateix dijous, quan va transcendir que l’exèrcit faria un anunci important de forma imminent mentre els militars s’havien desplegat per diferents punts estratègics de Jartum, la capital del país. Entre altres, soldats sudanesos havien irromput a la seu del Moviment Islàmic, el partit de Bashir.

L’oposició, al seu torn, va esperar amb recel l’anunci de la cúpula castrense, i va rebutjar de forma categòrica la seva decisió tan bon punt es va produir el parlament d’Ibn Auf. En aquest sentit, des de l’Associació de Professionals Sudanesos, un paraigua que aglutina diversos sindicats del país i que s’ha erigit com una de les organitzacions més actives durant les protestes contra el règim de Bashir, es va instar les sudaneses a mantenir les mobilitzacions fins que s’accepti un govern de transició civil.

Responent a la crida, milers de persones van sortir pels carrers de la capital, mentre milers més s’aplegaven davant la seu del Ministeri de Defensa, on manifestants sudaneses porten acampades des del dissabte passat. Segons l’agència Reuters, les manifestacions i concentracions van continuar ahir més enllà de les 10 de la nit, en un evident desafiament al toc de queda en vigor.

El destí de Bashir, al seu torn, és ara per ara un misteri, però l’anunci que l’exèrcit l’havia retingut va dissipar els rumors inicials sobre una possible fugida del país

El destí de Bashir, al seu torn, és ara per ara un misteri, però l’anunci que l’exèrcit l’havia retingut va dissipar els rumors inicials sobre una possible fugida del país. Encara que sobre Bashir pesa una ordre d’arrest de la Cort Penal Internacional pel genocidi d’unes 300.000 persones a la regió de Darfur, i que darrerament havia anat quedant cada vegada més aïllat a nivell internacional, el ja exmandatari encara mantenia relació amb alguns líders de la zona.

En aquest sentit, un dels primers líders internacionals en reaccionar al cop de l’exèrcit sudanès va ser el President de Turquia i aliat de Bashir Recep Tayyip Erdogan, qui des d’Ankara va expressar el seu desig de veure al país una transició pacífica i construïda sobre la base de la reconciliació nacional. D’altra banda, un portaveu del Departament d’Estat dels Estats Units va anunciar que Washington suspendria les negociacions en curs amb Jartum per normalitzar les relacions entre ambdós països, i va apuntar que les sudaneses haurien de poder escollir un lideratge civil transitori abans de dos anys.

El derrocament de Bashir, a més, es produeix escassos dies després que l’ex-President d’Algèria, Abdelaziz Bouteflika, es veiés també forçat a dimitir després de vint anys al càrrec per la pressió de sis setmanes de multitudinàries manifestacions al país (majors que les viscudes al Sudan) i la retirada del suport de la cúpula castrense. La caiguda dels dos mandataris suposa un contratemps per alguns règims de la zona, en especial el d’Egipte, que malgrat mantenir relacions complexes amb ambdós països, en última instància havia apostat pel manteniment d’un statu quo que ara podria reconfigurar-se.

Els últims dies de Bashir

Les protestes al Sudan van esclatar inicialment el passat 19 de desembre, seguint la decisió del govern d’apujar el preu del pa. Una mesura que s’emmarcava en un nou paquet de reformes liberals que si bé aspirava oficialment a refer una economia nacional en crisi profunda des del 2011, fins aleshores s’havia traduït només en una forta inflació, falta de liquiditat i una forta caiguda del poder adquisitiu de les sudaneses. Ràpidament, les protestes van adquirir naturalesa política i van començar a exigir la caiguda del règim de Bashir, fins al punt d’acabar-se convertint en el major –i últim– desafiament al qual havia hagut de fer front el mandatari.

Al llarg dels gairebé quatre mesos en què s’han prolongat les mobilitzacions, les forces de seguretat del país han recorregut de forma regular a l’ús de gas lacrimogen i munició, i s’han registrat desenes de morts

Al llarg dels gairebé quatre mesos en què s’han prolongat les mobilitzacions, les forces de seguretat del país han recorregut de forma regular a l’ús de gas lacrimogen i munició, i s’han registrat desenes de morts. Finalment, les manifestacions van escalar substancialment el passat dissabte, quan Jartum va viure les majors mobilitzacions registrades fins al moment, un fet que alguns van vincular a l’èxit de les protestes a Algèria, que ja havien aconseguit fer caure Bouteflika.

Aquell dia coincidia també amb l’aniversari del cop d’Estat que va viure Sudan l’any 1985 contra l’autocràtic President del moment, i que havia estat precedit per fortes protestes exigint la seva caiguda. En aquella ocasió, el derrocament del mandatari va ser seguit per unes eleccions i la formació d’un govern civil que seria al seu torn apartat a la força pel cop executat el 1989 per Bashir. Per commemorar-ho, les manifestants es van disposar a entregar un missatge a l’exèrcit del país en què els demanaven que es posicionessin de part seva.

Aprofitant el nou momentum que s’havia generat, milers de sudaneses van decidir acampar davant del complex on es troba la residència del President, així com les seus del ministeri de Defensa i de la Intel·ligència. En un moviment que va recordar els viscuts durant la Primavera Àrab de 2011 en ciutats com El Caire, les manifestants van anticipar que romandrien davant del complex fins que Bashir finalment cedís el poder.

Des del primer dia de l’acampada, les forces de seguretat sudaneses van intentar en diverses ocasions –i sempre sense èxit– irrompre-hi per desmantellar-la, fent ús de gasos lacrimògens i provocant enfrontaments que causarien diverses morts i nombrosos ferits. En un moviment clau, però, el passat dilluns soldats sudanesos van intervenir en el primer intent d’aquell dia de les forces de seguretat de dispersar la concentració, i ho van fer per protegir les manifestants. En els següents dos dies, els serveis de seguretat tornarien a intentar desmantellar l’acampada fins a quatre vegades, però en totes elles van topar tant amb la resistència de les congregades com amb la intervenció dels militars, que de nou es van posicionar del costat d’aquestes últimes, deixant entreveure el cop de gràcia final que estava per arribar.

Articles relacionats