El diumenge 22 de febrer es farà a la llibreria Anònims de Granollers un acte per reclamar la llibertat de Lola López Resina, veïna del municipi que aquell dia complirà 75 anys, i ho farà encara empresonada al centre penitenciari de Zaballa (Àlaba). L’acte comptarà amb una actuació del cantant Jaume Arnella. Estava previst que quedaria en llibertat l’any 2046, però recentment li han restat de la pena els divuit anys reclosa en centres penitenciaris de l’Estat francès i, per tant, podria abandonar Zaballa l’any 2031, quan tindria més de 80 anys. «En l’àmbit jurídic ja li pertoca sortir, però a més, ho hauria de fer per una qüestió humanitària», assenyala Àngela Mateu, membre del comitè de suport. En aquest sentit, recorda que «ja no existeix l’organització armada a la qual pertanyia, suposa una nul·la perillositat social».
Lola, que havia passat tres dies entre la vida i la mort pel greu impacte d’una bala de goma l’any 1978, va entrar per primera vegada a la presó a inicis dels anys vuitanta del segle XX
Lola, que havia passat tres dies entre la vida i la mort pel greu impacte d’una bala de goma l’any 1978, va entrar per primera vegada a la presó a inicis dels anys vuitanta del segle XX, després d’una dècada de lluita antifranquista i contra els pactes de la Transició. L’acusaven de la col·locació d’un artefacte explosiu al Monument als Caiguts que hi havia davant del Palau Reial de Pedralbes i la van detenir i torturar durant dotze dies als calabossos de la comissaria de Via Laietana. Durant el judici va cantar Els Segadors i La Internacional, va ser expulsada de la sala i condemnada a tretze anys de presó. En va complir vuit. A la presó va conèixer militants basques d’ETA, ens explica Mateu, i l’any 1991, quan estava en llibertat, Joan Carles Monteagudo (Terra Lliure) i Juan Félix Erezuma (ETA) van ser morts a trets per la Guàrdia Civil a Lliçà d’Amunt. Va ser aleshores quan Lola López va travessar la frontera i va passar a la clandestinitat en territori francès. Va ser detinguda en territori gal en el tombant de segle, acusada de «pertinença a associació de malfactors», en terminologia de la jurisdicció francesa.

«Des de 2001 va complir pena al nord de l’Estat francès. Havíem de recórrer 1200 quilòmetres per anar a visitar-la. La família ho va fer cada mes. Va passar per Soto del Real, Brieva, Logronyo i ara Nanclares de Oca-Zaballa. És a la presó des de fa vint-i-cinc anys», expliquen des del comitè de suport. «Primer érem una colla d’amics que l’anàvem a visitar a la presó, però a partir de 2018 ens vam constituir en comitè de suport i vam començar a fer campanyes. Recollides de signatures per donar a conèixer el cas, denúncia de les tortures que va patir a Via Laietana a través de la Comissió de la Veritat. Hem portat el seu nom arreu del país, als actes de la Diada, del Primer de Maig, del 8 de març, hem fet presentacions de llibres i concentracions», detalla Àngels Mateu.
Respecte al seu dia a dia ens expliquen des del comitè de suport que pot rebre vuit trucades telefòniques al mes de set minuts i que les visites presencials són setmanals i de 40 minuts a través d’un vidre blindat
Respecte al seu dia a dia ens expliquen que pot rebre vuit trucades telefòniques al mes de set minuts i que les visites presencials són setmanals i de 40 minuts a través d’un vidre blindat. Denuncien que abans de la Covid ni tan sols li podien enviar llibres o roba, i que durant Nadal només pot rebre polvorons o torrons, cap altre menjar. «Rep per correu postal els diaris El Punt Avui i l’Ara, la revista El Temps i la Directa, està molt al dia del que passa a Catalunya. Va viure el 2017 amb molta alegria, però ens advertia que no seria tan senzill, que potser votaríem, però que l’Estat espanyol no ens deixaria anar més enllà. Amb el tema de Palestina ha patit molt des de l’inici del genocidi, i dins de la presó quan hi ha activitats intenta que sempre estigui present la lluita de Palestina. Fa classes d’eusquera i club de lectura», afegeix Mateu.
Amb relació a l’actual situació política, des del comitè de suport recorden que Lola «quan estava a França ja ens ho deia, que la pujada de l’extrema dreta ens arribaria, a conseqüència de les polítiques que s’estan fent i perquè interessa al capitalisme». Finalment, es mostren esperançats «que l’any vinent, pel febrer, tinguem a la Lola aquí amb nosaltres per celebrar l’aniversari amb la seva presència».
