Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El doble drama de ser dona i pobre a la Turquia rural

El film turc ‘Un cuento de tres hermanas’ aborda els problemes patits per les dones joves d’una família que viu a una localitat d’Anatòlia. La proposta forma part de la programació híbrida, presencial i en línia, de la Mostra de Cinema Mediterrani i del Llevant que aquests dies projecta el CineBaix de Sant Feliu de Llobregat

A 'Un cuento de tres hermanas' no s’escenifica una convivència fàcil ni una sororitat idealitzada, sinó una alternança de moments: les intimitats compartides i xiuxiuejades sobre la sexualitat, sobre els problemes socials que aquesta pot comportar / Arxiu

En l’era de la pandèmia, toca fer ajustaments i adaptacions de les activitats culturals. Per aquest motiu, la Mostra de CineBaix ha reconduït el seu cicle anual dedicat al cinema mediterrani i del Llevant. Les projeccions en línia, dutes a terme a través d’una sala virtual pròpia, han estat el centre del certamen des que es va iniciar el passat 20 de novembre. Aprofitant la reobertura de les sales al cinema de Sant Feliu de Llobregat, la Mostra culminarà amb una recta final de projeccions presencials de nou dels films seleccionats, tres dels quals es podran veure exclusivament a les sales físiques entre els dies 26 i 30 d’aquest mes.

El film que inaugurarà aquestes projeccions presencials serà Un cuento de tres hermanas, del realitzador turc Ermin Alper (Beyond the hill). Tot i que el cinema de l’estat turc ofereix un bon nombre de films comercials cada any, resulten bastant poc coneguts internacionalment. Amb el permís d’algunes sèries de televisió que creuen fronteres, els ambaixadors creatius de l’audiovisual turc solen estar més propers al cinema d’autor. Nuri Bilge Ceylan, el multipremiat realitzador de Lejano o El peral, seria l’exemple més paradigmàtic. Aquest drama rural d’Alper seria un exponent d’una autoria més convencional, potser més accessible, que les propostes de Ceylan.

‘Un cuento de tres hermanas’ s’ambienta a una localitat de muntanya durant els anys vuitanta. Allà hi viu un home vidu i les seves tres filles, a les quals ell intenta col·locar com a treballadores domèstiques de famílies urbanes

Alper opta per un cinema de caligrafia força clara. Encara que enriqueix les imatges amb algun símbol, la seva aposta és fonamentalment narrativa, cuida l’equip actoral i li proporciona un cert temps i un cert espai de lluïment. A Un cuento de tres hermanas, s’explica la història d’una família i, especialment, de les seves dones. El film s’ambienta a una localitat de muntanya durant els anys vuitanta. Allà hi viu un home vidu i les seves tres filles, a les quals ell intenta col·locar com a treballadores domèstiques de famílies urbanes. L’accés a un cert benestar i a una certa educació formal passa pels gestos de submissió a la burgesia de ciutat, exemplificada en un petit empresari que apareix ocasionalment i és rebut com un benefactor.

El doble drama de ser dona i pobre a la Turquia rural
Al film la bellesa dels paisatges naturals també s’alterna amb moments de tensió, incomoditat i, fins i tot, algun esclat violent derivat de la frustració extrema d’un home humiliat, també, per la problemàtica del sexe i d’allò que s’entén com honor |Arxiu

Després d’un temps de separació, les tres germanes es reuneixen: primer va tornar al poble la filla gran, embarassada, i a l’inici del film torna la filla mitjana, expulsada per haver empès un dels fills de l’empresari. No s’escenifica una convivència fàcil ni una sororitat idealitzada, sinó una alternança de moments: les intimitats compartides i xiuxiuejades sobre la sexualitat, sobre els problemes socials que aquesta pot comportar, es barregen amb els retrets i la competitivitat entre germanes. Perquè les oportunitats per escapar del poble, i d’un espai familiar que es percep com asfixiant, són molt limitades.

A banda de ‘Un cuento de tres hermanas’, la programació presencial del cicle inclou altres films, com ‘La dona il·legal’, ficció que tracta de la mort d’una persona a un CIE, o ‘La candidata perfecta’, nova mirada a la desigualtat per motius de gènere a l’Aràbia Saudita

La bellesa dels paisatges naturals també s’alterna amb moments de tensió, incomoditat i, fins i tot, algun esclat violent derivat de la frustració extrema d’un home humiliat, també, per la problemàtica del sexe i d’allò que s’entén com honor. Fins i tot quan es filmen les situacions més dures, Alper opta per l’elegància, per un cert pudor expositiu que potser està condicionada, o no, per la censura nacional. El relat evidencia la falta de perspectives de la joventut i les opressions vers les dones, però es dibuixa un entorn que és dur sobretot a causa del clima i de les condicions materials. L’estructura patriarcal, que representa el pare de família, en canvi, “escanya però no ofega”. Al cap i a la fi, com indica el títol, es tracta d’un conte. Un conte moderadament cru, potencialment commovedor tot i la seva sobrietat.

A banda de Un cuento de tres hermanas, la programació presencial del cicle es completa amb La dona il·legal, una ficció que tracta de la mort d’una persona a un Centre d’Internament per a Estrangers; La candidata perfecta, una nova mirada a la desigualtat per motius de gènere a l’Aràbia Saudita, i altres títols que estaran disponibles a la sala virtual de la Mostra. Podem destacar tres mirades a la Palestina (La família Samuni, It must be heaven i el documental Advocate, centrat en la figura d’una lletrada jueva  defensora de presoners polítics dels territoris ocupats) o dues exploracions de la situació al Kurdistan (el drama històric 14 de julio i una mirada al conflicte armat al Nord de l’Estat sirià realitzada des de la mateixa Rojava, Per la llibertat).

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU