Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El fotògraf Mathieu Asselin deixa Monsanto retratat

El reporter francovenezolà Mathieu Asselin ha documentat l’evasió de responsabilitats per part de la multinacional d’Ohio Monsanto dels efectes col·laterals del model agrícola basat en el cultiu extensiu de transgènics i l’ús indiscriminat de fertilitzants químics. El resultat s’ha plasmat en el llibre ‘Monsanto: una investigació fotogràfica’

 

Javier Domínguez Reguero | @ElSaltoDiario

Mathieu Asselin va sentir parlar al seu pare de com Monsanto demandava als agricultors per l’ús il·legal de llavors. La conversa va ser l’inici d’un camí de cinc anys durant els quals aquest fotògraf francovenezolà ha documentat les activitats de la corporació agroquímica nord-americana. Un treball que s’ha materialitzat en el llibre Monsanto: una investigació fotogràfica, que recentment ha estat nominat al Millor Llibre de Fotografia de l’Any per PHotoEspaña 2018.

“Em vaig interessar pel el tema i vaig començar a investigar. Aviat em vaig adonar que era un monstre d’història i que anava molt més enllà de les llavors”, diu Asselin a El Salto assegut en una de les sales de la londinenca The Photographers GalleryAsselin es trobava davant del repte de com recollir les diferents ramificacions d’una companyia que va començar fabricant sacarina l’any 1901. En l’actualitat, Monsanto és coneguda mundialment pels seus productes transgènics i pel desenvolupament d’una agricultura química incrustada en el sistema alimentari. Més de 180 milions d’hectàrees de plantes transgèniques són conreades arreu del món i la firma amb base a Ohio monopolitza el 90% d’aquestes llavors. Com s’explica en la introducció del llibre, Monsanto està darrere de gairebé tot el que mengem o bevem.

El fotògraf havia de posar en ordre una cronologia de successos, informes, casos judicials, testimonis, retalls de premsa i campanyes publicitàries. Va tirar d’Internet, guies telefòniques i va contactar amb associacions com el Center For Food Safety, que realitza un monitoratge de les operacions de l’empresa. “Un cop localitzada la gent va ser molt senzill. Estan disposats a parlar i a explicar la història perquè es conegui”, explica el fotògraf.

“Cadascuna de les històries té el seu propi drama. Els grangers van patir la mà de ferro de Monsanto que gairebé els porta a la fallida. Els fills dels veterans del Vietnam tenen seqüeles físiques molt semblants a la dels nens vietnamites”

La tasca es presentava com a mastodòntica però el seu passat com a documentalista el va portar a pensar en el projecte com si fos una pel·lícula. Sense constriccions mediàtiques i inspirat pel film de Marie Monique Robin The World According to Monsanto, Asselin va seguir furgant. Tot i que reconeix que ja hi havia molt material investigat, va prendre la seva càmera per plasmar l’abús de poder de la multinacional nord-americana. “Vaig fer aquest treball perquè estava indignat com a ciutadà, fotògraf i com a artista i havia de reaccionar a això”.

Evasió de responsabilitats humanes i mediambientals 

Asselin no només mostra les pressions a què estan sotmesos els agricultors que utilitzen les llavors transgèniques i patentades de la companyia. El fotògraf va visitar diferents localitzacions dels Estats Units on Monsanto havia dut a terme les seves maniobres. També va voler conèixer els efectes de l’herbicida conegut com Agent Taronja utilitzat per l’aviació nord-americana durant la Guerra de Vietnam. Al voltant de 80 milions de litres d’aquest producte es van abocar en els boscos vietnamites.

A l’hospital d’obstetrícia tu  de Ho Chi Minh, Asselin es va trobar amb una sala plena de flascons en la qual es conserven fetus per al seu estudi científic. Tots són víctimes de l’agent químic, igual que Nguyên  Phuó’ng Quynh o Thuy Linh, que van néixer amb diverses malformacions i desordres genètics. “Fotografiar als nens a l’hospital va ser el més impactant. No obstant això, tenen una vitalitat increïble i vaig passar molt bons moments amb ells malgrat les seves discapacitats”, recorda.

Les imatges són una contextualització i no una manera de victimització, recalca el fotògraf. “Cadascuna de les històries que fotografio té el seu propi drama. Els grangers, tot i no tenir cap problema físic, van patir la mà de ferro de Monsanto que gairebé els porta a la fallida. Els fills dels veterans del Vietnam tenen seqüeles físiques molt semblants a la dels nens vietnamites. Al poble d’Anniston la població té càncer, diabetis, problemes d’aprenentatge. És un lloc arrasat que s’està convertint en un poble fantasma”.

Monsanto monopolitza el 90% de les llavors transgèniques venudes al món | Mathieu Asselin

 

Anniston i Sauget són dos exemples dels efectes de la contaminació derivada dels policlorobifenils (PCB) i la producció està prohibida des de 1977. Els PCB són bioacumulatius que provoquen el dipòsit de substàncies químiques en els éssers vius i es transmet per la cadena alimentària. També són agents teratogens pel que fa al desenvolupament embrionari, danyant d’aquesta manera els fetus i provocant malformacions, problemes hormonals i endocrins. Milers de tones de PCB van anar a parar a l’atmosfera, als aqüífers i als abocadors a la rodalia d’aquests municipis. Monsanto coneixia dels perills del component des de 1937 però no va fer res per protegir la població local.
Les laxes regulacions mediambientals als Estats Units han afavorit la multinacional, que durant dècades ha allargat els processos judicials per normalitzar la compensació econòmica per als seus demandants. “Les quantitats formen part del pressupost de Monsanto a la qual li surt més econòmic donar aquests diners que assegurar-se que no es comenten tots aquests crims”, diu Asselin.

Monsanto: una investigació fotogràfica desgrana l’evasió de responsabilitats mediambientals i humanes de la multinacional i presenta les devastadores conseqüències de les seves operacions. El treball d’Asselin és, a més, una denúncia que amaga enuig i frustració. “La majoria dels afectats volen que els seus drets es reconeguin i que Monsanto assumeixi els fets”.

 

Life is chemical”

El llibre compta amb un apartat que recull les diferents campanyes publicitàries de Monsanto de finals de la dècada de 1970. Eslògans com “Els químics t’ajuden a menjar millor” o “Sense químics, la vida seria impossible” van afavorir la maniobra de desinformació d’una companyia el lobby de la qual està tan ocupat com el seu bufet d’advocats.

Per Asselin, la població civil reacciona davant allò dràstic però el canvi es produeix de manera pausada. L’educació, proposa, és l’objectiu a llarg termini mentre expressa una cosa tan senzilla com difícil de portar a la pràctica de forma imminent: “Si la gent para de comprar productes que contiguin químics, BayerSyngentaDow i Monsanto se’n van a la merda. El que passa és que aquest sistema està sostingut pels governs que promouen aquest tipus d’agricultura química”.

“Si la gent para de comprar productes que contiguin químics, Bayer, Syngenta, Dow i Monsanto se’n van a la merda. El que passa és que aquest sistema està sostingut pels governs que promouen aquest tipus d’agricultura química”

Monsanto compta amb una ferma relació amb el govern nord-americà i especialment amb l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA en les seves sigles en anglès). És l’agermanament de la política i els diners que, com explica el fotògraf, afavoreix la creació de lleis modelades per encaixar els interessos d’aquestes empreses. “En molts casos, sobretot als EUA, són aquestes multinacionals les que escriuen les lleis”.

La societat civil exerceix pressió de manera conjunta. L’individualisme, diu Asselin, és molt convenient per al sistema capitalista. Per això treballs com Monsanto: una investigació fotogràfica donen l’oportunitat per encarar els desafiaments sobre drets humans, salut pública, seguretat alimentària o sostenibilitat als quals s’enfronta el nostre Planeta, alhora que s’exposen els interessos econòmics d’aquestes corporacions. “La fotografia no canviarà el món. La gent el canvia. La fotografia està per fer reflexionar, pensar d’una manera diferent i preguntar”.

 

Article publicat originalment a El Salto.