Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Institucions penitenciàries veta la 'Directa' sota l'acusació de "desestabilitzar el sistema penitenciari"

Una notificació rebuda per un dels presos informa que la publicació ha estat retinguda perquè el seu contingut “té com a objectiu la desestabilització del sistema penitenciari” i per tant, la direcció del centre “considera no convenient la seua entrega”

 

Vicent Almela | @La_Directa

El número 451 de la Directa -publicat el passat 4 d’abril- incloïa el reportatge “Revifa la lluita dins dels murs”, que explicava la proposta de lluita col·lectiva que un grup de presos i preses privats de llibertat a diferents centres penitenciaris de l’Estat espanyol havien endegat, amb l’objectiu de visibilitzar i denunciar les constants vulneracions que pateixen diàriament a les presons. Per elaborar-lo, la Directa va contactar per carta amb una quarantena de reclusos que participaven en la proposta de lluita i que van col·laborar explicant les seues experiències i testimonis de primera mà. Un cop publicat el reportatge, i com fem habitualment, des del col·lectiu es va decidir enviar la publicació a totes les persones que hi havien col·laborat -entre elles, els 35 presos que ens havien fet arribar els seus testimonis. Fins avui, no teníem constància que ningú, haguera rebut la publicació, tot i que fa més de dos mesos que es va enviar, ni tampoc se’ns havia retornat cap exemplar o enviat cap notificació per part d’Institucions Penitenciaries. Gràcies a un document d’intervenció de correspondència que ens fa arribar l’advocat d’un dels presos, ara ja sabem els motius pels quals la Directa ha estat “intervinguda”.

Per justificar aquesta acció s’empara amb els articles 51.5 de la Llei Orgànica Penitenciària i el 128.2 del vigent Reglament Penitenciari. Segons les normatives, les úniques publicacions que poden ser vetades són les que “no compten amb depòsit legal o peu d’impremta” o que “atempten contra la seguretat i el bon ordre del centre”

Segons la notificació, signada pel subdirector de seguretat del centre, el contingut de la publicació “té com a objectiu la desestabilització del sistema penitenciari”, i per tant la Direcció del centre “considera no convenient la seua entrega”. Per justificar aquesta acció s’empara amb els articles 51.5 de la Llei Orgànica Penitenciària i el 128.2 del vigent Reglament Penitenciari. Segons les normatives, les úniques publicacions que poden ser vetades són les que “no compten amb depòsit legal o peu d’impremta” -que no és el cas de la Directa-, o aquelles que “atempten contra la seguretat i el bon ordre del centre”. En aquest cas, la responsabilitat recau sobre la Direcció del centre en qüestió, i s’ha de notificar resolució tant a l’intern com al jutge de vigilància. De totes les publicacions enviades a un total de 35 reclusos tancats a 11 centres penitenciaris diferents d’arreu de l’Estat espanyol, només tenim constància d’aquesta notificació, tot i que cap altre intern hage rebut la Directa. Alguns d’ells, inclús ens han contactat per carta per demanar-nos explicacions sobre perquè no havíem enviat el número.


Una censura emparada

Tot i que el dret a la llibertat de premsa és un dret constitucional per a tothom i que, per tant, hauria de ser respectat també dins dels centres penitenciaris, la realitat es ben diferent. Segons Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, “fa molt de temps que s’aplica la censura de publicacions dins les presons i per justificar-ho sempre s’utilitzen conceptes molt poc clars, normalment sota l’excusa que atempten contra la seguretat del centre”. El de la Directa -explica- és un cas molt clar “d’atemptat contra la llibertat d’expressió i informació del pres perquè no podrà rebre una publicació, que es completament legal, per la seua situació d’intern”.

Per Rivera, tota aquesta relació entre el reclús i les Institucions Penitenciàries entren dins de la teoria de subjecció especial, en què l’intern té una posició d’inferioritat i subordinació a la institució que li obliga a acatar una sèrie de normes i reglaments i mantenir un règim disciplinari: “aquesta situació perpetua la desigualtat i la devaluació dels drets de les persones privades de llibertat, i en el cas de la llibertat de premsa, és tracta d’una vulneració més de totes les que ja pateixen els presos diàriament”.

A última hora de la tarda de dilluns, el senador d’Euskal Herria Bildu Jon Iñarritu ha presentat una pregunta escrita a la cambra alta sol·licitant informació sobre aquest veto. El membre del grup mixt al Senat ha formulat un total de tres peguntes –que també hauran de ser contestades per escrit– on en primer lloc demana la raó per la qual Institucions Penitenciàries considera que la Directa té com a objectiu “desestabilitzar el sistema penitenciari”, requerint els articles que justificarien la mesura. En segon terme, Iñarritu pregunta en quins centres penitenciaris s’ha retingut la publicació i per acabar reclama un llistat de les ocasions en les quals s’han dut a terme la mateixa pràctica durant la darrera dècada.

MÉS INFORMACIÓ

>> La vaga de fam a les presons reactiva la comunitat de lluita anticarcerària
>> Revifa la lluita dins dels murs
>> La veu dels presos en lluita
>> La llarga ombra del patiment penitenciari