“A les 22.30 h es pot observar com els companys de l’indicatiu RAYA portaven detingut al mateix subjecte que es va fer passar per periodista i que l’havia agredit”. Aquest és un extracte del relat recollit en una de les dues actes de compareixença dels antidisturbis de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) de la Policia Nacional espanyola a les quals ha pogut tenir accés la Directa. Els documents van ser elaborats per una inspectora i un sotsinspector de la Brigada Provincial de Policia Judicial de Barcelona des de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, ubicada al bell mig de la Via Laietana, la mateixa nit de la popularment coneguda com la “batalla d’Urquinaona”.
Albert Garcia, fotoperiodista del diari El País, va ser detingut tres hores abans per agents de la VIII UIP amb seu a Vigo (Pontevedra), mentre cobria els enfrontaments entre manifestants i policia a la cèntrica plaça barcelonina. “L’agent es topa amb el subjecte propinant-li aquest una forta empenta que el desequilibra. L’agent es gira per tractar d’agafar-lo, escapolint-se aquesta persona i propinant-li un fort cop, el que li ocasiona una contusió als dits”. Així és com l’inspector 81.161 i l’oficial 111.171 expliquen els instants abans de la detenció de Garcia en una de les actes que obra a la causa que dijous 14 d’octubre ha quedat vista per sentència després de celebrar-se el judici al jutjat penal 8 de Barcelona.
La ‘Directa’ ha tingut accés a les actes de compareixença dels antidisturbis de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) de la policia espanyola
Al final, la Fiscalia sol·licita condemnar a Garcia a una pena-multa de 4.320 euros per resistència a l’autoritat més 480 euros per un delicte lleu de lesions. Tanmateix, en el seu primer escrit d’acusació, la petició del ministeri fiscal era de divuit mesos de presó per atemptat contra agents de l’autoritat. Aquests càrrecs es basaven només en els testimonis de dos antidisturbis recollits en les dues actes de compareixença citades anteriorment i en la declaració durant el judici d’aquests dos agents i d’altres cinc companys seus. El testimoni cabdal d’un vuitè agent, que quedava reflectit en una primera acta redactada la nit dels fets, ja havia estat descartat abans del judici per l’Audiència de Barcelona. La nul·litat de l’acta, a petició de la defensa, ja havia fet que el judici arrenqués amb una petició de la fiscalia reduïda a nou mesos de privació de llibertat que un cop escoltats els testimonis ha estat impossible de sostenir per part de la fiscal.
Per la seva banda, Garcia ha negat categòricament els fets descrits pels agents i la seva lletrada, Marisa Díaz Figueroa, ha demanat la seva absolució. El fotoperiodista ha explicat que tot va començar quan va veure un grup d’antidisturbis colpejant un noi a terra: “Un dels joves els va dir algo i el van començar a estomacar, en una actuació, al meu entendre, fora de protocol. Jo ho veig i em disposo a fotografiar-ho mentre l’agent m’anava tapant, em va donar una empenta molt forta i li vaig demanar explicacions, perquè jo estava treballant”. L’acusat ha continuat la seva declaració explicant que, en el moment que va recriminar al policia la seva actitud, aquest “crida que l’he agredit i demana a uns companys seus que em detinguin. Jo no entenc res. Aleshores ja m’agafen pel coll, em deixen sense respiració, em tiren a terra i em traslladen fent-me mal”. Finalment, Garcia ha negat que empenyés en cap moment aquest agent, “al contrari, em van colpejar ells a mi”.
Dues actes, una versió oficial
La primera acta de compareixença sobre la qual es construïa part de la versió policial –que ha estat desestimada abans del judici– es va redactar a les 1.31 h de la matinada del 19 de novembre, mitjançant el testimoni del sotsinspector de la VII UIP de la Policia Nacional amb seu a Valladolid. L’antidisturbis amb la Targeta d’identificació Policial (TIP) 66.217 explicava que, al voltant de les 20.30 h, va observar com un jove vestit de negre i protegit amb un escut s’introduia en una de les portes del Teatre Borràs. “Observant com es disposava a agredir als agents, el sotsinspector s’aproxima al mateix procedint a la seva detenció”, narra el document oficial.
L’antidisturbis assegura que el fotoperiodista, carregat amb tot el seu equip i identificat amb el braçalet de premsa, el va agafar del coll de l’armilla i el va tirar a terra
Segons el relat del policia, en aquell instant hauria aparegut Albert Garcia, que preguntat pel motiu de la seva presència en aquell indret s’hauria identificat com a periodista deixant clar que no estava entorpint la tasca policial. Tot i això, el sotsinspector manifestava que li va ordenar que marxés, moment en el qual assegurava que el fotoperiodista, carregat amb tot el seu equip professional i identificat amb el braçalet taronja del Col·legi de Periodistes, “va agafar del coll de l’armilla antitrauma l’agent 66.217, tirant-lo a terra, el que va provocar que el detingut fugís juntament amb el periodista”.
Posteriorment, el relat de l’antidisturbis feia un salt temporal fins dues hores més tard, quan assegurava reconéixer Albert Garcia mentre el conduïen ja com a detingut els seus companys de l’indicatiu RAYA, segons la nomenclatura interna amb noms d’animals que el Ministeri de l’Interior va escollir per referir-se a cadascuna de les unitats de les UIP. “Portaven detingut al mateix subjecte que es va fer passar per periodista i l’havia agredit. A continuació, es dirigeix al cap de RAYA 30 per manifestar-li el que havia ocorregut, al que el cap del grup li contesta que ha estat detingut per fets de característiques similars, com entorpir una detenció”, clou l’acta de compareixença rubricada pel mateix agent a les dues de la matinada.
Tot seguit a la compareixença del sotsinspector, procedent de Valladolid la matinada del 19 d’octubre, l’inspector 81.161 i l’oficial 111.171 també van declarar a la Prefectura de Via Laietana davant la mateixa Brigada Provincial de Policia Judicial. En aquesta segona acta a la qual ha tingut accés la Directa, consta com els dos antidisturbis del grup RAYA –procedent de Vigo– van presentar Albert Garcia en qualitat de detingut i van entregar als mateixos policies que certificaven la compareixença anterior –que actuaven com a instructora i secretari– una motxilla amb dues càmeres fotogràfiques professionals, un casc negre de protecció i unes ulleres negres amb vidres transparents.
El relat dels dos agents narrava com, a la confluència de la plaça Urquinaona amb el carrer Pau Claris, van observar com altres policies estaven “duent a terme una immobilització d’una persona a terra requerint a crits suport per retirar a les nombroses persones que en aquell moment s’aplegaven al voltant d’ells”. L’explicació continua, “l’agent actuant indica als presents que han de retirar-se de l’indret per establir un perímetre de seguretat, obeint tots excepte el subjecte que es presenta com a detingut, el qual fa cas omís a les reiterades indicacions per distanciar-se”.
Un antidisturbi ha declarat durant el judici que té companys que “no havien vist una cosa com aquella ni als anys de plom al País Basc”
Després, segons la versió policial, Garcia hauria empès i colpejat l’agent: “a causa de l’actitud hostil del subjecte (…) es procedeix a la detenció, la qual ocorre a la calçada, oposant aquesta gran resistència”. Minuts després, durant el trasllat del fotoperiodista fins a les furgonetes policials aparcades al carrer de les Jonqueres, seria quan l’altre agent que completa la versió policial l’hauria identificat com la mateixa persona que l’havia tirat a terra evitant la detenció d’un manifestant dues hores abans.
L’oficial 111.171, un dels sota signants d’aquesta segona acta de compareixença, sí que ha declarat durant el judici per videoconferència des d’un hotel de Gran Canària i s’ha ratificat en què Garcia “va fer cas omís a les seves ordres d’apartar-se i li va donar una empenta”. També ha detallat com es va produir l’esquinç al dit polze que hauria patit aquell dia, però que no li van diagnosticar fins una setmana més tard. Aquesta lesió consta en l’acusació contra el fotoperiodista i és sobre la qual es fonamenta el delicte lleu de lesions. Tanmateix, el mateix agent ha explicat que se la va fer quan l’estava agafant: “Noto una petita rampa al dit, durant el forcejament”. Finalment, preguntat per l’ambient d’aquell dia al centre de Barcelona, l’antidisturbis ha afirmat: “Jo només portava un any a les unitats, hi ha gent que porta vint anys i deia que no havia vist una cosa com aquella ni als anys de plom al País Basc”.
Un “judici a la premsa”
Un dels punts més sorprenents de l’acta de compareixença dels policies que van detenir Garcia és quan l’inspector 81.161 assegurava que tres quarts d’hora després dels fets, quan encara mantenien un perímetre de seguretat a la plaça Urquinaona, “una persona que diu parlar pel detingut sol·licita entrevistar-se amb el responsable de la intervenció”. Segons el relat de l’agent d’antidisturbis, es tractaria de Pablo Ordaz, redactor en cap del diari El País, qui suposadament va informar aquest inspector que Garcia té “un caràcter molt impetuós, no sent la primera vegada que rep queixes de la seva actitud”. El policia també manifestava que el treballador d’El País li va explicar com abans que comencessin els incidents d’aquella jornada, en una reunió de treball, “li va cridar l’atenció per no portar l’armilla d’acreditació de premsa i a més les seves vestimentes eren obscures advertint-li que podria ser confós amb un manifestant violent, el que ja havia succeït en altres ocasions anteriors”.
Durant la setmana de protestes contra la sentència del procés hi va haver una setantena de periodistes ferits, un 70% en agressions perpetrades per cossos policials
El mateix Pablo Ordaz ha estat un dels testimonis que ha comparegut a petició de la defensa del fotoperiodista i, de la mateixa manera que prèviament ho havia fet Albert Garcia, ha estat molt categòric a l’hora de negar el relat policial: “Jo no vaig dir res de tot això, perquè és impossible”. Després, ha desmentit una a una les afirmacions de l’inspector 81.161, que el mateix policia havia corroborat minuts abans en la seva declaració també per videoconferència. Ordaz ha explicat que només s’han vist amb Garcia alguna vegada i que el dia dels fets no es van trobar: “No va haver-hi cap reunió de treball prèvia amb mi”. També ha explicat que quan va arribar la notícia de la detenció del fotoperiodista sí que va anar a parlar amb el cap de l’operatiu per interessar-se per la situació: “Li vaig dir que donàvem la cara per ell i l’únic que em va dir és que s’interessaria per la seva situació. Nosaltres el poc que tenim és la credibilitat, no donaràs la cara per algú de qui pensis malament”.
El cas d’Albert Garcia ha aixecat molta solidaritat entre periodistes i fotoperiodistes de molt mitjans de comunicació, alguns dels quals es van concentrar el dijous 7 d’octubre davant la delegació del govern espanyol a Barcelona per denunciar que el seu cas és un “judici a la premsa”. Paral·lelament, diversos sindicats i associacions professionals del gremi han publicat missives de suport a Garcia i han reclamat la seva absolució, així com la fi dels atacs a les professionals de la comunicació. Cal recordar que només aquella setmana de protestes contra la sentència del procés hi va haver setanta periodistes ferits, un 70% en agressions perpetrades per cossos policials, segons va recollir Mèdia.cat.
