El 3 de desembre a les set del matí l’Omar es disposava a entrar al seu lloc de treball, en una nau industrial del districte de Sant Andreu de Barcelona on, juntament amb els companys, havia de recollir els estris de jardineria per desplaçar-se a un parc de la ciutat. Dos funcionaris del Cos Nacional de Policia espanyola (CNP) adscrits al Grup d’Expulsions de Delinqüents Estrangers el van abordar, emmanillar i detenir, per després traslladar-lo a la comissaria de la Verneda. Començava el seu malson.
L’Omar, de 27 anys, originari del Marroc i que resideix a Barcelona des de finals de 2019, havia pernoctat durant mesos als carrers, fins que una fundació en va assumir l’acompanyament. De mica en mica va anar superant barreres, va aconseguir la residència, un habitatge i un lloc de treball. En aquest procés, l’Omar -via telefònica des del CIE- ens explica que s’hi ha «esforçat al màxim». «Vaig fer un curs d’arbitratge amb la Federació Catalana de Vòlei, em vaig treure el B2 de català, vaig fer un grau superior d’automoció i un curs de manteniment de plaques solars», enumera. Insisteix a llistar-ho perquè vol deixar clar que «si alguna cosa he fet a la vida és voler integrar-me a la societat catalana».
La suposada detenció de l’Omar per un delicte de terrorisme mai va existir, malgrat que un comissari en cap ho assegurava en un informe oficial que és l’origen del procediment d’expulsió
La detenció i posterior reclusió de l’Omar al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, ara fa un mes, es justificava per part de la Comissaria General d’Informació del CNP per una «amenaça real, actual i suficientment greu a la Seguretat Nacional» en referència a una «detenció per part dels Mossos d’Esquadra per un suposat delicte d’autoadoctrinament i incorporació a organització terrorista en data 27 de març de 2025». Doncs bé, aquella detenció va ser una fabulació, mai s’havia produït, malgrat que un comissari en cap assegurava negre sobre blanc que la dada l’havia confirmat accedint «al programa informàtic Argos 2.0 de la Direcció General de la Policia». Tant és així que, posteriorment, van haver de rectificar l’informe reconeixent la falsedat, un cop consultats els Mossos d’Esquadra. La policia catalana va emetre un nou informe on reconeixien que mai havien detingut l’Omar, i explicaven que en el bolcat d’un telèfon mòbil d’un altre home detingut el 27 de març de 2025 s’havia trobat un intercanvi de missatges de whatsapp amb l’Omar «centrats principalment en qüestions laborals i religioses». Aquell home era un company de feina de l’empresa de jardineria on treballa l’Omar.
«Això és un muntatge policial. Mai m’havien notificat que el meu nom aparegués en una causa judicial. A més, no soc responsable de cap missatge que m’enviïn al meu telèfon. Respecte als missatges que jo vaig enviar, exigeixo que una persona qualificada sobre estudis islàmics valori els meus missatges, perquè aquí el que hi ha és islamofòbia», s’exclama l’Omar, mentre ens destorba, de fons i a gran volum, la megafonia de les dependències del CIE, que crida els reclusos per a diferents tràmits. «Seria molt llarg d’explicar, però els missatges que m’atribueixen és com si parlar de passatges de la Bíblia amb Sant Pere o de l’antic testament de David i Goliat fossin una prova de radicalització», exemplifica. Cal recordar, a més, que el seu company de feina va quedar en llibertat al cap de poques setmanes de la detenció i es va reincorporar a l’empresa de jardineria.
L’advocada Altamira Guelbenzu denuncia que el procés “és com una piconadora que no es pot aturar fins que arribes al jutjat contenciós administratiu. Quan arribem a aquella fase l’Omar ja podria estar expulsat”
Mar Soriano i Altamira Guelbenzu, de la cooperativa d’advocades IACTA -que juntament amb l’advocat del torn d’ofici, estan fent l’acompanyament jurídic de l’Omar- destaquen que aquesta mena de procediment sancionador «no ofereix cap garantia de dret a defensa, la denúncia té l’absoluta presumpció de veracitat, amb expulsions vinculades a un suposat perill cap a la seguretat nacional». A Guelbenzu li crida l’atenció que «es faci constar que no cal que es detalli les investigacions de la policia i, per això, no cal respondre les preguntes presentades per les lletrades. És com una piconadora que no es pot aturar fins que arribes al jutjat contenciós administratiu. Quan arribem a aquella fase l’Omar ja podria estar expulsat i, per tant, no li serviria de res demostrar la falsedat de les acusacions». Les advocades denuncien que «l’informe policial està ple d’interpretacions subjectives i islamòfobes». A més, creuen que el fonament jurídic de tot plegat no existeix quan «l’internament al CIE es va acordar d’acord amb una detenció que mai s’havia produït i per no tenir un domicili conegut, cosa que també és falsa i hem pogut acreditar amb un certificat de la fundació que gestiona el seu pis a Santa Coloma de Gramenet».
L’Omar demana que no l’expulsin i que, en tot cas, el jutgin abans. «Res del que diuen no té res a veure amb el terrorisme. Mai he compartit res que pugui incitar a l’odi i a la violència, ho poden testificar moltes persones que em coneixen. Soc una persona oberta al diàleg, oberta a la cultura i a integrar-me, a participar de tallers sobre gènere, una persona extremista no estaria fent tot el que jo he fet», es referma, i recorda que el seu sou és l’única ajuda que arriba a la seva família de nou persones d’un municipi al nord-est del Marroc: «tot l’esforç de la meva vida quedaria destruït».
