Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Maria João, activista de l'agrupació Stop Despejos

“El nostre objectiu és l’habitatge incondicional per a tothom”

/ Gonçalo Fonseca

El 2011, quan els organismes crediticis marcaven el pas a les economies més febles del continent, el Fons Monetari Internacional va intervenir les finances portugueses. Hi va haver protestes a Lisboa. Eren temps convulsos, però no només al carrer. Aquell any, Maria João va perdre el pare i va decidir abandonar la seva vocació, l’art, després d’arribar a la conclusió que és una carrera precària si no es pot comptar amb el suport familiar. Va començar a treballar com a teleoperadora i va llogar una habitació; també es va iniciar en l’activisme. Ara està implicada a Stop Despejos, agrupació que treballa per aturar els desnonaments. Ella mateixa es troba actualment en risc de ser desnonada, després que la propietat del pis on viu des de fa més de sis anys i on ocupava una habitació en règim de subarrendament hagi decidit fer-la fora perquè la titular del pis ha mort. L’empresa propietària és un gran tenidor. Portugal és el país d’Europa amb més pisos per habitant, però un de cada deu està buit.

Estàs implicada en el moviment pel dret a l’habitatge i en risc de ser desnonada en plena pandèmia.

Sí, en aquest moment estic en greu perill de ser desnonada. El 2013 vaig venir a aquesta casa a viure en una habitació. La persona que va llogar la casa era la meva companya de feina. Quan va morir, el 2019, vaig contactar amb els propietaris, però em van demanar immediatament que deixés la casa. Els vaig informar que no tinc alternativa a l’habitatge i que m’arrisco a viure al carrer. Ara, si no hi ha un enfrontament molt fort, seré expulsada sense habitatge alternatiu. El 16 de desembre de 2020 vaig rebre una notificació del jutjat civil de Lisboa, a instàncies de l’empresa Sociedade Civil Imobiliária Someran. Coincidint amb la data que vaig rebre la notificació, el primer ministre, António Costa, va demanar a la gent que es quedés a casa per protegir-se de la pandèmia. És a dir, en un moment en què hauria de tenir un refugi per protegir-me del coronavirus tinc el risc de perdre la casa.

Quina és la situació del dret a l’habitatge a Portugal?

La situació del dret a l’habitatge a Portugal és molt greu, hi va haver una liberalització total de la llei d’arrendaments urbans. Tota la població sense ocupació estable i treball precari està en risc. Fa temps que ens veiem obligades a compartir habitatge, dividint la casa en habitacions. Hi ha molts contractes d’arrendament il·legals i desnonaments. La població precària està abandonada i desprotegida. La classe mitjana actual, amb la liberalització de la llei d’arrendament, corre el risc d’obtenir només contractes d’arrendament per a cinc anys. S’ha establert una mesura d’emergència que impedeix la finalització dels contractes de lloguer, però només mentre duri la pandèmia.

Quines mesures estructurals s’han pres per pal·liar l’especulació immobiliària?

“Quan acabi la pandèmia, el liberalisme, la gentrificació i el turisme seran encara més agressius”

No hi ha mesures estructurals per al dret a l’habitatge. D’altra banda, el percentatge d’habitatge social és molt baix. Per exemple, el propietari del pis on visc té desenes d’edificis a Lisboa amb molts apartaments buits i em pot expulsar sense donar-me alternativa habitacional. Al mateix temps, l’Ajuntament de Lisboa també té molts apartaments buits, però no augmenta les licitacions d’accés a l’habitatge públic. Es parla de regulació d’ingressos, surten algunes novetats. Tanmateix, a la pràctica no hi ha regulació. La situació és molt greu, però la població es manté conformista.

En aquest context, quin és el futur del moviment a curt termini?

Com que la majoria de la població té poca pràctica en l’activisme i en la democràcia participativa, el moviment pel dret a l’habitatge es debilita. El fet és que els mitjans de comunicació només se centren en el problema de la pandèmia i la necessitat d’una distància social per protegir-nos del virus. Vivim una tragèdia sanitària, hi ha moltes morts diàries. Malgrat això, a Portugal hi ha molts edificis buits, siguin edificis públics o privats. Crec que quan acabi la pandèmia, el liberalisme, la gentrificació i el turisme seran encara més agressius. La manca d’estratègia humanista i la conformitat general de la població em fa sentir una enorme decepció. Però l’objectiu del moviment social Stop Despejos és l’habitatge incondicional per a tothom.

Article publicat al número 517 publicación número 517 de la Directa