Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El nou director dels Mossos va sancionar centenars de manifestants durant l'etapa Felip Puig

Andreu Joan Martínez va aplicar la llei Corcuera –precursora de la llei Mordassa– a manifestants per la sanitat pública, a un grup d'antifeixistes que boicotejaven un acte de Josep Anglada i contra una protesta de familiars del cas Ciutat Morta

Andreu Joan Martínez fou l'encarregat de sancionar manifestants els anys 2011 i 2012 / Arxiu

“S’ha d’acabar la repressió, s’ha d’acabar la repressió”. Va ser una de les afirmacions de l’actual president de la Generalitat Quim Torra durant el ple d’investidura al Parlament de Catalunya, el 14 de maig de 2018. Un cop va prendre possessió del càrrec el conjunt del Govern l’article 155 de la Constitució espanyola va quedar sense efecte i, el president Torra, va recuperar el control sobre els Mossos d’Esquadra. Al capdavant del departament d’Interior hi va situar Miquel Buch, exalcalde de Premià de Mar, però les regnes operatives de la policia catalana han quedat en mans del tàndem Brauli Duart i Andreu Joan Martínez, un cop apartat Ferran López de les tasques de comissari en cap.

Duart i Martínez tenen experiència en l’àmbit de la seguretat, ja havien fet equip a la demarcació de Tarragona, però és Martínez qui acumula una major trajectòria al departament d’Interior, on va estar a les ordres de Felip Puig durant els anys més durs de la repressió contra el moviment del 15-M. Fou Director General de l’Administració de Seguretat, en substitució de l’incombustible Joan Delort, i després que el lloretenc Xavier Crespo es veiés forçat a renunciar al càrrec arran de l’esclat del cas Clotilde de corrupció.

Va estar present a la sala de comandament de la repressió durant el desallotjament de l’acampada indignada de la plaça de Catalunya de Barcelona, al costat del defenestrat Manel Prat, i ara torna al departament com a Director General de la Policia, d’on va caure Prat arran de les mentides del cas Ester Quintana (posteriorment va ser fitxat com a cap de comunicació i màrqueting de la cadena de supermercats BonPreu).

Les dues tandes més multitudinàries de sancions van arribar l’estiu i la tardor de l’any 2011, pocs mesos després de la violència policial del 27 de maig a la plaça de Catalunya de Barcelona

Andreu Joan Martínez els anys 2011 i 2012 fou l’encarregat de sancionar manifestants. La seva signatura apareixia a totes les multes administratives que rebien els activistes a qui els Mossos d’Esquadra aplicaven la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, l’aleshores llei Corcuera i actual llei Mordassa. L’aplicació de la doctrina de tolerància zero de Felip Puig, que va quedar immortalitzada amb la frase “anirem fins allà on permet la llei i una mica més”, va agafar forma en una allau de multes a tota mena d’entitats polítiques, socials, veïnals i sindicals. Les dues tandes més multitudinàries de sancions van arribar l’estiu i la tardor de l’any 2011, pocs mesos després de la violència policial del 27 de maig a la plaça de Catalunya de Barcelona, que va deixar 120 persones ferides, algunes de les quals hospitalitzades. Jordi Arasa, sotsinspector de l’ARRO Barcelona, va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona per la brutalitat emprada –en concret, pels cops de porra a l’ex diputat de la CUP David Fernàndez–, i així i tot, ha mantingut durant tots aquests anys càrrec i funcions. Va comandar l’operatiu conjunt amb la Guàrdia Civil a les portes del departament d’Economia el 20 de setembre de 2017 i les càrregues contra manifestants que protestaven per la detenció de Carles Puigdemont el 25 de març de 2018 en el perímetre de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona.

 

Llei Corcuera a manifestants per la sanitat pública i contra el feixisme

El primer grup de manifestants sancionats per Andreu Joan Martínez va ser encapsulat pels Mossos d’Esquadra el 21 de juliol de 2011, un dia després de la manifestació a Barcelona convocada per les assemblees d’indignades, a la sortida de l’estació de metro de Ciutadella-Vila Olímpica. Van ser 77 les persones identificades i ho van justificar dient que s’havia celebrat “una manifestació que no havia estat comunicada oficialment i pels desperfectes causats al centre de Barcelona”. Els desperfectes feien referència a la col·locació d’adhesius. La retenció va durar més d’una hora i mitja. La jornada del 21 de juliol va començar ben d’hora, amb talls de trànsit a l’avinguda Diagonal i l’avinguda Meridiana –on van ser identificades 45 persones més, al carrer de Rio de Janeiro–. Després les manifestants van baixar fins al Passeig de Gràcia i van agafar el metro per dirigir-se a una concentració contra l’ERO a l’Hospital del Mar. Totes elles van rebre una multa amb la signatura de Martínez.

La infracció s’hauria comès, segons Martínez, per la desobediència, ja que els Mossos asseguren que “es va donar l’ordre als manifestants de què es tractava d’una manifestació no comunicada i que finalitzessin immediatament”

El segon grup multitudinari sancionat va ser d’antifeixistes que es van manifestar, el 2 d’octubre, contra un acte de la xenòfoba Plataforma per Catalunya de Josep Anglada a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Els Mossos també les van encapsular, quan es trobaven al carrer de la Bòria. La retenció i identificació va durar més de dues hores, amb escorcolls i dues detencions. Una, d’un home que va dir-li als Mossos “covards”. En el document de sanció Martínez exposava que “durant el recorregut els manifestants van impedir la normal circulació tant dels vehicles particulars com dels serveis públics, pel que va ser necessari que la Guàrdia Urbana tallés la circulació, i es van haver de desviar diferents línies d’autobusos” i asseguren que “a causa de dues concentracions la manifestació no comunicada dificultava la prevenció i manteniment de la seguretat ciutadana per part dels agents i membres dels cossos de seguretat”. La infracció s’hauria comès, segons Martínez, per la desobediència dels i les manifestants, ja que els Mossos asseguren que “es va donar l’ordre als manifestants de què es tractava d’una manifestació no comunicada i que finalitzessin immediatament”, i les manifestants van desobeir, prosseguint amb la protesta. A finals del mes d’octubre van ser 220 les persones a les quals s’havia notificat una multa en aplicació de la llei Corcuera.

El 4 de febrer de 2012 també fou sancionada –per l’ara Director General dels Mossos– una de les amigues de les víctimes del muntatge policial del cas Ciutat Morta, a qui li van aplicar la llei Corcuera quan estava recollint signatures a les portes del Palau de Justícia de Barcelona. L’argument emprat en aquella ocasió fou que el nombre de persones que s’hi aplegava era superior a 20 i l’acte no havia estat comunicat.

La llista de col·lectius afectats per la repressió fou llarga, assemblees del 15-M i de la PAH, sindicats alternatius (IAC, CGT, CNT, Intersindical-CSC), col·lectius anarquistes, antifeixistes, assemblees de centres socials i organitzacions de l’Esquerra Independentista, amb sancions que oscil·laven entre els 300,52 i els 30.050,61 euros.