Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El Palau de les Arts de València acull una obra que no remunera el treball escènic de 60 figurants

El centre escènic elegeix 60 figurants que actuaran a l’obra 'La flauta màgica de Mozart', dirigida per Graham Vick, de manera no remunerada. L’Associació de Professionals de la Dansa del País Valencià i l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians denuncien que no és la primera vegada que 'les Arts' du a terme “pràctiques abusives”

El Palau de les Arts Reina Sofia, Valencia / Arxiu

El Palau de les Arts, el teatre de l’òpera de València, va elegir ahir 60 figurants per treballar a l’obra La flauta màgica de Mozart que no rebran cap tipus de remuneració. Les Arts ha justificat aquesta oferta no remunerada per tractar-se d’una “iniciativa purament social i cultural, i amb l’objectiu d’apropar l’òpera al gran públic”. Tanmateix, per la presidenta de l’Associació de Professionals de la Dansa, Ángela Verdugo, “si es tractara d’un projecte social el més normal és que es tinga contacte amb el col·lectiu al qual vols arribar, o que aquest estiga més definit”. La setmana passada l’Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana (APDCV) i l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) ja van denunciar l’oferta del Palau, que buscava artistes per participar en l’obra La flauta màgica de Mozart, dirigida pel director Graham Vick.

“No estem en contra de les iniciatives socials, estem en contra de les hores i de l’esforç que requereixen els assaigs, les quals haurien d’estar remunerades”, denuncia Verdugo. L’oferta consisteix en un mes d’assaigs a les vesprades –inclosos caps de setmana– i sis dies de representacions. A la pàgina d’inscripció per al càsting de l’obra es matisa que busquen persones no professionals amb l’únic requeriment “de col·laborar de forma desinteressada i entrar en joc d’una manera fàcil, amb entrega i emoció”. Matís que entra en contradicció amb el que demanaven abans de l’expiració de la data d’inscripció: currículum, imatges, altres produccions al Palau de les Arts, i especialitat, punt en el qual es podien escollir disciplines com contorsionisme, gimnàstica rítmica, esgrima o xanques. “Quan un treball escènic té exigències com qualsevol lloc laboral, no pot ser sense remuneració”, denuncien l’APDCV i l’AAPV.

Captura del web del Palau de les Arts on s’anima la gent a presentar-se voluntàriament al càsting per a la representació |Arxiu

 

A arran de la polèmica que ha causat la convocatòria, el director Graham Vick ha fet públic un comunicat en què justifica l’oferta per la “tensió creativa” que crea l’elenc compost per ciutadanes locals i professionals, referenciant-se en obres com La batalla d’Alger de Gillo Pontecorvo o L’arbre dels esclops d’Ermanno Olmi, films de culte en els quals actors i actrius professionals convivien amb persones sense experiència. “Aquesta fusió de la matèria primera amb la sofisticació artística -a vegades excessivament fosca- és l’eix d’aquest viatge”, esgrimeix el comunicat.

Segons l’Associació de Professionals de la Dansa no és la primera vegada que el Palau de les Arts du a terme pràctiques abusives. “Per exemple, han contractat ballarines com a figurants, i després els han utilitzat a altres rols, però amb el mateix contracte”

Segons denuncia la presidenta de l’APDCV, no és de la primera vegada que el Palau de les Arts du a terme pràctiques abusives. “Per exemple, han contractat ballarines com a figurants, i després les han utilitzat a altres rols, però amb el mateix contracte”. Des de l’associació volen enviar una sol·licitud de reunió per negociar la modificació per futures convocatòries amb l’objectiu de revisar cadascun dels perfils i definir bé les seues competències. “Estem expectants per veure que passa amb l’estatut de l’artista, perquè establiria unes bases legals per evitar eixa classe de problemàtiques”, afegeix Verdugo, fent referència al recentment aprovat Estatut de l’artista.

 

L’Estatut de l’artista, una reivindicació històrica

La comissió de cultura del congrés va aprovar per unanimitat el juny passat la creació d’una comissió per l’elaboració de l’Estatut de l’artista. Es tracta d’una reivindicació històrica per part del sector cultural i proposa un marc laboral legal i fiscal bàsic per fer possible la regulació de l’activitat de les professionals de l’escena i la creació.

El document aprovat, l’Informe de la Subcomissió per l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista, comportaria la modificació de tres lleis: la de l’IRPF, el règim de persones autònomes i l’enjudiciament civil. Així mateix, inclou una sèrie de mesures concretes, les quals possibilitarien la tributació de les treballadores segons una mitjana d’ingressos dels últims tres o quatre anys, compatibilitzar el cobrament de drets d’autor i la percepció de la pensió de jubilació. També que l’artista es puga acollir a l’exempció del 30% en l’IRPF en tractar-se d’un treball de rendes irregulars, l’ampliació del concepte de treballador cultural –que inclouria també  a productores o càmeres que tinguen també contractes intermitents–, un conveni especial que assegure tenir dret a l’atur i a la baixa de maternitat o garantir la representativitat sindical.