Fer possible un mitjà de comunicació en català, d’actualitat, investigació, debat i anàlisi, i amb un llarg bagatge periodístic com la Directa té un preu. Han passat vint anys des del seu naixement i ja podem dir que hem aconseguit fer-nos un lloc dins l’ecosistema mediàtic dels Països Catalans. La Directa ha estat capaç de col·locar investigacions a l’agenda pública, esquerdant silencis amb periodisme de carrer i de dades. Al mateix temps que ens centrem a incomodar el poder, no volem deixar de ser una finestra des d’on conèixer molts dels projectes polítics, socials i culturals que impugnen un sistema basat en la desigualtat.
Tot això té un preu
Imprimir i enviar la Directa costa cada mes 7.000 euros, el 23% de la despesa total. Tanmateix, la part més important del projecte són els sous de les tretze treballadores (el 68,93% del pressupost anual) que s’encarreguen d’un munt de tasques visibles i invisibles per fer possible la publicació d’articles i reportatges a la revista en paper i al web. A més, aquest mitjà, però no seria possible sense l’aportació imprescindible d’un centenar de col·laboradores.
Una redacció on debatre, discutir, investigar i, en definitiva, fer periodisme també necessita una infraestructura, i el seu manteniment, que comporta 15.700 euros l’any. Tot això sense comptar les despeses de gestoria, manteniment informàtic i altres proveïdors que sumen 15.000 euros més.
El nostre pressupost anual de 482.439 euros, en gran part, se sosté gràcies a les subscripcions. Aquestes són l’espina dorsal del projecte i representen un 71,3% dels ingressos, 346.704 euros. I que ho siguin és una decisió política. Com també ho és que un 14,39% dels ingressos, uns 69.000 euros, provingui de la participació periodística a xerrades o espais cooperatius així com de la col·laboració amb entitats en l’elaboració de suplements.
Des de l’inici vam decidir no dependre de les subvencions i limitar al 15% els recursos provinents de la publicitat per no posar en risc el mitjà. Tot i el topall, la realitat és que en l’actualitat, només el 5,81% dels nostres ingressos venen de la publicitat i, a més, no hi tenen cabuda ni bancs, ni fons d’inversió ni multinacionals.
Prioritzem aquelles iniciatives econòmiques i socials que proposen consums alternatius, cooperatius i d’autoocupació i no permetem publicitat que atempta contra la dignitat de les persones o vulnera els drets fonamentals. Alhora, diferenciem clarament informació de publicitat i evitem que envaeixi la lectura; només la mostrem dins els espais específicament habilitats.
Vint anys tenen un preu
Afortunadament, en aquests vint anys han nascut nous mitjans de comunicació en el marc de l’economia social i solidària. S’ha enfortit el model de redaccions amb governança i finançament cooperatiu, però alhora vivim temps de concentració i oligopolis mediàtics i comunicatius, amb propietaris que prioritzen els beneficis per sobre de la informació contrastada.
En aquest context, la Directa arriba al seu vintè aniversari amb una base social forta: 4.500 subscripcions i 360 persones i entitats sòcies. Així refermem la idea que la independència econòmica del mitjà és la que permet la independència editorial i és això el que fa possible investigar a fons les elits polítiques i empresarials. Precisament la base social és la que va permetre que l’any 2016 la Directa fes el pas a cooperativa i es consolidés com un mitjà de comunicació de l’economia social i solidària, en català i amb el marc territorial dels Països Catalans.
El preu de no estar en venda és alt, perquè el periodisme compromès no té preu, però té costos. Per garantir que continuem fent investigacions incòmodes per al poder, ens cal conservar la base social que tenim i ampliar-la. Fem-la créixer, subscriu-t’hi.
