Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El protocol de prevenció del coronavirus a les presons indigna els col·lectius de familiars i de defensa dels drets de les persones recluses

Diverses organitzacions en defensa dels drets humans han presentat una queixa al Defensor del Poble davant les mesures de prevenció del focus infecciós dins dels centres penitenciaris que el Ministeri de l'interior i la Generalitat catalana estan implementant des del passat dimarts, ja que entenen que vulneren els drets fonamentals de les internes i proposen una sèrie de recomanacions dirigides a les institucions penitenciàries perquè es respecten aquests drets durant el període d'emergència

Marxa de solidaritat amb les preses les portes de la presó de Castelló, el passat 1 de març / Arxiu

Després de més de dos mesos de propagació, resulta evident afirmar que el virus SARS-CoV-2 (més conegut com a COVID-19, o coronavirus) no afecta de la mateixa manera a totes les persones, especialment depenent de la seua edat i el seu estat de salut en el moment del contagi. Però sovint, no tenim en compte un altre factor important, que és el règim de llibertat en el que es troben aquestes. Especialment greu és la situació que viuen les persones privades de llibertat als centres penitenciaris de l’Estat espanyol, on actualment el 41,66% de les places mèdiques estan sense cobrir, i on l’amuntegament dels interns als mòduls fa que les malalties i les infeccions es propaguen molt més ràpid. Amb una població penitenciaria de 58,369 persones –aquestes dades de finals 2019 no inclouen els centres penitenciaris catalans– avui a les presons de l’Estat espanyol tan sols hi ha en actiu 285 metges i 6 psiquiatres per atendre a tota la població reclusa, un personal que segons un comunicat publicat per la cooperativa d’advocats madrilenya Red Jurídica, suposa “una ràtio totalment insuficient” per atendre les necessitats de les persones preses en el dia a dia, i encara més en l’estat d’emergència en el que ens trobem amb l’expansió exponcencial del virus. En aquesta línia, els recursos pressupostaris destinats per part del govern a la sanitat penitenciaria també han baixat exponencialment des de 2016, reduint-se fins a un 17% en els darrers tres anys, segons dades oferides pel mateix ministeri a una pregunta parlamentària efectuada pel diputat de Bildu Jon Iñarritu el passat mes de desembre.

De moment, des del Ministeri de l’Interior espanyol s’estan seguint fil per randa les mesures penitenciàries de prevenció aplicades fa una setmana pel govern italià, on des de principis de març s’han suspès totalment les visites d’amics i familiars a totes les presons del país, fins al pròxim 22 de març, i on també s’hi han cancel·lat els permisos de sortida dels interns per realitzar activitats fora dels centres penitenciaris, de moment, fins d’aquí dues setmanes. Segons un comunicat publicat el passat 3 de març pel Mecanisme Nacional per la Prevenció de la Tortura italià, aquestes mesures suposaven “unes restriccions injustificades als drets de les persones privades de llibertat”. Les retallades de drets i llibertats aplicades a les persones preses pel govern de Conte van provocar motins a una cinquantena de presons italianes, especialment visibles a la presó de San Vittore de Milà, on una desena de presos es va pujar a la teulada amb una pancarta que demanava l’indult, o als centres penitenciaris de Palerm, Bari o Mòdena. En total, tretze persones han perdut la vida durant les protestes a les presons, segons les autoritats italianes, a causa d’una “intoxicació pel consum de substàncies” –en els pròxims dies s’obriran investigacions per aclarir els motius. A la presó de Foggia 370 interns van aconseguir fugar-se, dels quals més de la meitat continuen lliures ara per ara, i més de 1,500 interns han sigut traslladats de centre en represalia per participar en els motins. Les persones preses i els seus familiars denuncien que el virus s’ha estès entre la població reclusa, i que no s’estan realitzant anàlisis ni aplicant els protocols per controlar la malaltia dins de les presons, que precisament en aquest país es caracteritzen per la sobrepoblació (a les presons estatals hi ha capacitat per 50.950 persones, i actualment a l’estat italià n’hi ha 61.230 persones privades de llibertat).

Des del Ministeri de l’Interior espanyol s’estan seguint fil per randa les mesures de prevenció aplicades fa una setmana pel govern italià, on s’han suspès les visites d’amics i familiars a totes les presons del país fins al 22 de març, i on també s’hi han cancel·lat els permisos de sortida dels interns per realitzar activitats fora dels centres

Ahir el Ministeri d’Interior del govern espanyol augmentava encara més les mesures de prevenció, i decidia aïllar per complet els 69 centres penitenciaris que depenen de l’Estat -excepte els de Catalunya que són competència de la Generalitat catalana–, una mesura que afecta els vora 60.000 persones reclusos i 23.000 funcionàries. Aquesta decisió es prenia, segons el govern, després de detectar-se dos casos d’infecció positius del virus: el una treballadora del jardí d’infància de la presó d’Aranjuez (Madrid), fet que ha provocat que cinc preses estiguen en observació en una cel·la d’aïllament des de fa més d’una setmana, i el d’una persona presa al centre penitenciari de Zaballa (Àlaba), que va tenir contacte amb un agent de l’Ertzaina infectat durant un procés de custòdia, i que actualment també es troba en aïllament.

Per tant, des d’ahir dijous, a les presons espanyoles s’han prohibit totes les comunicacions familiars i íntimes (mitjançant vis a vis), s’ha limitat l’accés als centres de dinamitzadores de tallers, voluntàries d’ONG o observadores de drets humans, s’ha reduït l’activitat educativa i les sortides incloses en els tractaments de reinserció de les persones preses i s’han limitat al mínim indispensable –només sota criteris mèdics– els trasllats entre centres. S’espera que aquestes mesures tinguen una durada de catorze dies i, com a compensació, durant aquest període el departament d’interior ha assegurat que les persones preses podran gaudir de més trucades telefòniques -15 a la setmana, en lloc de 10-, una mesura que des dels grups de suport a persones preses, les famílies i les entitats de defensa dels drets humans es considera “totalment insuficient”.

Presos al sostre del penal de San Vittore, a Milà, que protestaven per les restriccions imposades a causa del coronavirus |Arxiu

Davant aquestes restriccions que afecten les llibertats bàsiques de les persones preses, l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA), amb el suport d’una dotzena d’organitzacions en defensa dels drets humans, la salut i l’advocacia, va decidir presentar el passat dimecres una queixa davant el Defensor del Poble, denunciant que les mesures penitenciàries imposades des del govern espanyol “són molt similars” a les aplicades en Itàlia, i demanant una implicació institucional ferma “perquè es respecten els drets fonamentals de les persones que es troben privades de llibertat i les seves famílies” durant aquest procés d’emergència sanitària arreu de l’Estat.


Entitats en defensa dels drets humans, en alerta per la situació a les presons catalanes

Tot i que de manera menys dràstica que les Institucions Penitenciaries espanyoles, el departament de justícia de la Generalitat de Catalunya va anunciar el passat dimarts que de moment suprimia el trasllat de persones preses des dels centres penitenciaris que són sota la seva jurisdicció i cancel·lava les activitats grupals –tant dins com fora de la presó–, per minimitzar l’impacte de la propagació del virus entre la població reclosa, on de moment no hi ha cap cas de corona virus enregistrat. Avui divendres mateix, i seguint el procediment aplicat per les institucions penitenciàries espanyoles, acaba de prohibir també els vis a vis familiars i íntims a totes les presons catalanes, i d’ara en avant només permetrà les comunicacions de vint minuts a través de vidre, que normalment es realitzen als centres penitenciaris durant el cap de setmana.

Avui divendres mateix, i seguint el procediment aplicat per les institucions penitenciàries espanyoles, el Departament de Justícia de la Generalitat catalana acaba de prohibir també els vis a vis familiars i íntims a totes les presons catalanes, i d’ara en avant només permetrà les comunicacions de vint minuts a través de vidre

Des de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, el passat dimecres es va publicar un comunicat adreçat al Síndic de Greuges, al mecanisme català per a la Prevenció de la Tortura i a la direcció de salut penitenciaria de l’Institut Català de Salut (ICS), en el qual es es feia una sèrie de recomanacions per tenir en compte a l’hora d’aplicar mesures preventives en la propagació del COVID-19 a les presons, tractant sempre de respectar els drets fonamentals de les persones privades de llibertat i poder evitar situacions com les viscudes a Itàlia derivades de la desesperació i la falta d’informació per part de les persones preses, les seues families i persones properes. Aquestes recomanacions dirigides a les institucions penitenciàries catalanes inclouen, entre altres, intentar evitar que es suspenguen les comunicacions –tant les ordinàries com el vis a vis– de forma dràstica, ampliar el temps de les trucades a vint minuts a totes les internes –inclús si les tenen restringides per sanció–, permetre les comunicacions via videoconferència, concedir beneficis penitenciaris a les persones preses que estan complint el final de la condemna o que pateixen patologies que serien millor tractades en centres de salut no penitenciaris, o evitar la suspensió total dels permisos penitenciaris per poder sortir de presó (valorant cada cas individualment).

Segons explica Rachele Stroppa, investigadora de l’OSPDH, “no pot ser que la solució per prevenir el virus siga ficar a una persona en una cel·la d’aïllament d’un centre penitenciari durant quinze dies”, ja que això suposaria una “vulneració fragant de drets”. Segons Stroppa aquesta persona, “hauria de tractar-se en un entorn mèdic com qualsevol altra persona”. Concretament l’article 208.1 del Reglament Penitenciari estipula que a les persones preses se’ls garantirà una atenció mèdica-sanitària equivalent a la dispensada al conjunt de la població”. La investigadora de l’Observatori també considera important que “les institucions penitenciàries i els treballadors dels centres facin un esforç per informar bé a les persones preses i les famílies de la situació en cada moment”, ja que la falta d’informació va ser un dels principals motius pels quals es van produir les protestes a Itàlia. “Les presons no són espais preparats per a tenir a persones que puguen contagiar a altres, si fora ens demanen que mantenim un metre i mig de distància per les nostres comunicacions, com es podran respectar aquestes distàncies dins les presons?”, es pregunta.

Segons Rachele Stroppa, investigadora de l’OSPDH, “no pot ser que la solució per prevenir el virus siga ficar a una persona en una cel·la d’aïllament d’un centre penitenciari durant quinze dies”, ja que això suposaria una “vulneració fragant de drets”

Des de l’associació Famílies de Presos a Catalunya també han mostrat la seua preocupació respecte a les retallades de drets de les persones preses. Gràcia Amo, membre de l’associació, assegura que no deixaran d’anar a les presons a comunicar-se amb les persones internes aquest cap de setmana: “tenim por, però no podem deixar als presos sols davant aquesta situació –explica–. Si fora ja estem alarmades, imagina’t dins, on tot s’intensifica i no tenen a penes informació sobre el que està passant fora”. Segons Amo, les institucions penitenciàries podrien “almenys allargar les comunicacions de vint a cinquanta minuts -com els vis a vis- i augmentar el temps de les trucades a tots els presos”, així com “fixar-se en les polítiques aplicades en altres països com Iran, on han sortit de permís més de 70,000 presos com a mesura de prevenció del contagi del coronavirus a les presons”.


La campanya estatal pel tancament dels CIE també sol·licita mesures urgents

En paral·lel, en un comunicat publicat avui per part de les entitats que formen part de la Campanya pel Tancament dels CIE i la fi de les deportacions, es demana a les institucions espanyoles “el tancament immediat dels centres d’internament de persones migrants, la posada en llibertat de totes les persones retingudes i l’aturada de les deportacions”, amb motiu de l’emergència viscuda a causa de l’expansió del virus SARS-CoV-2. Segons que explica, el document molts països han adoptat restriccions d’accés a persones provinents de l’estat espanyol -que ara mateix és el cinquè país amb més casos- i que per tant el fet de voler dur a terme deportacions en aquests moments suposaria “una gran irresponsabilitat política a causa del provat efecte multiplicador dels desplaçaments internacionals i la propagació de la pandèmia”, i també “pel perill que generaria en països on encara no hi ha hagut casos de contagi, o en els que no compten amb els medis sanitaris suficients com per fer-hi front”.