Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Diversos sectors socials reclamen posar la sanitat privada a disposició pública per fer front al COVID-19

Davant l'increment d'hospitalitzacions per coronavirus, la mirada d'alguns col·lectius, plataformes de defensa de la sanitat pública i sindicats també s'ha fixat sobre el paper dels centres privats i sobre com poden afectar les retallades sanitàries en la resposta a la crisi

L'accés a Urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona, aquesta setmana / Sira Esclasans

La Generalitat valenciana ha aprovat un decret d’urgència per disposar de centres privats, en centres hospitalaris privats de la Comunitat de Madrid ja hi ha més de 120 pacients afectades, i a Catalunya, la Consellera de Sanitat, ha instat els hospitals de gestió privada a “col·laborar”, davant de la situació generada pel focus infecciós del coronavirus. Mentrestant, alguns col·lectius, plataformes i organitzacions polítiques reclamen nítidament que tota la infraestructura sanitària privada es posi a disposició de la ciutadania. En una proposta conjunta, el Sindicat de Llogaters de Catalunya, CGT Catalunya, la Intersindical Alernativa (IAC), Élite Taxi i Riders per Drets fan una crida a “intervenir els recursos sanitaris privats i posar-los al servei de l’interès general”; la Marea Blanca, al seu torn especifica que cal que tant el sector privat com el concertat es posin sota control i direcció directa del Departament de Salut; i la CUP hi afegeix que el 56,3% del total de llits hospitalaris actualment a mans privades es posin a disposició de tothom.

Ara mateix, subratlla Enric Feliu de la Marea Blanca, “el coronavirus permet veure quins són els interessos de la sanitat privada”. A aquest activista li consta que les mútues privades no estan fent les proves diagnòstiques i deriven pacients a la pública. És el cas de la mútua Muface, concreta Feliu, que explica haver tingut coneixement de què algunes clíniques privades fan la prova del virus però la fan pagar a preu d’or: “alguna les cobra a 800 euros”.

 Enric Feliu, de la Marea Blanca, explica haver tingut coneixement de què algunes clíniques privades fan la prova del virus però la fan pagar a preu d’or: “alguna les cobra a 800 euros”

La Directa ha contactat amb l’Hospital de Barcelona, un dels sis centres hospitalaris del grup privat QuironSalud, per saber si feien la prova i la resposta ha estat negativa i una derivació al sistema públic. Des del seu servei de comunicació asseguren que segueixen “els protocols establerts pel departament”: atenen, però la prova es du a terme en laboratoris de referència definits per la Generalitat. En el moment de publicar l’article, el Departament no havia aclarit a la Directa si, segons el protocol, els centres privats poden cobrar la prova al pacient i si, en cas de resultat positiu, ingressen o es deriven al sistema públic.

Tenint en compte que Catalunya, segons la Fundació Institut para el Desenvolupament i Integració de la Sanitat (IDIS) –una entitat que aglutina el sector sanitari privat–, és el territori de l’Estat que més diners destina a la contractació de serveis a la sanitat privada (2.517 milions d’euros el 2016), des del sindicat CGT tem que les partides excepcionals per fer front al coronavirus també caiguin a mans privades. “Contractar la privada no és la solució, sinó que cal intervenir les institucions sanitàries privades que s’estan lucrant des de fa molts anys del sistema públic”, conclou Maribel Ramírez, de la CGT. Ramírez és auxiliar d’infermeria i actualment treballa a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat. Al centre, assegura, ja hi ha 68 treballadores en quarantena, una xifra que va en augment, i sis contagis de professionals confirmats. Les autoritats sanitàries calculen que aproximadament un 15% de persones infectades requereixen hospitalització convencional i un 5% respiració assistida, a l’UCI. Per Ramírez, el pla de contingència ha arribat tard i en aquests moments, “hi ha gent que ja està doblant torns. Estem en alerta dos i més enllà de deixar-nos unes hores de descans, hem d’acudit a treballar si ens requereixen”.

El risc d’esgotament i vulnerabilitat

Precisament, per Feliu, el problema més greu és el personal, que estarà sotmès a una “situació d’esgotament, vulnerabilitat i estrès” i per això la Marea Blanca aposta, ara especialment, per reforçar el servei nacional de salut i concretament l’atenció primària, amb “suficient personal”. Professionals del sector sanitari al País Basc, explica Feliu, estan reclamant obrir bosses d’interinat a la zona d’Àlaba per cobrir les baixes per infecció.

Metges de Catalunya recorda que la previsió pressupostària prevista per al 2020 –que encara no s’ha aprovat i, per tant, no s’està executant–, és encara 86 milions d’euros inferiors a la de 2010 |Sira Esclasans

Les retallades sanitàries que van començar el 2010 van deixar un sistema de salut aprimat i van afectar especialment el personal. Fins al 2015, la sanitat pública, a més de perdre 1.170 llits, va perdre 2.400 professionals, segons dades del Departament. Després, denuncia Feliu, “no només no s’han cobert les vacants, sinó que quan ha entrat gent ho ha fet amb contractes temporals i precaritzats”. Metges de Catalunya recorda que la previsió pressupostària prevista per al 2020 –que encara no s’ha aprovat i, per tant, no s’està executant–, és encara 86 milions d’euros inferiors a la de 2010.

“Contractar la privada no és la solució, sinó que cal intervenir les institucions sanitàries privades que s’estan lucrant des de fa molts anys del sistema públic”, conclou Maribel Ramírez, de la CGT

En aquests moments, a més de la manca de personal estructural, les infeccions però sobretot les quarantenes preventives afecten els equips hospitalaris. Si bé és cert que el Consell de Ministres espanyol ha aprovat un decret llei perquè totes les persones en aïllament preventiu tinguin la consideració de baixa laboral per accident de treball, des de la CGT denuncien que “la factura la pagarà la Seguretat Social en comptes de les mútues laborals com correspondria”. Però a més, Maribel Ramírez explica que en el cas, per exemple, d’una treballadora sanitària embarassada –que és persona d’alt risc, segons l’Institut Català de la Salut (ICS)–, la mútua no es fa càrrec de la seva incapacitat preventiva. “La mútua assumeix el contagi, però no la prevenció de persones que estan en situació de risc”.

De moment, la situació a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, assegura l’auxiliar d’infermeria d’infantil i delegat sindical de CCOO, Jesús Jiménez, “és controlable”, però els ingressos per infecció van en augment. Aquest representant sindical considera que ara el més necessari és aconseguir un pulsioxímetre per a cada pacient –l’instrument que mesura la saturació d’oxigen– per controlar les evolucions respiratòries constantment, ulleres de protecció d’un sol ús, mascaretes FFP-3 i bates. De moment, s’ha reforçat l’equip, ampliant els contractes de temps parcial i renovant contractació al personal del programa de la grip. Alhora, de cara a dilluns, s’ha suspès l’activitat quirúrgica que no sigui urgent: “això ens permet habilitar més llits també”. Com demanaven, cada tàndem professional té una ràtio de sis pacients, però Jiménez tem la setmana vinent, tot i les mesures de contenció implantades amb l’objctiu de tallar les cadenes de contagi i evitar la saturació del sistema de salut.