Ianis Varoufakis (Atenes, 1961), és economista. Una dècada després d’haver fet tremolar els mercats i Brussel·les com a ministre de Finances grec, encara causa enrenou, des de la seva plaça de catedràtic a la Universitat d’Atenes i com a líder d’un nou partit, MERA25. Defensant el mateix que quan era estudiant a Essex, s’ha convertit en un intel·lectual de referència de l’esquerra europea
En el teu darrer llibre, Tecnofeudalismo: El sigiloso sucesor del capitalismo (Deusto, 2024), defenses una tesi provocadora: el capitalisme estaria morint a les mans del “nuvolisme”. La pots desenvolupar?
La meva tesi és que el capital ha triomfat fins al punt que està mutant en quelcom nou, que és el que anomeno “nuvolisme” [cloudalism, en anglès]. És un procés semblant al que passa amb els virus molt poderosos, que poden mutar i acabar matant l’organisme que els transporta. Així, el nuvolisme està matant el capitalisme.
Però, en què consisteix aquest “nuvolisme”?
És un nou mode de producció, el tecnofeudalisme. La principal diferència entre aquest i el capitalisme és que, en el segon, la lògica del mercat regia tots els intercanvis, tant per a la mà d’obra com per als empresaris. Ara tenim plataformes digitals que no són mercats. La plataforma és propietat d’una persona o un grup i, per tant, posseeixen el mercat sencer.
Però això no seria un monopoli tradicional?
No, perquè en el capitalisme ningú posseïa el mercat, fins i tot en el cas que hi hagués un monopoli. A més, donava beneficis a partir de crear coses: hi havia fàbriques, treballadors, serveis. En el tecnofeudalisme, gent com Jeff Bezos, els nuvolistes, s’embutxaquen la renda, com feien els senyors feudals, sense produir res. Vivim una nova forma d’explotació. Els joves sobretot creen valor per als nuvolistes, a partir de les fotos, els comentaris, etcètera. I ho fan voluntàriament. Treballen gratis.
I quina seria la solució per canviar aquesta realitat?
Cal socialitzar aquests nous mitjans de producció. Per exemple, Uber. Ells no tenen cotxes ni treballadors, només els exploten. Als conductors i als consumidors. En lloc d’això, la plataforma podria pertànyer als treballadors o a una institució pública. No estic en contra del “nuvolisme” en si, sinó de qui el controla.
Com que es tracta d’empreses globals, quin hauria de ser l’àmbit de lluita? Potser la Unió Europea, millor que els governs nacionals?
“Tot el món està sota control dels nuvolistes, i a Europa ho patim més perquè ni tan sols tenim nuvolistes europeus. No hi ha un Google, un Tesla o un Facebook europeu. Per això, som un continent fracassat, som irrellevants”
Sí, perquè aquest és el taló d’Aquil·les d’Europa. Tot el món està sota control d’aquests nuvolistes, i a Europa ho patim més perquè ni tan sols tenim nuvolistes europeus. No hi ha un Google, un Tesla o un Facebook europeu. Per això, som un continent fracassat, som irrellevants, tecnològicament subdesenvolupats, fragmentats políticament i estratègicament absents… Els nuvolistes es concentren en dos països, els EUA i la Xina, i per això tenim una nova guerra freda.
De cara a l’any que ve, Brussel·les recupera les normes d’austeritat obligatòria, però amb més flexibilitat. Què en penses?
Tindrem una mena d’austeritat light. Això és un camí cap a un estancament més gran. I amb això, veurem un augment més gran de l’extrema dreta, el discurs de la qual s’impregna la dreta i fins i tot el centre o el centreesquerra. Europa s’està movent cap al totalitarisme.
Què opines de l’evolució de Syriza?
Syriza ja no existeix, va morir. Va cometre un suïcidi la nit del referèndum [del 2015]. En veiem el resultat ara. No val la pena ni parlar-ne.
Quines repercussions tindrà la posició de la UE en la invasió de Gaza i la causa palestina?
Ja en té, hem perdut la nostra ànima. Una altra vegada, Europa és còmplice d’un genocidi, com va passar amb l’Holocaust. Pensar que el genocidi del poble palestí ens absol de la nostra responsabilitat de l’Holocaust és de llunàtics. Bona part del món, a Sud-àfrica, a Bangladesh o al Brasil, ens veuen com un mal per al planeta. Som culpables per associació.
