El denominat Tren Maia ha estat presentat com el projecte emblema del govern del president mexicà Andrés Manuel López Obrador, el sexenni presidencial del qual acaba aquest any. Es tracta d’una infraestructura associada en un primer moment al turisme, que pretenia ser clau per modernitzar el sud-est del país. Tot i això, el tren, el traçat total del qual encara s’ha de concloure, no està exempt de polèmica i són moltes les organitzacions socials que s’han oposat des d’un principi a la seva construcció i posada en marxa.
La línia ferroviària travessa cinc estats mexicans: Chiapas, Tabasco, Campeche, Quintana Roo i Yucatán, amb un recorregut total de 1.500 quilòmetres. Els tres darrers conformen el que geogràficament es coneix com a península de Yucatán. Aquesta regió té unes característiques que la fan particularment rica en matèria ambiental, i també com a territori amb elevada presència del poble maia.
Segons explica Sara Cuervo, del Consell Civil Mexicà de Silvicultura Sustentable, “a Yucatán hi ha el 25 % de les reserves d’aigua de tot el país. A més, la seva vegetació compon, juntament amb les de Belize i Guatemala, la selva maia, el massís forestal tropical més gran de tota Amèrica, després del de l’Amazones”. Parlem d’una de les zones amb més diversitat natural del planeta, i ara es preveu que, en els pròxims vint anys, hi puguin existir fins a deu ciutats noves associades a les estacions del recorregut ferroviari.
Segons explica Sara Cuervo, del Consell Civil Mexicà de Silvicultura Sustentable, “a Yucatán hi ha el 25 % de les reserves d’aigua de tot el país. A més, la seva vegetació compon, juntament amb les de Belize i Guatemala, la selva maia, el massís forestal tropical més gran de tota Amèrica, després del de l’Amazones”
Es tracta també d’un territori que està majoritàriament en mans de comunitats originàries. “A la península hi habiten una tercera part dels pobles indígenes de tot el país i el 63 % de la terra és de propietat social”, apunta Cuervo. Els pobles maies tenen reconeguts els seus drets sobre el territori, tant a la Constitució mexicana com a escala internacional, però ara s’han vist amenaçats amb l’expropiació de terres per a la construcció del tren.
En paraules de Cuervo, el projecte del Tren Maia s’ha revelat com una part d’un procés molt més ampli: “Parlem d’un pla de reorganització territorial, on el sud-est mexicà apareix com una zona geopolíticament estratègica. En primer lloc, com a primera frontera de les migracions sud-americanes i centreamericanes cap a l’Amèrica del Nord. En segon lloc, com a punt clau del comerç internacional, perquè el projecte del tren enllaça amb altres megaprojectes importants. D’una banda, amb el Corredor Interoceànic, que connecta el mar Carib amb l’oceà Pacífic en una xarxa ferroviària de mercaderies. De l’altra, amb l’anomenat Pla Puebla-Panamà, una xarxa de proveïment industrial que recorre tota l’Amèrica Central fins a arribar al cor de Mèxic”.
Així mateix, la construcció del tren ha comptat amb la participació de capital estranger. Per mitjà del Fons Nacional de Foment al Turisme (Fonatur), el govern mexicà va adjudicar les empreses espanyoles Renfe i Enginyeria
i Economia del Transport (Ineco) així com l’alemanya DB Engineering & Consulting, tasques de supervisió, assessorament i formació per un import global proper als 14 milions d’euros.
