Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El Tribunal Suprem: entre Llarena i Marchena

Carles Puigdemont i els quatre consellers a l’exili es querellen contra el jutge Pablo Llarena a Bèlgica i demanen la seva recusació al Tribunal Suprem. Consideren que el procés judicial a l’Estat espanyol vulnera el seu “dret a tenir un jutge imparcial i independent”. L’advocat dels exconsellers, Christophe Marchand, ha anunciat que un tribunal belga ha citat el magistrat el 4 de setembre

 

Gemma Garcia | @gemma_g_fabrega
David Fernàndez | @higiniaroig

Preventiva rere preventiva, el Tribunal Suprem (TS) va decidir mantenir a presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Des del novembre, el Suprem es fa càrrec de les causes que l’Audiència Nacional espanyola tenia obertes contra els membres del govern català i els presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

El darrer auto per mantenir Forn empresonat, dictat el passat 2 de febrer, era tota una declaració de principis polítics: “el convencimiento que mantiene posibilita una reiteración del delito que resultaría absurda en quien profese la ideología contraria”. El 8 de maig va ser l’exdiputada de la CUP, Mireia Boya, qui va declarar davant el jutge Pablo Llarena, autor de l’auto, processada finialment per desobediència. Amb Boya es va obrir una nova tanda de declaracions: l’exdiputada Anna Gabriel, l’expresident Artur Mas, la secretària general d’ERC Marta Rovira, la coordinadora del PdeCat Marta Pascal i la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras.

Instal·lat a Barcelona des de fa anys, Llarena està afiliat a la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), de la que va ser portaveu i president entre 2013 i 2015
Pablo Llarena és el magistrat de la Sala Segona del TS des del 28 de gener del 2016. Com tota la resta, va ser nomenat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que alhora és escollit pel Congrés dels Diputats i el Senat espanyol i, per tant, reflexa la seva composició política. Instal·lat a Barcelona des de fa anys, Llarena està afiliat a la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), de la que va ser portaveu i president entre 2013 i 2015.

Instal·lat a Barcelona des de fa anys, Llarena està afiliat a la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), de la que va ser portaveu i president entre 2013 i 2015

Però qui presideix la Sala penal que ara concentra les causes per rebel·lió i sedició és Manuel Marchena, nomenat jutge del Suprem a proposta de qui era Ministre de Justícia el 2012, Alberto Ruiz Gallardón. Sota l’aznaritat, Marchena va ser la mà dreta de Jesús Cardenal, el Fiscal General de l’Estat designat per Aznar, i ja al Suprem va ser protagonista de la condemna de l’expresident del Parlament basc Juan María Atutxa. Ponent de l’anomenada ‘doctrina Atutxa’, el 2008 va inhabilitar-lo per no haver dissolt el grup Sozialista Abertzaleak, després de la il·legalització de Batasuna. També va instruir una de les causes contra Baltasar Garzón, condemnat per prevaricació, esdevenint el primer condemnat del cas Gürtel.

Marchena també està rere el nomenament del desaparegut José Manuel Maza com a fiscal general. Tots dos provenen de la mateixa instància –sala segona– i, alhora, van sortir esquitxats del cas de la Schola Iuris, una empresa propietat dels socis del comissari Villarejo, cervell de l’Operació Catalunya, on havien impartit docència.

Paradoxalment, Marchena és conegut a Catalunya per ser el ponent de la sentència que va anul·lar l’absolució –decretada per l’AN– contra els joves indignats que protestaven el juny de 2011 en l’acció Aturem el Parlament. En aquell procediment, qui havia recorregut al tribunal especial de l’AN emprant el tipus penal de sedició fou la Generalitat i el Parlament de Catalunya, que n’exercien l’acusació, mentre CiU parlava públicament d’intent de “cop d’Estat”. També va exercir d’acusació la ultradretana Manos Limpias. Avui, els vuit condemnats a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’Estat encara estan a l’espera d’una resolució definitiva.

Qui presideix la Sala penal que ara concentra les causes per rebel·lió i sedició és Manuel Marchena, nomenat jutge del Suprem a proposta de qui era Ministre de Justícia el 2012, Alberto Ruiz Gallardón

Més recentment, i directament vinculades al procés sobiranista, són dues altres decisions del magistrat. Fou el ponent de la sentència que va condemnar Francesc Homs a tretze mesos d’inhabilitació pels preparatius del 9-N. I també és de Marchena la rúbrica que signava la interlocutòria que arxivava la querella per violació de secrets, prevaricació i malversació –”al no existir indicios de que hubieran cometido tales delitos“– contra l’exministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, arran de les converses enregistrades l’any 2015 al despatx del ministre, on es conspirava contra els líders dels principals partits sobiranistes.

L’actual president del TS i alhora del CGPJ és Carlos Lesmes, que va interrompre la seva carrera judicial per exercir diversos càrrecs al Ministeri de Justícia amb el Govern d’Aznar, en serveis especials al mateix ministeri com a director general de Relacions amb l’Administració de Justícia del PP, i ha estat un habitual –com a ponent o com a coordinador– d’alguns dels cursos de la Fundació FAES, dirigida per José María Aznar. A més a més, va signar la sentència que prohibia la legalització política de Sortu, tombada finalment pel Tribunal Constitucional.

Seguint amb els nomenaments afins al PP, el mes de gener, el ple del CGPJ va escollir un nou magistrat de la Sala Penal. Vicente Magro Servet va ser senador del PP per Alacant entre 1996 i 1997 i, com Llarena, va ser president de l’Associació Professional de Magistratura.

Lluny queden les paraules de Llarena del 2012: “la cuestión de la identidad catalana i la integridad del Estado español no tienen solución judicial si no política“.