“Soc un desplaçat de Natzaret per culpa del port, i de Russafa pel turisme”. Així es defineix Alejandro, veí de València que des de fa tres anys i mig viu en el primer pis d’una finca al barri d’En Corts del districte Quatre Carreres. Se’l va comprar amb els seus estalvis, després de ser expulsat de l’immoble on residia a Russafa per l’increment del preu del lloguer. Ara, tem que la història es torne a repetir. El baix del seu edifici ha deixat de donar recer a una associació teatral per a convertir-se en un apartament turístic. “És un infern. Tenim música a tot volum i festes matí, vesprada i nit. La nostra vida està ací, però si continua així, haurem de marxar”, lamenta.
Districtes com Quatre Carreres, Camins al Grau o Ciutat Vella han canviat de dalt a baix la seua idiosincràsia arquitectònica i social a causa de la turistificació. Edificis on vivia el veïnat de la ciutat s’han transformat en habitatges de pas de turistes i maletes, i baixos destinats a serveis per al barri o al comerç tradicional, com associacions, perruqueries, fruiteries o sabateries; han estat substituïts per apartaments turístics minúsculs, amb diverses habitacions, una porta d’accés i cap finestra al carrer o un finestral translúcid, ubicat al nivell de la façana i protegit amb reixes. Ho hem pogut comprovar a través d’un minuciós treball de camp desenvolupat al barri d’Aiora, humil, de tradició migrant i pertanyent al districte Camins al Grau, un dels més afectats per la conversió de comerços en allotjaments turístics. Hui dia, segons dades de la Generalitat Valenciana, compta amb 130 baixos turístics que alberguen 516 places, el que representa una densitat de 54,94 apartaments per quilòmetre quadrat.
Segons el registre de la Generalitat Valenciana, entre 2018 i 2024 s’han construït 1.341 habitatges d’ús turístic, el 60% dels quals en plantes baixes
L’antic local de la perruqueria El somni, al número 2 del carrer Ramón Marquet del barri d’Aiora; enfront, una antiga tenda-taller de tendals i persianes; a l’illa contigua, la tenda Banofi, de venda de material d’electrònica; al número 11 del carrer Pintor Nicolau, el comerç Calzados Zamora; o al número 57 del carrer Marino Albesa, la carnisseria Luisa. Totes han estat reemplaçades per baixos turístics. A data setembre de 2023, segons les dades recollides per aquest mitjà, a Aiora es van detectar almenys 67 baixos transformats en 126 habitatges turístics, dels quals la meitat no apareixen en el registre de vivendes turístiques de la Generalitat i, per tant, serien il·legals. En aquell moment, almenys altres 58 estaven en construcció. La gran majoria no compta amb el distintiu d’“Apartament turístic. Comunitat Valenciana”, tot i que ho estableix així la regulació; i alguns han començat a instal·lar càmeres que graven l’entrada i bona part de la via pública, però, cap d’ells mostra de manera visible l’advertència corresponent a l’existència de sistemes de videovigilància ni la informació sobre els drets relatius a la protecció de dades.
La pressió que exerceix la gran distribució sobre el comerç local, provocant la jubilació anticipada i la fuga de moltes venedores que no poden competir en preus i horaris; l’auge de la venda en línia i, alhora, el mateix procés de turistificació dels nuclis urbans són alguns dels factors que expliquen la desaparició de les tendes tradicionals, moltes de les quals ja van quedar ressentides durant i després de la pandèmia. “La mateixa pressió que la turistificació exerceix sobre l’habitatge també l’exerceix sobre els locals comercials. Si la propietat pot aconseguir major rendibilitat amb un negoci o un apartament turístic, farà un canvi”, exposa Nacho Collado, advocat i investigador especialitzat en dret urbanístic i soci de la cooperativa El Rogle. En aquesta línia, des de col·lectius com Plataforma per Russafa o Veïnat en Perill d’Extinció, que formen part de la xarxa contra la turistificació Entrebarris, fan èmfasi en el fet que la conversió està sent liderada “per grans propietaris, fons d’inversió o empreses del sector turístic”, detalla Imma Bauset, de Plataforma per Russafa.
El resultat del treball de camp a Aiora és extrapolable a altres barris i districtes de la capital del Túria. Les dades ho demostren. Segons el registre d’habitatges turístics de la Generalitat Valenciana, entre 2018 i 2024 s’han construït 1.341 habitatges d’ús turístic, el 60% dels quals en plantes baixes. En 2018, València comptava amb 227 baixos turístics, amb un total de 1.032 places. Com si es tractés d’una taca d’oli, sis anys després, en són 1.022 baixos, on hi caben 4.133 places. Això suposa una variació del 350,22% si parlem del nombre de plantes baixes, i del 300,48% pel que fa al nombre de places. En relació amb el nombre de places en altres plantes, la variació no és tan acusada (11,16%), de les 20.951 places en 2018 a les 23.290 en 2024.
A Camins del Grau, li segueixen els districtes de Ciutat Vella (nucli històric de la ciutat), amb 66 baixos turístics que acullen un total de 298 places i amb una densitat de 39,07 allotjaments per quilòmetre quadrat; l’Eixample, amb 66 immobles en baixos, 285 places i 38,10 de densitat; o Extramurs, on només els 72 baixos turístics registrats alberguen 305 places i hi ha una densitat del 36,53. Si posem el focus en els allotjaments ubicats en les plantes superiors, les zones més perjudicades també són Ciutat Vella, Extramurs, l’Eixample, Camins al Grau, Poblats Marítims o la Saïdia.
Cal destacar que el registre de la Generalitat no presenta una imatge completa del que ocorre a la ciutat. Si bé comptabilitza un total de 5.889 apartaments, altres plataformes en registren molts més: per exemple, InsideAirbnb recull quasi 9.000 anuncis i la Fundació Visit València 11.000. Les mancances del mecanisme institucional són diverses: el rastreig és incomplet i sovint es troben grups d’apartaments registrats com un sol o amb un nombre menor de places de les quals realment disposen. Mentre que la Generalitat computa 28.082 places en habitatges d’ús turístic, el lobby turístic quantifica entre 36.248 i 40.182.
Per fer front a les limitacions han sorgit iniciatives ciutadanes que, a banda d’elaborar estadístiques, també desenvolupen una tasca divulgativa per empoderar el veïnat en la lluita contra la turistificació. LaMataObras ha tingut especial ressò a la ciutat. Inicialment, el col·lectiu impulsat per Maria Alandes, una veïna afectada per la conversió del baix comercial del seu edifici en apartament turístic, recollia les denúncies d’afectades per obres o pisos il·legals i tramitava les corresponents notificacions a l’Ajuntament de València. Entre novembre de 2023 i febrer de 2024 van detectar 187 apartaments que no disposaven dels permisos necessaris. Actualment, se centren en la sensibilització de les comunitats de propietàries per tal que, “mitjançant la modificació dels seus estatus permesa per llei, pugen prohibir l’activitat turística en tot l’edifici”, explica Alandes.
Una reforma desapercebuda que transforma València
El període temporal analitzat per aquest mitjà no és casual. En els darrers deu anys, hi ha hagut dos moments en què es produeix un creixement notable del nombre d’apartaments turístics en plantes baixes. El primer, en 2018: l’Ajuntament de València recupera una petició de l’any 2014 de l’empresa d’allotjaments turístics Dormavalencia Reino SL, la qual demanava una modificació del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de València “per tal d’introduir una major flexibilitat en els usos d’un edifici [...], permetent coexistir en una mateixa planta l’ús hoteler i el no residencial (comercial)”. L’empresa Dormavalencia és administrada per l’empresària Consuelo Dasí Tatay, qui gestiona junt amb la seua germana una altra societat, Dormavalencia Alojamientos SL. Posseeixen almenys dos hostals, 14 apartaments i 7 habitacions.
En l'any 2018, l'Ajuntament de València aprova una reforma urbanística perquè en les plantes baixes puguen coexistir els usos comercial i turístic
En l’any 2014, l’Ajuntament va rebutjar la sol·licitud de Consuelo Dasí, però no va tancar la porta a recuperar-la en un futur. El març de 2017, el cap de l’àrea de Planificació i Gestió Urbana, el regidor socialista Vicent Manual Sarrià, va encarregar als tècnics municipals que estudiaren de nou la proposta i valoraren la seua viabilitat. Un any i mig més tard, l’octubre de 2018, l’Ajuntament de València aprovava la reforma amb els vots a favor del PSPV, Compromís i València en Comú, l’anomenat govern de la Nau. La Directa ha sol·licitat per mitjà del portal de Transparència de l’Ajuntament de València el nombre de propietats que han sol·licitat el canvi d’ús de comercial a turístic, però ens han desestimat la sol·licitud perquè “la informació ha d’extraure’s d’una pluralitat de procediments, expedients i/o suports de bases de dades, la qual cosa exigeix una tasca de recaptar-la i ordenar-la. [...] La petició exigeix treballs de reelaboració documental, per tant, s’informa desfavorablement”.
Segons explica Ferran Puchades, regidor de Compromís especialitzat en normativa urbanística, la reforma “responia al fet que cada vegada hi ha menys comerços a la ciutat i es buscava ampliar l’oferta residencial”. “Però, la realitat —confessa— és que un canvi que estava pensat per introduir habitatges en el mercat, és ara la via per a convertir baixos en apartaments turístics, ja que els requisits són els mateixos en cas de vivenda residencial o turística”.
Els sindicats i assemblees veïnals de València no entenen la manca de previsió de l’impacte de la reforma. “Moltes defenses públiques de la ciutat, però després aprovaven normatives turistificadores”, afirma amb certa perplexitat Pablo Fuster, veí de la Saïdia i membre de l’assemblea la Saïdia Comuna, que lluita contra la gentrificació dels barris del districte. Comparteix aquesta mirada crítica amb el govern de la Nau Imma Bauset, veïna de Russafa i portaveu del col·lectiu Plataforma per Russafa: “de la nit al dia tenim una normativa que accelera la conversió del comerç tradicional en vivendes turístiques, o en tendes per al turisme, com de lloguer de bicicletes o souvenirs”. “No van fer —continua— una lectura realista de les conseqüències”.
Plataforma per Russafa és una víctima directa de la reforma de l’any 2018. Fa dotze anys que l’assemblea es reuneix en un baix del carrer Literat Azorín que comparteixen amb el grup scout Nou Foc. “Ara ens volen fer fora perquè el propietari pretén explotar-lo a escala turística”, conta Imma Bauset. Van iniciar la cerca d’altres plantes baixes al barri, però s’han trobat amb espais minúsculs i sense ventilació i lloguers de més de 3.000 euros al mes.
El segon moment en la cronologia recent amb un clar increment dels baixos i pisos turístics es produeix després de la pandèmia de la covid-19, a partir de l’any 2022. Segons les estadístiques, es va registrar una inversió de la tendència: per primera vegada es creen més apartaments turístics en plantes baixes (274) que en les superiors (145). “Va començar un procés molt accelerat. Tot havia estat aturat i es va reactivar molt ràpidament la transformació d’habitatges o comerços en allotjaments per al turisme”, manifesta Pablo Fuster, de la Saïdia Comuna.
Impactes de la turistificació i gentrificació
Conrear el turisme com a principal activitat econòmica té uns efectes directes sobre la ciutat i les persones que l’habiten. Alejandro ho ha patit de manera directa, i com ell, la resta de veïnat dels districtes històricament més afectats o d’altres limítrofs que han atret les mirades inversores en els darrers anys. Andreu Ginés, veí de Ciutat Vella i membre de Veïnat en Perill d’Extinció, i l’investigador Nacho Collado exposen alguns dels impactes: la forta conversió d’habitatges i comerços en apartaments turístics i, per consegüent, l’augment del preu del lloguer i l’expulsió del veïnat. Segons publica el portal immobiliari Idealista, en l’última dècada, a València el preu de lloguer d’un pis de 90 metres quadrats ha augmentat al voltant de 800 euros, fins a situar-se en 1.300 euros al mes aproximadament.
Uns altres efectes que destaca Ginés són la precarització laboral, la contaminació acústica i ambiental o la destrucció del teixit social existent. Posa el focus en la importància del comerç tradicional a l’hora de crear i enfortir les xarxes veïnals i associatives: “són espais de relacions i vincles, fins i tot, de generació de solidaritats”. I afegeix Collado: “la seua pèrdua fomenta un procés d’atomització, de deslocalització del lloc de vida del lloc de consum, de treball, reproducció… i hi ha un desarrelament”. A això se suma, segons Pablo Fuster, “un acaparament del consum encara més gran per part de l’oligopoli de la distribució, que ofereix productes menys sostenibles i amb un gran control dels preus”.
Moratòries a mida del turisme
Les assemblees i associacions veïnals i sindicats de barri fa temps que treballen per conscienciar de les conseqüències de la massificació turística i defensar un canvi de model en què es prioritze una vida digna per la gent que habita les ciutats. Han aconseguit que els governs municipals aproven algunes moratòries per limitar la creació d’apartaments turístics, però, segons denuncien, són insuficients i no acaben de posar vedat a la turistificació.
Els últims avanços han estat l’anunci del Ministeri d’Habitatge espanyol de reformar la Llei d’Arrendaments Urbans i de Propietat Horitzontal per tal de limitar el lloguer de temporada i permetre a les comunitats de veïnes prohibir els pisos turístics. A escala municipal, l’Ajuntament de València (PP i Vox) ha aprovat la suspensió durant un any de noves llicències d’habitatges d’ús turístics. L’objectiu, segons el regidor d’Urbanisme, Juan Giner (PP), “establir una regulació que pose en primer lloc als veïns i la convivència”. La moratòria, però, té lletra menuda.
Nacho Collado considera que la moratòria aprovada pel PP i Vox “està enfocada a solucionar els conflictes de convivència a l’interior dels edificis, els conflictes que poden afectar la seua base electoral, però no ataca el problema de la turistificació”
La mesura només afecta els terrenys on predomine l’ús residencial i estiguen ubicats en el casc urbà —a excepció de Ciutat Vella i el Cabanyal, que compten amb regulacions pròpies— i a les pedanies de Benimàmet, Carpesa, Poble Nou, La Punta, El Palmar, El Saler i El Perellonet. També exclou els edificis d’ús terciari exclusiu, és a dir, les finques completes d’apartaments turístics i els hotels; i els immobles que tinguen llicència d’ús en la primera planta, sempre que disposen o puguen disposar d’accés independent des de la via pública. A més, només és aplicable a les llicències que es presenten a partir del dia que va entrar en vigor (el passat 30 de maig). És per això que l’empresariat turístic, a correcuita, va sol·licitar 506 llicències de nous allotjaments turístics només en el passat mes de maig, quan la mitjana dels mesos anteriors rondava el mig centenar.
“La moratòria és una mentida”, opina Maria Alandes. “Els inversors —matisa— ja sabien que s’estava treballant en això i, prèviament, van demanar moltes llicències”. A parer de Pablo Fuster i Andreu Ginés, la mesura ha estat una “maniobra” del PP i Vox per intentar “calmar els ànims” i “afeblir l’organització social”. Per la seua part Nacho Collado, considera que “està enfocada a solucionar els conflictes de convivència a l’interior dels edificis, els conflictes que poden afectar la seua base electoral, però no ataca el problema de la turistificació”.
