Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El veïnat de dues finques del centre de València s’organitza contra la conversió dels habitatges en apartaments turístics

Segons ha explicat el veïnat a la ‘Directa’, el despatx d’advocats que administra les dues finques afectades, situades als números 49 i 51 del carrer Túria de València, els ha comunicat que la propietat dels blocs està interessada a vendre’ls a un fons d’inversió francès, que els reformarà per fer 32 apartaments turístics. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb l'administrador, però ha desestimat contestar les nostres preguntes

Fons d'inversió francés expulsa 16 famílies del barri de Ciutat Vella per construir apartaments turístics / Andreu Esteban

El carrer de Guillem de Castro traça una línia entre els barris del districte de Ciutat Vella i d’Extramurs. Aparentment, s’aprecien algunes diferències entre una zona i altra. Els carrerons estrets i anàrquics del centre històric de València disten del traçat rectangular dels barris que conformen Extramurs. Ambdós comparteixen, però, una mateixa amenaça: la pèrdua de la idiosincràsia arquitectònica i social, a causa de la proliferació d’hotels i habitatges turístics. A Ciutat Vella, en principi, el Pla Especial de Protecció (PEP) n’hauria posat fre, però ha provocat que els interessos d’especular amb l’habitatge es traslladen als barris limítrofs al centre. És el cas, per exemple, del Botànic de València, on dos blocs de huit habitatges, situats als números 49 i 51 del carrer Túria, s’han organitzat contra la imminent conversió dels immobles en 32 apartaments turístics.

En total, són setze famílies afectades, algunes de les quals ja fa uns mesos que van decidir marxar de l’edifici. A finals de l’any 2020, totes van rebre un burofax on els hereus de l’antiga propietària dels blocs –construïts en l’any 1933– els informaven que no procedirien a renovar cap dels contractes de lloguer. La raó: “S’ha sol·licitat un projecte per a la rehabilitació integral de l’edifici que comprén sanejar l’estructura […], obra que impedeix l’ocupació de l’edifici”, segons es llegeix en un dels burofaxos enviats al veïnat. La realitat, però, és una altra ben diferent. Les dues finques es troben a la venda, per un valor de 3.600.000 euros, en la pàgina web d’una empresa destinada a fer negoci amb actius immobiliaris, Promarina Consultores. És així, a través d’aquest anunci, com el veïnat es va assabentar dels vertaders interessos de la propietat.

Un fons d’inversió francés expulsa setze famílies del barri de Ciutat Vella per a construir apartaments turístics |Andreu Esteban

 

El temps és or i al carrer Túria fa mesos que corre. Fa quasi una dècada que Ximo Gramage, junt amb la seua parella i el seu fill, d’un any i mig; viu al bloc 51 del carrer Túria, on ha construït el seu projecte de vida. “Seria terrible haver de marxar. El xiquet va a la guarderia, que està en el mateix bloc; i jo tinc un xicotet estudi de disseny prop de casa”, relata. Gramage va ser un dels primers a rebre el burofax –on la propietat l’avisava que havia d’abandonar l’edifici, a tot tardar, el 31 de març de 2021– i a mobilitzar-se per aturar l’expulsió del veïnat. Es va posar en contacte amb la resta de llogateres i, després de diverses reunions, van acordar presentar a l’administrador de la finca –el despatx d’advocats encapçalat per l’advocat Tomás A. Muñoz Parra– una oferta de compra conjunta. No obstant això, qualsevol proposta els ha estat denegada.

L’enviament de burofaxos ha estat un degoteig els darrers mesos, amb l’objectiu de pressionar-les i poder agilitzar l’expulsió d’aquelles que, pel tipus o duració del contracte, encara poden quedar-s’hi

Per a algunes de les famílies residents, l’enviament de burofaxos ha estat un degoteig els darrers mesos, amb l’objectiu de pressionar-les i poder agilitzar l’expulsió d’aquelles que, pel tipus o duració del contracte, encara poden quedar-s’hi. És el cas, per exemple, de Miguel i Paquita, de 90 i 87 anys. Fa cinquanta anys que aquest matrimoni viu en la que consideren sa casa per un lloguer de 150 euros al mes. El seu contracte és de renda antiga –tipus de contracte que se signava abans de l’any 1985 per afavorir l’accés a l’habitatge i que estableix una pròrroga forçosa fins que muira la inquilina–, per això, la propietat ha intentat fer-los fora oferint-los un altre pis o una compensació econòmica de 30.000 euros.

Un testimoni semblant relaten Pedro Giménez i la seua família, qui fa més de dues dècades que viuen al bloc número 51. Recorda que, quan van mudar-s’hi, el pis era un “antro”, però, a poc a poc, el van anar rehabilitant: “Vaig invertir més de 15.000 euros”. Giménez, tot i que reconeix que la família propietària “té dret a fer el que desitge”, condemna el tipus de tracte que han rebut: “Després de tants anys ací, han tingut molt poca delicadesa. Les persones són importants i ells ni tan sols han valorat vendre l’edifici als veïns”.

Les famílies afectades, coneixedores del desenllaç d’aquest pols amb l’administrador de la propietat, ja estan a la cerca d’una alternativa habitacional, a ser possible en el mateix barri

El seu contracte d’arrendament data de l’1 d’octubre de 2017 i té una duració inicial d’un any, prorrogable a quatre anys més, per tant, venç el 30 de setembre de 2022. Per això, en l’últim burofax rebut, l’administrador de la finca li comunica que, en el seu cas, la propietat els ofereix una indemnització de 13.000 euros per “dos motius”, “perquè puga cobrir les despeses de mudança i el possible perjudici que li suposarà deixar l’habitatge anticipadament” i “perquè puga deixar la vivenda abans del 30 d’abril de 2021”. En cas contrari, l’administrador els adverteix que procedirien “a estudiar altres vies de resolució”. Giménez i la seua família, que titllen “d’irrisòria” l’oferta econòmica, han aconseguit trobar altres opcions de lloguer a la ciutat de València, però totes per damunt dels 700 euros que paguen ara mateix. Asseguren que, encara que poden permetre’s un lloguer més elevat, no es tracta d’una qüestió de diners: “He destinat temps i diners en deixar el pis en condicions quan ells ja sabien que el vendrien. Aleshores, per què em van donar els permisos?”, es pregunta.

Les famílies afectades, coneixedores del desenllaç d’aquest pols amb l’administrador de la propietat, ja estan a la cerca d’una alternativa habitacional, a ser possible en el mateix barri. Gramage, per a la seua sort, ha aconseguit trobar un pis molt a prop: “Potser seré l’únic que no marxaré del barri”, confessa. La situació de la llogatera Bianca Beyer, en canvi, és molt diferent. El seu contracte acaba el pròxim 30 d’abril, tot i que, segons afirma, la propietat va intentar fer-la fora el novembre del 2020, al·legant que la renovació se’n feia cada mes. Beyer, qui fa quasi setze anys que viu al bloc, veu “molt difícil” trobar un lloguer assequible i en el barri on ha teixit la seua xarxa des que va emigrar des d’Alemanya a l’Estat espanyol: “Em dedicava a l’hostaleria, però ara estic en l’atur i, sense un contracte indefinit, ningú em vol llogar un pis. A més, pague 410 euros al mes, no crec que trobe un preu més barat”, lamenta. Per ara, ha sol·licitat una pròrroga de sis mesos, mesura contemplada en el reial decret del 31 de març de 2020, pel qual s’adopten mesures urgents en l’àmbit social i econòmic per a fer front a la COVID-19.


Un fons d’inversió francés, el possible comprador

Segons el que l’administrador ha comunicat a un dels veïns a través d’un burofax, enviat el 15 de març de 2021 i al qual ha tingut accés la Directa, les dues finques encara no s’han venut, però la propietat ha rebut una “oferta vinculant de compra” i està considerant acceptar-la, tenint en compte els costos que la rehabilitació de l’edifici “els suposaria en aquests moments”, es llegeix en la carta. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb el despatx d’advocats per via telefònica i correu electrònic, però han desestimat contestar les nostres preguntes, argumentant que la llei de protecció de dades els ho prohibeix. No obstant això, l’advocat sí que ha informat les llogateres sobre el possible comprador. “El que ens ha dit és que es tracta d’un fons d’inversió francés, el qual estaria interessat a construir 32 apartaments turístics”, explica Beyer.

La forma d’actuar d’aquesta classe de propietats, interessades a vendre edificis a fons, constructores o grans tenidors que després mercantilitzen l’habitatge, és molt particular i es repeteix en la majoria dels casos. Abans de vendre l’immoble, comencen a pressionar el veïnat perquè l’abandone com més prompte millor, moltes vegades, sota l’argument de la necessitat de fer reformes. Segons explica Paula Roselló, membre del col·lectiu Veïnat en Perill d’Extinció, l’estratègia d’assetjament sol ser sempre la mateixa: “Envien cartes als veïns per avisar d’unes reformes i comencen a dividir-los. Aleshores, quan se senten sols, és molt més fàcil expulsar-los”. Roselló recorda el cas d’almenys cinc edificis del carrer Túria que també es van vendre per destinar-los a lloguer turístic, així com el bloc número 2 del carrer Caixers de Ciutat Vella, venut a una constructora romanesa per convertir-lo en habitatges de luxe i així augmentar el preu del lloguer a les noves inquilines.

Una de les pancartes que les famílies han penjat en un dels balcons de l’edifici per denunciar la seua expulsió |Andreu Esteban

 

Tot plegat ha fet que les veïnes del carrer Túria s’activen i comencen a funcionar de forma assembleària, junt amb el suport del moviment en defensa de l’habitatge a València. Des de Veïnat en Perill d’Extinció, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de València i la xarxa d’EntreBarris, han impulsat la campanya #TúriaEsQueda, amb la qual volen acumular forces per aconseguir aturar la conversió de l’edifici en apartaments turístics, fet que consideren que provoca la “desaparició del teixit social del barri”. “Desapareixeran les dinàmiques de relacions veïnals, el suport mutu, i també els comerços locals, les botigues de roba, ferreteries… perquè els turistes no utilitzen aquests comerços, els quals s’acabaran adaptant a la gent que passa per les seues portes”, alerta Roselló.

L’exemple més clar de la pèrdua de teixit veïnal que comporta l’augment de lloguers turístics es troba en la planta baixa de les mateixes finques afectades, on des de fa al voltant de quaranta anys una escola infantil i un restaurant vegà ofereixen els seus serveis al barri. El passat mes d’octubre, a Juan Peris, membre de l’escoleta, la propietat li va enviar un burofax on li comunicaven que havia de tancar en el termini d’un mes “perquè havien de fer reformes”. Aleshores, l’equip de treball va iniciar un procés de negociacions amb l’administrador de la finca, que finalment els va donar de temps fins al 31 de març. “Ara, estem intentant poder acabar el curs”, explica Peris. I afegeix: “Ens obliguen a tancar. L’administració està deixant morir un servei per a les famílies del barri i un espai del qual depenen fins a quatre persones, que es quedaran sense treball”.


Una lluita col·lectiva

Aquest dissabte, 27 de març, a les 12.00 h, les famílies i els tres col·lectius en defensa de l’habitatge donaran inici a la campanya #TúriaEsQueda amb la convocatòria d’un acte de protesta a les portes de les dues finques. Els objectius: aconseguir que la propietat renove tots els contractes de lloguer “per cinc anys més i a un preu assequible”, així com que l’administració “prenga partit” i “ature l’expulsió del veïnat i la conversió dels edificis en negocis turístics”, mitjançant l’aprovació de mesures que eviten l’especulació amb l’habitatge i garantisquen el caràcter residencial del Botànic.

També pretenen reivindicar el “valor social” d’un veïnat i uns comerços que fan vida al barri des de fa quatre dècades, a banda de defensar una llei que garantisca el dret a l’habitatge de manera efectiva. Segons expliquen, es tracta d’evidenciar que no és un problema individual, sinó estructural i que, per tant, s’ha de respondre de manera col·lectiva. “L’administració té totes les ferramentes per regular les llicències turístiques. Ho ha fet en alguns barris, però ha de fer-ho en tots, perquè si no, l’ona expansiva de la turistificació es trasllada a altres zones”, defensa Roselló.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU