Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Una constructora romanesa amenaça d'expulsar el veïnat d'un bloc del centre històric de València

La constructora Guna & Rosh Construct, fundada en 2004 a Bucarest, a través de la mercantil valenciana Good Capital Investment SL, ha informat les cinc famílies que viuen al bloc número 2 del carrer Caixers de Ciutat Vella que no els renova el contracte de lloguer. La societat vol convertir la finca en habitatges de luxe i així augmentar el preu dels lloguers a les noves inquilines

/ Clàudia Reig

La cua de turistes que visiten la Llotja de la Seda de València arriba fins al cantó de la plaça Doctor Collado. Com tots els dissabtes, milers de visitants recorren aquest i altres llocs del centre del Cap i Casal. A pocs metres del monument del segle XV, al número 2 del carrer Caixers, es troba un edifici de l’any 1889. Fa quinze anys que Jesús Arrue viu en el bloc. “Si he d’anar-me’n a un altre pis, hauré d’eixir del barri o fins i tot de la ciutat, perquè en el Carme no hi ha res per menys de 700 euros i és un preu que no em puc permetre”, explica. Llogava la casa a la família Navarro, quan el març del 2018 va rebre una carta que li comunicava la no renovació del seu contracte i l’avisava que el 20 de gener de 2019 havia d’abandonar la casa. “Em vaig quedar de pedra! Mai havia tingut cap problema amb els propietaris i no hi havia cap motiu per a tirar-me del pis”, relata. Després de moltes trucades i molts dies parlant amb l’antiga propietària, el passat mes de juliol li va arribar una segona carta. La família havia venut l’edifici, on viuen cinc famílies, a la societat Good Capital Investment SL i donava trenta dies perquè abandonaren la casa. Arrue, però, segueix pagant el seu lloguer regularment, fet que la jurisprudència anomena reconducció tàcita i que permet que Arrue es puga quedar fins al gener de 2020. “Good Capital Investiment ha admés les meues mensualitats, encara que mai ha donat la cara. Vaig veure aquesta gent dos cops de casualitat. Compren la meua casa i no s’han preocupat mai per saber qui sóc”, lamenta.

Fa sis dècades que Teresa Ramón, de 84 anys, viu a l’edifici del carrer Caixers. La seua situació és diferent de la d’Arrue, perquè el seu contracte és de renda antiga, la qual cosa significa que l’empresa no pot fer-la fora de l’edifici. “El meu avocat em diu que no patisca, que encara que me’n vaja quan facen obres, tinc el dret a tornar a ma casa”, subratlla Ramón. Segons l’empresa, l’edifici està en mal estat i necessita una reforma. “Encara que fóra un temps, on vaig? Tota la vida he viscut ací. És el meu barri, la meua finca, el meu pis, els meus records”, diu. Cobra 700 euros de pensió i en paga 121 de lloguer mensual, un preu assequible si es té en compte la mitjana del preu del lloguer al centre històric de València. Per primera vegada, els lloguers d’habitatge han superat el màxim històric registrat a la ciutat abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. Segons un estudi del portal Fotocasa, especialista en el mercat d’habitatge de segona mà i de lloguer, la capital valenciana va registrar al mes de juliol passat un preu mitjà de 8,90 euros per metre quadrat, set cèntims per sobre del rècord absolut marcat a la ciutat el gener de 2008, quan se situava en 8,83 euros. Aquest valor suposa un increment interanual del 5,5%, i un increment del 53% del preu del lloguer respecte a maig de 2014. A totes les inquilines, menys a Ramón, les han avisat que els seus contractes de lloguer no es renovaran, per la qual cosa hauran d’abandonar els seus habitatges.

Teresa Ramón viu al bloc del carrer Caixers de València |Cris Centeno

 

El responsable de l’expulsió de les veïnes és la mercantil Good Capital Investment SL, inscrita al Butlletí Oficial del Registre Mercantil el 6 de març del 2019 com a societat destinada a la compravenda de béns immobiliaris. L’empresari Arturo Tamarit Campos apareixia com l’administrador únic fins al 5 de juny d’aquest any, quan la societat va nomenar Eugenia Roates i com a soci únic Guna & Rosh Construct, una constructora fundada el 19 de març de 2004 a Bucarest i amb domicili social a la Pobla de Vallbona (Camp de Túria). “El propietari cerca oportunitats de negoci i immobles per invertir”, afirma Salvador Zaballos, advocat del bufet Tria 4 Abogados, contractat per l’empresa per gestionar el seu negoci a València. Segons explica a la Directa, la mercantil va sol·licitar una llicència a l’Ajuntament per a rehabilitar tots els habitatges de l’edifici. “Per això, volem que isca tota la gent del bloc. L’única que té més problemes és Teresa Ramón, perquè té un contracte de renda antiga, però trobarem un acord”, assegura, fent referència així a l’opció d’oferir-li un altre habitatge temporalment o pagar-li uns diners a canvi.


Objectiu: edifici de luxe

El febrer de 2018, va entrar en vigor la suspensió cautelar de les llicències per a ús hoteler i d’apartaments turístics en tota Ciutat Vella. Es tracta d’una moratòria que no permet als nous propietaris canviar l’ús de l’edifici de residencial a hoteler. “El nou propietari coneixia la moratòria quan va comprar. Mai ha tingut la intenció de fer apartaments turístics. Vol rehabilitar la part interior i, per tant, actualitzar els preus dels lloguers, que ara són molt per sota de la mitjana del lloguer a la zona, i trobar nous inquilins”, subratlla Zaballos. Segons l’advocat, la societat va proposar a les veïnes de l’edifici d’actualitzar els lloguers i s’hi van negar, una afirmació que desmentix Arrue: “Mai ens van fer cap proposta, ni per escrit, ni verbalment”.

Jesús Arrue viu al bloc del carrer Caixers de València |Clàudia Reig

 

Les contínues manifestacions de protesta de les veïnes de l’edifici, amb el suport de Veïnat en Perill d’Extinció, la xarxa de col·lectius, veïns i veïnes de Ciutat Vella contra l’especulació, la turistificació i l’expulsió del veïnat en Ciutat Vella, han espentat l’Administració pública a posicionar-se i confirmar que no es podran fer apartaments turístics a l’edifici. “Caixers 2 està en l’àmbit especial del Pla Especial de Protecció (PEP) de Ciutat Vella, que regularà i limitarà els apartaments i els habitatges turístics. A més, la moratòria impedeix l’obertura de nous hotels i també d’apartaments turístics”, destaca Borja Sanjuan, portaveu del PSPV-PSOE. L’empresa, que va dirigir-se al Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament, ha demanat un projecte de rehabilitació d’obra “per a ús residencial”, per tant, des del Consistori creuen que la societat vol trencar els contractes amb les llogateres actuals, rehabilitar l’edifici i llogar-lo a un preu major. En la mateixa línia, Lorena Sanz, directora general d’Emergència Habitacional de la Generalitat, es manté ferma i assegura que la regulació d’usos de l’edifici del carrer Caixers depén de l’Ajuntament. “La normativa urbanística de la ciutat sembla que impedeix aquest canvi. Però això no resol el problema. Els veïns i veïnes ens podem trobar amb pujades de lloguer i ser expulsats”, remarca Sanz. De moment, la Conselleria d’Habitatge està intentant establir una negociació amb la propietat per tal de trobar alternatives als desnonaments.

 

L’expulsió del veïnat, un problema estructural

Des de Veïnat en Perill d’Extinció demanen a l’administració que intervinga per evitar l’expulsió de les veïnes. “Si fóra necessari, hauria de comprar l’edifici o, en el pitjor dels casos, ha de donar una alternativa habitacional al barri per a totes les persones que hi viuen”, exigeix Alba Herrero, membre del col·lectiu. També demanen que es fixen mesures per evitar l’especulació amb l’habitatge, impedir la turistificació i garantir el caràcter residencial de Ciutat Vella. Veïnat en Perill d’Extinció també reclama que els nous propietaris renoven tots els contractes en funció de la renda actual de les persones que viuen en la finca, així com que no obliguen Teresa Ramón a anar-se’n a una altra casa.

Una altra de les preocupacions del col·lectiu és la desaparició del teixit veïnal del barri. Encara que l’empresa i l’Ajuntament afirmen que l’immoble no es destinarà a pisos turístics, “si el projecte dels propietaris tira endavant, els preus seran inassequibles per a la gent del barri. I, en qualsevol cas, la no renovació dels lloguers actuals constitueix una pràctica especulativa respecte a l’habitatge”, denuncia Herrero. Segons el col·lectiu, l’interés de la mercantil és expulsar el veïnat actual i substituir-lo per un altre, que probablement no participarà del teixit veïnal, perquè tindrà una vinculació diferent amb el barri. “La majoria dels actuals inquilins de l’edifici s’han criat i han crescut a la Ciutat Vella”, recorda l’activista.

Des de Veïnat en Perill d’Extinció demanen a l’administració que intervinga per evitar l’expulsió de les veïnes. “Si fóra necessari, hauria de comprar l’edifici o, en el pitjor dels casos, ha de donar una alternativa habitacional al barri per a totes les persones que hi viuen”, exigeix Alba Herrero

Per aconseguir que les famílies de l’immoble es queden i puguen mantenir el preu dels lloguers actuals, Veïnat en Perill d’Extinció ha encetat la campanya “Caixers2EsQueda”, amb la qual volen donar a conéixer la situació, el context en què es produeix i, sobretot, “acumular força i suport per aconseguir els nostres objectius, és a dir, paralitzar l’especulació de tot un bloc i la pèrdua de veïnat”, afirma Herrero. Es tracta també d’evidenciar i visibilitzar que no és un problema individual, sinó estructural i que per tant, s’ha de respondre de manera col·lectiva. “De moment estem molt contentes amb el ressò mediàtic que ha tingut. Ara cal que l’administració responga i que l’empresa accepte negociar. Tot just hem començat”, postil·la Herrero.

Els processos de desplaçament i expulsió amenacen el veïnat dels barris de València. Des d’Entrebarris, la xarxa de col·lectius i associacions veïnals que aglutina les veïnes de diversos barris de la ciutat, també s’oposen totalment a la turistificació i reivindiquen el dret a la ciutat de les veïnes, així com l’accés i la permanència a l’habitatge. “Pensem que l’administració s’ha despertat tard. El procés d’expulsió ja havia començat quan les administracions encara negaven el problema”, critica Rosa Oltra, portaveu d’Entrebarris. Per a ella, és “molt greu” que l’Ajuntament s’assabente de la problemàtica, gràcies a la feina de visibilització que fan els moviments socials. “Els casos que arriben a mediatitzar-se són molt pocs, ja que encara no s’ha generalitzat l’actitud de fer front al problema de manera col·lectiva i de tractar-lo com allò que és, un problema d’emergència social”, remarca Oltra. I afegeix: “Allò que ens expulsa de les nostres cases és la mercantilització de l’habitatge, i transformar les nostres cases en habitatges de luxe ho és, sense necessitat que es transformen en habitatges turístics”.

Articles relacionats