Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El veïnat de la Ribera es mobilitza contra la pedrera vinculada a la família Cotino

Al municipi de la Ribera Baixa de Corbera s'ha convocat aquest dissabte una manifestació per exigir el tancament de la pedrera de la localitat, propietat de l’empresa Áridos Romafe SL, gestionada per l’empresari valencià Ximo Magalló i lligada durant anys a la família d’un dels capitosts de la corrupció del PP i expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino. Més de vint col·lectius de la Ribera s’han sumat a la convocatòria per denunciar les infraccions urbanístiques que arrossega aquesta pedrera i els perills que suposen les extraccions

Infraccions urbanístiques, explotacions de pedres sense permís, denúncies mediambientals, amenaces a representants públics i negocis clandestins tanquen l’expedient de l’empresari valencià Ximo Magalló, propietari de les empreses d’activitat minera Áridos Romafe SL i Canteras y Áridos Llauri SL. A través d’aquestes, encara que en l’actualitat no disposa de llicència municipal, fa quine anys que explota la pedrera de Corbera, un municipi de la comarca de la Ribera Baixa. Una activitat industrial que, segons denuncia la Plataforma de Veïns contra la Pedrera de Corbera, és completament il·legal i està acabant amb els aqüífers, les zones catalogades d’especial protecció i els jaciments arqueològics de l’entorn natural de la localitat, a banda de causar danys als habitatges més properes, a causa de les explosions que s’executen.

Salomé Cebolla, veïna i també portaveu de la plataforma, és una de les persones afectades per aquesta activitat minera. Només 400 metres de terra separen sa casa de la pedrera, on, segons assegura, fa un temps es podien arribar a produir entre una i tres explosions a la setmana. “He cridat moltes vegades al 112 per avisar de què han tornat a sacsejar el sòl. L’última vegada va ser tan fort, que el meu home es pensava que era un terratrèmol”, manifesta. Les voladures li han causat esquerdes en la seua casa i “han enfonsat la piscina dos centímetres”. Al principi, es pensava que la seua piscina estava mal construïda, perquè cada vegada “es buidava més ràpid”, però després es va adonar que a la resta del veïnat que viu a escassos metres de la parcel·la li ocorria el mateix. Aquest dissabte, a les dotze del matí, es manifestaran per exigir el tancament i la recuperació de la pedrera. La marxa ha estat convocada per la plataforma, que ja ha rebut el suport de més de 20 col·lectius, com Xúquer Viu, Amics de la Murta, Ecologistes en Acció, La Llavor, el Voluntariat Mediambiental de Corbera o l’Aplec de la Ribera. També, han organitzat una mostra ecològica, a les 10 del matí, a la plaça Major.

Les extraccions es remunten a l’any 1988, quan l’alcalde de l’Ajuntament en aquell moment, José Francisco Peris (PSPV), va concedir una llicència d’explotació a l’empresa Girtal SL. De seguida, el veïnat va començar a queixar-se per les molèsties que causava, fins a portar l’empresa davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). “Les explosions van danyar un dels pous d’aigua del poble. Aleshores, els agricultors van veure perillar el reg dels seus camps i la societat de regants de les Coves i del Pou del Calvari ho van denunciar”, recorda Cebolla. L’any 1993, el TSJCV va donar la raó a la població de Corbera i huit anys més tard el Tribunal Suprem va ratificar la resolució.

La ubicació del jaciment es troba a una distància inferior de 2.000 metres del nucli urbà, per tant, s’incompleix l’article 4 del Reglament d’Activitats Molestes de 1961

Ambdós tribunals van anul·lar la llicència per tres raons. La ubicació del jaciment es troba a una distància inferior de 2.000 metres del nucli urbà, per tant, s’incompleix l’article 4 del Reglament d’Activitats Molestes de 1961. Segons la plataforma, les primeres cases estan a tan sols 400 metres de la pedrera i l’edifici del col·legi públic El Castell a 560 metres. A més a més, en l’entorn de la parcel·la, es troben tres jaciments arqueològics -a 100, 200 i 700 metres-, els quals van ser estudiats per la Universitat de València en 2016, en poder ser importants per descobrir nous assentaments prehistòrics a la comarca de la Ribera. També argumenten que l’explotació es troba en sòl no urbanitzable i, per tant, no està permesa l’extracció minera. Per últim, la justícia al·lega que no hi ha hagut cap inspecció prèvia que comprove que es donen les condicions necessàries per a dur a terme l’activitat. “La interlocutòria la va ratificar el Suprem en 2001. Estem en l’any 2019 i continuen fent esclatar la pedrera i danyant les cases del voltant. Tot el poble està en contra d’açò, perquè el soroll i la pols que es respira són roïnes per a les persones”, subratlla la portaveu.

 

El negoci de Magalló i la família Cotino a Corbera

Ximo Magalló va iniciar la seua activitat professional en l’any 1966 com a mecànic de màquines de construcció d’obres públiques. Però, poc després va començar a crear les seues pròpies empreses de venda de maquinària. Segons la revista tècnica de maquinària d’obres públiques, mineria i construcció, OP Machinery, en 1982, Magalló va constituir Copema Industrial SA, dedicada a la compra i venda de maquinària per a la construcció. L’activitat d’aquesta, tal com publiquen diverses pàgines d’informació mercantil, encara continua, a càrrec del seu president des de l’any 2012, Vicente Cotino, imputat en la causa dels Papers de Bárcenas, i nebot de Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes (PP), exdirector de la Policia Nacional espanyola i actual imputat al cas Gürtel. Tanmateix, les relacions entre Magalló i la família Cotino s’inicien molt abans, justament en el sector d’extracció d’àrids.

En 1993, Magalló s’endinsa en el sector dels àrids amb Canteras y Áridos Llauri SL, propietària de les pedreres Barranc Lerón i Barranc Moliner, a Llaurí (Ribera Baixa); L’Almaguer, a Alginet i la de Gavarda, municipis de la Ribera Alta. Tres anys més tard, l’empresari valencià formalitza Áridos Romafe SL, amb la qual aconseguiria la llicència d’explotació de la pedrera de Corbera en l’any 2004. Entre els anys 2004 i 2007, mentre Juan Cotino dirigia el departament de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, Vicente Cotino es va erigir com a apoderat d’Àridos Romafe SL. El 2011, Magalló va passar a ser l’únic administrador. Així mateix, entre 2007 i 2011, Francisco Cotino, un altre nebot de Juan Cotino, també va formar part de l’empresa com a administrador, tal com ja va publicar el setmanari El Temps. L’empresari Magalló també ocupa el càrrec de president de l’associació d’empreses d’àrids del País Valencià.

Les relacions empresarials entre la família Cotino i Ximo Magalló van resultar un bon precedent perquè aquest últim aconseguira una llicència d’activitat durant huit anys a la pedrera de Corbera, tot i que estava clausurada després de les interlocutòries dels tribunals

Les relacions empresarials entre la família Cotino i Ximo Magalló van resultar un bon precedent perquè aquest últim aconseguira una llicència d’activitat durant huit anys a la pedrera de Corbera. Tot i que estava paralitzada després de les interlocutòries dels tribunals, Magalló va sol·licitar a l’Ajuntament una “llicència per a la restauració de la muntanya, al·legant que es trobava molt perjudicada i s’havia de procedir a la restauració”, remarca Cebolla. En concret, l’empresa havia presentat un projecte de restauració, que va ser aprovat al Ple de l’Ajuntament celebrat el 29 de juliol de 2004, amb els vots favorables del PP, que dirigia el consistori a càrrec de l’alcalde Leopoldo Hernán; i el PSPV. A l’acord, l’empresa es comprometia a pagar sis cèntims per cada tona de materials extractats i transportats al consistori, una xifra que “finalment es va acabar consolidant en 60.000 euros a l’any”, segons conta Jordi Xavier Vicedo (Compromís), alcalde actual del poble.

El forat de la pedrera (esquerra) i el municipi de Corbera (dreta)

 

Al projecte es definien tres fases d’actuació cronològicament delimitades. La primera, amb una duració d’any i mig, permetria restaurar el front Est de la pedrera. La segona, que anava de l’any i mig fins al quart any, els fronts Sud i Oest. I, per últim, una tercera fase, que comprenia els darrers quatre anys, per recuperar el front Oest. Realitzades les tres fases, l’orografia de la zona havia de quedar perfectament abancalada i el terreny repoblat amb espècies autòctones. Però, l’empresa no va complir les obligacions fixades i, després d’esgotar-se els huit anys, va tornar a demanar una pròrroga de la llicència.

La pretensió de l’empresa “era continuar explotant la pedrera per quatre anys més a partir de la concessió d’obra pública” i, per tant, en eixes condicions, “concedir la pròrroga era donar-los un xec en blanc, la qual cosa no estava dispost el govern municipal”

Aquesta petició va ser desestimada per Compromís, ja en l’alcaldia i qui en el seu moment va argumentar que, en realitat, la pretensió de l’empresa “era continuar explotant la pedrera per quatre anys més a partir de la concessió d’obra pública” i, per tant, en eixes condicions, “concedir la pròrroga era donar-los un xec en blanc, la qual cosa no estava dispost el govern municipal”. Malgrat això, l’any 2014, després de produir-se una sèrie de negociacions entre el consistori i el veïnat afectat i el Voluntariat Mediambiental de Corbera, Vicedo renova la llicència a Margalló per període de díhuit mesos, però acotant la zona on s’havia d’actuar per a poder controlar que s’executava la restauració. Segons l’alcalde, com Áridos Romafe SL havia complert “en forma i temps” les condicions de la llicència, en l’any 2015 li la va renovar per dos anys més, acotant una nova àrea per a restaurar contigua a l’anterior.

 

Amenaces i un negoci clandestí de manipulació de cítrics

En gener de 2018, Vicedo ordena la paralització de les obres de restauració per no haver restaurat la zona acotada en la pròrroga de 2015. Aquesta decisió ha desencadenat una batalla legal entre l’Ajuntament i Áridos Romafe SL, qui va presentar un recurs contra la decisió, a banda de sol·licitar la suspensió dels treballs de l’alcaldia. “El TSJCV no va deixar sense efecte el decret d’alcaldia, per tant, jo seguisc treballant”, manifesta Vicedo, qui, davant de l’incompliment de restauració, en juliol de 2018 li va denegar a l’empresa una nova pròrroga. Per a Cebolla, l’exemple més clar per demostrar que Áridos Romafe SL va incomplir els permisos de recuperació és que s’han continuat escoltant explosions i “els camions fan cua per a carregar les pedres”. “Cada dia, un únic camió pot arribar a fer tretze viatges, i no se sap ben bé quants passen”.

Per a Cebolla, l’exemple més clar per demostrar que Áridos Romafe SL va incomplir els permisos de recuperació és que s’han continuat escoltant explosions i “els camions fan cua per a carregar les pedres”

Des del Voluntariat Mediambiental de Corbera, el portaveu Voro Minyó matisa que, després que el passat 15 de juny, una veïna informara la Policia que s’havia produït una voladura, diversos agents locals han pogut comprovar que encara continua l’activitat industrial. Tot i això, les autoritats no han aconseguit tancar la pedrera a causa de l’oposició del propietari, qui al·lega que està pendent de resolució judicial. En aquestes operacions policials, tal com va publicar El Temps, la Policia va descobrir un negoci irregular i clandestí de manipulació de cítrics en un magatzem situat front a la bàscula de la pedrera, que suposadament no comptava amb cap autorització municipal. L’Ajuntament recorda que en un dels intents de tancament de l’activitat, Ximo Magalló “va amenaçar la secretària i l’alcalde”, contra els quals ha interposat una querella criminal, a banda d’una denúncia en el quarter de la Guàrdia Civil contra Vicedo. Totes aquestes presumptes irregularitats van fer que la secretària obrira un expedient d’infracció urbanística, que també ha recorregut Magalló, i imposara a l’empresa una multa coercitiva de 1.500 euros. Avui en dia, Áridos Romafe SL acumula ja un total de deu multes (15.000 euros) per part de l’Ajuntament.

El motiu principal que al·lega l’empresa és que l’Ajuntament ha estat cobrant un cànon anual a l’empresa i que les accions preses per l’executiu municipal “són arbitràries, per ideologia política, i no s’ajusten a dret”, segons detalla Compromís en un comunicat a la pàgina web de l’Ajuntament. “El que l’empresa vol és marejar el personal”, critica Vicedo, qui recorda que el consistori va deixar clar que a la companyia se li va demanar un aval com a garantia del compliment de la restauració, “un aval que es torna íntegrament si l’empresa compleix les condicions de la llicència”, aclarint així que en cap cas “aquest govern ha mostrat voluntat d’intercanviar diners per llicència”.

 

Contradiccions a les conselleries

Per entendre per què l’empresa continua la seua activitat industrial a la pedrera, cal diferenciar que el govern municipal només pot concedir llicències o pròrrogues de llicències d’obres o restauració, mentre que la Generalitat s’encarrega de concedir les autoritzacions per executar les voladures. En aquesta línia, la conselleria de Medi Ambient, després d’una denúncia d’Ecologistes en Acció de 2018, va sancionar a l’empresa Áridos Romafe SL per contaminació, tant en la pedrera de Corbera com en algunes altres de les parcel·les que posseeix. A més a més, tal com explica Pedro Domínguez, portaveu de la Coordinadora de Grups en Defensa de la Natura a la Ribera, la conselleria d’Economia li va obrir un expedient per “explotar una àrea no autoritzada de 20.000 metres quadrats”.

Tot i aquestes infraccions, segons denuncia la Coordinadora, el mateix funcionari que li va obrir l’expedient “autoritza el passat mes d’octubre unes voladures a la pedrera de Corbera” i, per tant, li permet a l’empresa adquirir l’explosiu necessari

Tot i aquestes infraccions, segons denuncia la Coordinadora, el mateix funcionari que li va obrir l’expedient “autoritza el passat mes d’octubre unes voladures a la pedrera de Corbera” i, per tant, li permet a l’empresa adquirir l’explosiu necessari. Abans de donar llum verda a aquesta autorització, la mateixa advocacia de la Generalitat, encarregada de resoldre els conflictes jurídics, és qui sentència que l’empresa reuneix tots els requisits per executar les explosions, amb la qual cosa “se li havia de donar llicència, sense comptar amb les autoritzacions d’altres administracions”, afirma Vicedo.

Per ara, l’empresa s’acull a aquest permís per continuar amb les voladures. Així mateix, segons la plataforma, Áridos Romafe SL està utilitzant a la plantilla i a la ciutadania davant l’opinió pública, després de “publicar un comunicat dels treballadors de la pedrera oposant-se al tancament” i haver aconseguit un total de 900 signatures contra el tancament en una setmana. “Això és impossible. Nosaltres estem recollint signatures des de fa dos mesos i ens estem apropant a les 900. Sabem que tot el poble està en contra. Però, ha fet signar a gent que no sap ni on està el poble, per tant, s’està aprofitant”, denuncia Minyó.

 

Desforestació, contaminació i malalties respiratòries

Fa mesos que el veïnat denuncia les conseqüències negatives que té l’extracció de minerals per al medi ambient i la salut de les persones. Carme Castells, del col·lectiu ecologista Associació Muntanyeta dels Sants, que pertany a Acció Ecologista-Agró, posa l’accent en la pèrdua de biodiversitat, com a conseqüència de la desforestació de grans superfícies de terra. En el cas de les pedreres on s’empren explosius per a excavar el sòl, els impactes ambientals més greus són la contaminació atmosfèrica, a causa de la pols, fet que “podria causar malalties respiratòries”, segons remarca Castells; així com la contaminació de l’aigua dels aqüífers.

En el cas de la pedrera de Corbera, aquesta se situa en una zona d’aqüífers i, a banda dels jaciments, contenia la Cova Blanca, una cova catalogada com a zona d’especial protecció, ja que hi havia dos llacs interiors. “Aquesta cova la van tapar amb pedres, i segurament, les galeries, estalactites i estalagmites estaran totes reduïdes per les explosions”, lamenta Cebolla. “Semblem un país tercermundista, on els corruptes amb diners i poders poden fer el que els dóna la gana, per damunt de la gent, de les lleis i de la Natura”, conclouen des de la Coordinadora de Grups en Defensa de la Natura a la Ribera.