L’octubre del 2019 es feia públic que el Happy Parc del barri de Sants, a Barcelona, un parc infantil privat situat a tocar de l’estació, estava a punt de tancar per un increment del preu del lloguer d’un 300%. Part del veïnat es va alertar, perquè era un espai molt estimat, amb més de 25 anys al barri, pel qual han passat quasi tots els infants del districte. Però aquest increment només va ser la manera de desfer-se del llogater, ja que la propietat havia pactat un projecte de tanatori amb uns nous inversors, una mostra eloqüent del que representa l’especulació per a la ciutat: el canvi de les rialles pels laments.
La mort, però, ha topat amb una forta resistència veïnal. L’espai recreatiu infantil, que es trobava a l’interior de la fàbrica declarada bé cultural d’interès local dels Germans Climent, al carrer dels Comtes de Bell-Lloc, va tancar definitivament el novembre passat. Des d’aleshores la lluita contra el tanatori ha fet emergir una mobilització quasi permanent. De seguida va sorgir una plataforma que va aglutinar tant veïnes com entitats i col·lectius. Al voltant de l’edifici que hauria d’acollir el tanatori és ben present aquesta lluita. Les pancartes amb el lema “Stop tanatori” hi són a la pràctica totalitat de balcons i finestres.
Des del veïnat també argumenten que l’equipament de refrigeració generarà moltes molèsties i que l’edifici no està adequat per rebre desenes de visites en cotxe
A la zona hi ha dues escoles, un institut i una escola bressol. A més, una part de l’edifici del Happy Parc era emprada pels Castellers de Sants per la seva activitat social. Aquests fets expliquen la unanimitat entre les entitats del barri en contra del projecte funerari. Les veïnes defensen que no és el lloc adequat per un equipament d’aquestes característiques, una zona molt freqüentada per canalla i famílies de camí a les escoles. A més, entenen que posa en risc un edifici d’estil modernista i emblemàtic del barri. I també argumenten que l’equipament de refrigeració generarà moltes molèsties i que l’edifici no està adequat per rebre desenes de visites en cotxe.
Les AMPA dels centres educatius i l’agrupació castellera, integrats en la plataforma, l’han dotat d’una àmplia representació veïnal. Tant és així que arran d’aquesta lluita han decidit iniciar els tràmits per a la creació d’una nova associació de veïns de la zona de Sants Estació.
La posició de l’Ajuntament
El consistori actual s’ha col·locat de costat en el conflicte. Lluny de mostrar un posicionament decidit contra l’obertura d’un espai rebutjat àmpliament pel veïnat, s’ha escudat en dir que no poden fer res per aturar-lo. Un tanatori està tipificat com a equipament i, per tant, segons la normativa, si segueix amb rigor els passos per obtenir la llicència, no poden fer res per impedir que tiri endavant. Argumenten que el sòl és privat i que, per tant, no hi poden intervenir.
Veus individuals de Barcelona en Comú (BeC), la formació de l’alcaldessa Ada Colau, defensen que el seu model per al sector és la creació d’un tanatori públic, cosa que els altres partits han impedit. Però a falta de la materialització de la seva proposta, també argumenten que l’obertura de nous operadors ajudarà a abaixar els preus del mercat. Part del veïnat hi veu complicitat amb la funerària Sant Ricardo SL, l’operadora responsable del nou equipament.
El juliol es va aprovar l’últim pas perquè aquesta societat obtingués la llicència necessària per obrir el tanatori i es van rebutjar les esmenes presentades per la plataforma. Arran d’aquest fet, l’entitat veïnal ha decidit recollir fons i ha obert un procés contenciós administratiu contra l’Ajuntament, a qui acusen d’irregularitats en l’aprovació del canvi del Pla especial urbanístic integral (PEUI). Segons el veïnat, el canvi de PEUI, que determina l’ús d’un equipament, no està justificat. A més dels inconvenients que no resol el projecte presentat pel que fa al trànsit i aparcaments, per a la plataforma l’ampliació de places de sales de vetlla no és necessària.
Batalla per l’espai públic
L’últim mes, la plataforma ha pres la iniciativa en el conflicte i ha okupat els entorns de l’antiga fàbrica. Tot i estar declarats com a zona verda, els voltants de l’estació de Sants fa anys que es degraden. Un mar d’asfalt recorre tota la zona nord a l’espera d’una futura remodelació de l’edifici central i el seu entorn, que encara queda molt lluny.
El futur tanatori s’ha compromès a pagar per avançat la urbanització de la plaça adjacent al seu recinte, cosa que, segons la plataforma, confirma la seva intenció d’apropiar-se d’aquest espai públic
La societat impulsora del futur tanatori s’ha compromès a pagar per avançat la urbanització de la plaça adjacent al seu recinte, cosa que, segons la plataforma, confirma la seva intenció d’apropiar-se d’aquest espai públic. I és que amb el projecte presentat, les sales de vetlla tenen sortides a la plaça, incomplint la normativa. L’actual ordenança de serveis funeraris estableix que “les sales de vetlla han de ser les adequades per tal d’evitar que la família i les visites, i públic en general, hagin de romandre ocupant l’espai públic durant el temps de durada de la vetlla”.
Per evitar aquesta privatització de l’espai, des de les AMPA de les escoles Jaume I i Pràctiques i la plataforma han estat fent activitats i modificacions per convertir l’asfalt en plaça oberta al barri. El conflicte segueix ben viu i la plataforma i les veïnes no estan disposades a cedir cap espai. Queda per veure què succeirà quan es comencin les obres que afectaran les accions realitzades els últims mesos pel veïnat.
Especulació funerària
Quan mor una persona sense assegurança, les persones del seu entorn han de fer front a una forta despesa. La mitjana del preu de l’enterrament a Barcelona és de més de 6.000 euros, la ciutat on més car resulta morir de tot l’Estat espanyol. Un dels motius d’aquesta situació és un mercat funerari copat per dues empreses, Àltima i Mémora. Aquesta última és el resultat de la privatització dels Serveis Funeraris de Barcelona, iniciada el 1998 i completada del tot el passat febrer. Les normatives municipals feien pràcticament impossible l’obertura de nous tanatoris, la qual cosa permetia realitzar pràctiques abusives a les empreses que controlaven els pocs que existeixen.
La mitjana del preu de l’enterrament a Barcelona és de més de 6.000 euros, la ciutat on més car resulta morir de tot l’Estat espanyol
Això va fer que Ada Colau, ja com a alcaldessa, prometés crear una funerària pública. Cinc anys després de la seva arriba a la plaça Sant Jaume, però, no hi ha indicis que s’arribi a crear. No només això, sinó que els intents per fer-ho, a més d’infructuosos, han acabat obrint el mercat funerari a l’especulació urbanística. La funerària pública requeria un canvi de les normatives anteriors per tal de poder obrir una llicència. Per tirar endavant aquest pas, els partits van aprovar per unanimitat una modificació que ha acabat esdevenint una liberalització del mercat. La funerària pública no va tirar endavant perquè una majoria de regidores van votar-hi en contra: en concret, tots els grups municipals excepte BeC i la CUP.
